Fa pocs mesos, al carrer Doctor Ferran número 20 de Salt, cantonada amb el carrer Torres i Bages, va obrir un nou restaurant indi, l’Anmol. En la nostra particular ruta gastronòmica pels sabors de Salt, hem volgut fer-hi una parada. Aquesta vegada, amb la Laure, tenim el privilegi que ens acompanyin altres membres de la redacció de la revista. Hi farem la reunió de redacció. Potser els aromes asiàtics ens desconcentraran de la nostra tasca… 

Text: Laure Duplay  i Luciana Glogowski

Comencem amb una cervesa de l’Índia, la Cobra. És una ampolla gran, que convida a ser compartida. Com a entrant i obsequi de la casa, ens serveixen papadum, unes galetes elaborades amb farina de llenties, acompanyades amb tres tipus de salsa. Encara avui intento deduir de què eren (ja sabeu que no som crítiques gastronòmiques a l’ús…). Però us puc dir que una era groga, una mena de chutney; una altra era verda i hi predominava el coriandre, i la tercera era vermella, amb un sabor agredolç. Pagava la pena tastar-les totes tres: amb les papadum quedaven per llepar-se’n els dits.

La carta del restaurant Anmol és trilingüe, en català, castellà i anglès-hindi. Ofereix plats especials per a vegetarians i una gran quantitat d’entrants i plats principals. En citaré només alguns perquè veieu com en són de suggeridors: veg pakora (verdures arrebossades amb farina de cigrons), tandoori chiken leg (cuixa de pollastre tenduri al forn), muttan madras (xai al curri), daal makhni (llenties amb mantega i nata), prawn biryani (gambes amb arròs biryani), entre tants altres, fins a completar una carta de més de setanta plats. Nosaltres en vam tastar uns quants: sopa de pollastre, pollastre amb arròs biryani, verdures amb arròs biryani, pollastre al curri… acompanyats amb naan, pa típic de l’Índia. Tots van resultar molt saborosos: ben condimentats i amb el seu punt de picant. La presentació dels plats ens va enlluernar, és encantadora:  alguns se serveixen en unes petites cassoles amb potes i, a sota, hi col·loquen una espelma per tal que conservin la temperatura.

A la sobretaula, l’amo del restaurant ens va explicar que venia de la regió de l’Índia d’on provenen els Hare Krixna. El seu castellà no s’entenia amb facilitat però vam comprendre  que, a més de restaurador, és sanador ayurvèdic i mestre de ioga, i que aquestes són les seves veritables passions.

Abans de marxar, ens van deixar a la taula unes herbes seques (menta i altres herbes més picants), que s’han de mastegar. Vam marxar amb l’alè refrescat i ganes de tornar!