Prenent el vermut, dos homes especulen sobre la crisis: 

— Et dic jo que no podem sostenir els immigrants aquí a Espanya, el país s’enfonsa, no es pot pagar tant per persones que no son d’aquí.

— Tens tota la raó, s’han acabat els anys d’abundància, ara hem de pensar en nosaltres.

Estudis recents, com l’informe Immigració i Estat del benestar a Espanya de la Fundació ‘la Caixa’ (2011), assenyalen que les persones immigrades aporten més del que reben a l’Estat del benestar. Entre d’altres, es calcula que l’alta taxa d’activitat de la nova ciutadania contribuirà a pal·liar el dèficit del sistema de pensions, a més a més de frenar l’envelliment poblacional.

D’altra banda, cal tenir en compte que la major part de les despeses que generen els serveis socials es financen amb els impostos que paga la ciutadania, on també contribueixen de forma evident les persones immigrades, directament (amb la declaració de la renta, les quotes a la Seguretat Social, etc.) o indirectament (amb l’impost sobre el valor afegit, etc.).