Com convèncer l’altre amb el propi cos? Stacatto! Ara com ho diríeu en llenguatge il·lògic? Càmera lenta! Sou treballadors que aneu a la feina de bon matí… Respira. Som aquí i ara… Què sentiu?

Text i fotos: Neus Ferràs i Eva Bacardí

La música d’en Bakary embolica tot el que passa a la sala i crea una atmosfera on tots són un; on desapareixen les persones, i on, de la mà de la Catalina, cobra una poderosa presència el grup…

Som espectadores d’un assaig teatral. Es tracta d’un projecte engegat per la Catalina i en Reinald amb la finalitat de mostrar que Salt és molt més que la imatge dels aldarulls que van aparèixer als mitjans de comunicació a mitjan 2010 i que sí, efectivament, diguem-ho pel seu nom, la xenofòbia hi és present, igual de present que a la resta de llocs del món! De fet, és un sentiment humà, universal…. La pregunta seria, més aviat, què en fem nosaltres d’aquest sentiment, com el gestionem?

La xenofòbia, la podem negar, ens pot generar ràbia, o por… Una reacció habitual és aquella de buscar culpables… En aquest cas, això només serveix per obtenir titulars impactants de notícies (tal i com, de fet, va passar a mitjan 2010). Caldria, doncs, que deixéssim de buscar culpables i passar de les notícies a la política social. Aquest pas és necessari per poder treballar i avançar. Cal poder-ne parlar obertament i posar nom a allò que passa al nostre poble. Només així podrem  fer front al problema!

 

ELS PRIMERS TRIPULANTS

Els impulsors d’aquest projecte, la Catalina i en Reinald, sentien la necessitat de fer alguna cosa en aquest sentit, però com? Doncs de la millor manera que podien: aportant els seus propis bagatges! És a dir, fent el que saben fer.

La Catalina prové del món del teatre i en Reinald, del món audiovisual. Actualment, a més del treball que estan duent a terme a Salt amb aquest projecte, la Catalina està preparant una gira per Catalunya de l’obra Un par de pijas discurriendo, que ja va dirigir a Madrid amb dues actrius professionals.

A més a més, està preparant,  juntament amb l´Ajuntament de Girona i la Facultat de Pedagogia, el curs Teatre i Pedagogia (Un bon mestre sap actuar) que tindrà lloc del 2 al 7 de juliol d’aquest mateix any.

 

ELS ORÍGENS D’AQUEST CREUER

Una experiència prèvia a Mallorca és el precedent d’aquest projecte de teatre social. Allà van crear unes històries per explicar els diferents sentiments humans (de vegades contraposats) que hom pot tenir. Els escenaris: carrers i places. La Catalina i en Reinald van pensar que a Salt es podria fer un pas més i intentar crear una història per explicar al poble un problemàtica real del propi poble.

L’obra Panorama des del pont d’Arthur Miller o la pel·lícula Sólo un beso de Ken Loach els han servit d’inspiració i de punt de partida per engegar aquest projecte en el qual el teatre social es transforma en el vehicle a través del qual experimentar, sentir, explicar…. Aquest punt de partida contacta amb la por al desconegut, a l’estranger, a la incertesa i tracta amb normalitat aquests sentiments…

 

A LA RECERCA DE VAIXELL I TRIPULACIÓ

Per tirar endavant el projecte es van posar en contacte amb diverses associacions de veïns del municipi, les quals, a més de mostrar-se sorpreses i no identificar aquesta problemàtica en els seus veïns, van decidir no implicar-s’hi.

Després d’obtenir diverses negatives, van trucar a la porta del GRAMC, i… se’ls va obrir de bat a bat i de bon grat, donant-los el suport necessari per dur a terme el projecte!

L’Associació GRAMC (Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals) és una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat general fer efectiva la solidaritat, la convivència, el respecte mutu i qualsevol altra actitud cívica positiva entre el grup cultural majoritari i els nous veïns que s’estableixen al nostre país.

GRAMC fa més de quinze anys que intervé socialment i educativament al territori de Salt, oferint programes que posen l’accent en: acollida de persones estrangeres i les seves famílies; formació d’infants, joves i adults estrangers (aprenentatge de les llengües, inserció sociolaboral, suport escolar, etc.); denúncia de possibles situacions i actes de discriminació i d’injustícia envers les persones estrangeres i llurs pràctiques socials i culturals.

 

LLEVEM ÀNCORES, QUE SALPEM!

Els assajos es van iniciar l’octubre del 2011 i encara continuen. La troupe té una història per anar enfilant, embastant, teixint, rematant… i també té un objectiu: explicar-la als seus veïns! Al carrer! Per aconseguir-ho, es troben dos cops per setmana, cada dimarts i cada dimecres de 19 h a 21 h, a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt. A l’estiu faran vacances i reprendran les classes el curs vinent.

En els assajos treballen la vergonya, la por a actuar, la respiració, el ritme, la veu, la cohesió del grup, la improvisació… La Catalina condueix el grup amb tacte, acompanya els seus membres sense forçar el ritme, n’estimula la creativitat i els ajuda a fixar-se en què senten quan fan un exercici. Tots són voluntaris, tots estan aprenent. No saben on arribaran, però es deixen portar pel tempo que van creant entre tots. El vaixell és el grup i el seu motor, la creativitat. Això sí, el més important és que han triat un rumb i confien que arribaran a bon port!

Podrem comprovar que naveguen tots a una pels volts de Nadal, ja que tenen previst fer una petita mostra teatral, un tastet del que són capaços de fer. Per a la culminació del projecte, però, ens haurem d’esperar fins a la Festa Major del 2013 on faran tots els bolos que puguin i més per carrers i places. Faran arribar la seva veu a tots els saltencs i saltenques a través de la història creada entre tots durant aquest any i mig que haurà passat des de l’inici del projecte.

 

LA TRIPULACIÓ ENS PARLA

La majoria de membres d’aquest grup tan clar i alhora tan difícil de definir, han anat arribant pel boca-orella. Recollim algunes impressions dels seus participants, i la majoria coincideixen a dir que, malgrat que els havien explicat diverses vegades en què consistia el projecte, no es feien la idea de què representava. Ara, però, prefereixen anar fent i ja veuran on aniran a parar. Justament és això el que estimula la seva creativitat!

Ara en són uns 8 o 9, però si en fossin 12 o 13 millor que millor! Ja porten un tros recorregut, però estan oberts a acollir nous passatgers a bord.

 

Us hi apunteu?
Contacte:  638.256.011 (Judit);  c/e: formacio6@gramc.org; web: http://www.gramc.org