Iman Taouil Jiach
Saltenca i estudiant de psicologia

 

Quantes vegades, saltencs i saltenques, ens haurem passejat i haurem vist pels nostres carrers dones musulmanes amb vel islàmic (hijab)? Moltes, segur. I què es sol pensar automàticament? Que s’han sotmès a algun home? Que són una colla de retrògrades? O potser que són unes pobres que no poden seguir la moda i es limiten a posar-se roba modesta? Bé, aquest article té la finalitat de descriure des del meu punt de vista, des del punt de vista d’una musulmana veïna vostra de Salt, perquè el hijab té raó de ser.

Dono per suposat que sabeu que el hijab és un dels requisits que l’Islam demana a les dones musulmanes, concretament es troba explicat a les sures 24 (An-Nur) i la 33 ( Al-Ahzáb) del sagrat Alcorà. La dona en si, pel simple fet de ser dona, considero que ja està condicionada per una bellesa que provoca fàcil atracció envers els homes; per tant, i cenyint-se estrictament al que demana la seva religió, se’ls demana modèstia en les seves indumentàries (roba ampla), no provocar atraccions sexuals amb aquestes i reservar la seva bellesa a un nombre restringit d’individus del sexe oposat. D’aquí deduïm, els musulmans/es, que l’Islam no menysprea les dones com popularment es creu; al contrari, estan tan sobrevalorades que se’ls mana  tapar les seves característiques físiques aclaparadores per ser més  respectades i ser més que un simple ‘cos bonic’. Bàsicament el fet de portar hijab ho promou la fe; si ets creient de l’Islam i segueixes les pautes que indica l’Alcorà, entre moltes altres coses, et posaràs el hijab; si n, no. Pensareu, potser, en les noies que són musulmanes i no porten vel islàmic: aquestes noies tindran els seus motius per no portar-lo (encara no senten que és el moment, simplement no volen, etc.), però no cregueu falsament que són ‘musulmanes modernes’ i més ‘obertes de ment’, aquest és un altre pensament erroni que vull desmitificar. Una noia o dona que no porta hijab no està seguint l’Islam estrictament com se li demana; dur vel islàmic és obligatori; si està escrit a l’Alcorà és obligatori complir-ho (de fet, si ets creient i tens fe no suposa una obligació, al contrari, suposa una satisfacció sentir que compleixes amb el que el teu creador et demana). Per tant, i m’agradaria que quedés clar, el simple fet de dur vel no determina que aquella dona s’estigui tancant en banda i rebutgi fer vida social, simplement són musulmanes que segueixen la seva doctrina de manera més adient que les que no en porten. També cal remarcar que el vel islàmic no ho és tot en l’Islam, òbviament, existeixen tota una altra sèrie de requisits; per tant, tampoc s’ha de pensar que són més bones musulmanes les que porten vel, però aquesta ja és una altra discussió.

El motiu principal i pur pel qual normalment les dones musulmanes portem (m’incloc) vel és el que he exposat aquí a dalt, però també existeixen altres motius per dur-lo, motius nous i poc comuns, però que també interessa parlar-ne ja que aquest article pretén aclarir això, el perquè del vel. Existeix un nombre de dones que porten el vel per inèrcia, és a dir, com que totes les musulmanes sempre n’han dut, elles també en porten, sense saber-ne ben bé el sentit. Entre les joves musulmanes també s’entén actualment com una moda, dur el vel perquè està de moda, igual que podria estar de moda qualsevol altra indumentària. Existeixen també joves convençudes pel discurs de “si portes hijab agrades més als homes musulmans i podràs casar-te aviat.”, perquè, com ja pressuposo que sabeu, les musulmanes no poden tenir relacions prematrimonials de cap tipus i, per tant, estan a l’aguait de: “a veure quan aconsegueixo casar-me per tastar aquesta experiència encara prohibida per a mi”. D’altra banda, també trobem el grup de noies que el porten per tal d’establir un fil de confiança amb els seus pares i aconseguir a través del vel una llibertat per a poder sortir sense tants interrogatoris; aquest fenomen l’he batejat com  ‘el vel de la llibertat’, dos conceptes que potser en principi semblarien oposats.

En la realitat i a l’hora de la pràctica, els motius per dur vel islàmic són tan diversos com gustos té una persona, però no m’agradaria acabar aquest article sense resumir una mica les idees principals que  he pretès aclarir sobre el hijab: és un requisit per a la pràctica de l’Islam, no és per imposició de cap home; les dones amb hijab mostren modèstia i reserven els seus preciosos tributs i, finalment, no significa que siguin dones tancades, ni amb menys nivell cultural ni retrògrades, són dones com qualsevol altra dona del món amb una única diferència, la religió que segueixen.

 

Il·lustració: Àlex Martín (http://alexgosh.blogspot.com)