Mostafà Shaimi
Tècnic en integració social

……………..

Podríeu imaginar que actualment les dones no tinguessin dret de vot? I, per tant, que en les passades eleccions municipals del 22 de maig no poguessin votar?

La pregunta no és casual; a França les dones no van poder votar fins al 1945, un segle després que els homes, que ja votaven des del 1848. En el cas d’Espanya, les dones van començar a votar en l’època de la II República el 1931, mentre que els homes votaven des del 1869. En aquella època, la llibertat i la igualtat només estaven reservats per als homes; les dones no en tenien dret. Després d’anys de lluita i reivindicacions, les dones van aconseguir el dret al sufragi universal.

Avui en dia, és inimaginable que una part de la societat no tingui dret de vot ni a la participació política, però això encara succeeix: la gent immigrada a casa nostra no pot votar, i no és perquè no vulguin, sinó perquè està regulat per llei. En l’àmbit estatal, la Llei d’estrangeria només reconeix el dret de vot als estrangers si hi ha reciprocitat, que no n’hi ha mai. Només poden votar els ciutadans de l’UE, Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile, sempre que tinguin la targeta de resident en vigor i hagin residit a l’Estat espanyol el temps exigit en els acords bilaterals d’ambdós països.

Si traslladem aquesta realitat a Salt, trobem que en les recents eleccions municipals del 22 de maig, prop del 40% dels veïns i veïnes de Salt no van poder votar i, per tant, no han tingut dret a escollir ni a ser escollits. I la pregunta és: és legítim un govern que no l’ha votat prop del 40% de la població? És democràtic? Sempre s’ha dit que la democràcia és garantir els drets per a tothom, i la realitat és que aquí no hi és tothom, aquí només poden votar uns quants.

Fa pocs dies, una dona de Salt em va dir: si estic pagant els impostos locals i estatals que em toquen, si se m’apliquen totes les lleis civils i penals, si em treuen punts del carnet de conduir quan cometo alguna infracció, si treballo aquí i porto els meus fills a l’escola, per què no puc votar? Li vaig contestar amb ironia: perquè no ets d’aquí. I em va contestar: sóc aquí!, som aquí!, estem al mateix vaixell!

Quan els drets esdevenen un privilegi que tenen uns i altres no, l’Administració acaba creant desigualtat i injustícia; acaba creant ciutadans de primera i de segona. El dret de vot és un dels aspectes cabdals de la ciutadania ja que defineix, en certa manera, qui forma part de la comunitat i qui pot elegir els seus representants.

El dret de vot de les persones immigrades és una qüestió de justícia política i social, i mentre hi hagi ciutadans de primera i altres de segona, la responsabilitat és dels polítics que governen i creen injustícia i desigualtat.