“Em vaig enamorar de la riquesa de cultures trobades aquí!”

La Marisa és una dona activa, però sap agafar-se el temps per parlar ja que el que valora més en la vida són les relacions humanes. Aprofitem que la tenim tan a prop (viu al mateix edifici!) per conèixer la seva experiència d’immigració i compartir-hi una estona els records i les impressions actuals de la seva vida com a saltenca.

Text i foto: Enric Rubio i Laure Duplay

Com i per què vas marxar de Portugal?
Ufff! Feia molts anys que volia marxar, però tenia por de fer-ho perquè involucrava també la meva filla petita. Finalment em va sortir l’oportunitat a partir d’un amic que estava en la mateixa situació que jo: amb un fill i separat de la parella. I els dos ens vam anar animant. El meu amic va marxar abans i va venir a Girona. Va llogar un pis i em va convidar a instal·lar-m’hi. Sense pensar-m’ho dos cops, vaig venir amb la meva filla, em vaig endur el seu fill

La raó per la qual vaig marxar és una barreja de tot: volia sortir de l’ambient familiar, necessitava viure una mica d’aventura i em volia buscar la vida en un altre lloc.

Quina va ser la primera impressió quan vas arribar aquí?
Tot i viure a Lisboa, quan vaig arribar a Barcelona em va semblar immensa, i ja de camí cap a Girona, em va donar la sensació d’estar en un país molt verd.

I la gent?
Al principi estava molt pels nens i no interactuava. Però de seguida vaig conèixer gent a la Casa de Cultura i a la biblioteca de Salt; amigues que encarà ho són. La gent em veia tan jove, amb dos nens, i s’apropaven! A més en començar a estudiar català, vaig fer altres amics.

De què vas treballar al principi?
Al principi va ser molt estressant perquè tenia problemes amb els temes dels papers. Molta gent no es creia que fos portuguesa i es pensaven que tenia papers falsos ja que en aquesta època hi havia falsificació de papers portuguesos. Però vaig aprofitar aquests inicis per anar molt a la biblioteca i començar a estudiar català. Al més següent de la meva arribada, començo a fer neteja en un pis i, al cap de dos mesos, vaig començar a treballar al supermercat Lidl.

Quan et vas dir a tu mateixa: aquí estic i aquí em quedo!?
Un mes després, quan vaig deixar-ho amb el noi. Tothom em deia de tornar a Portugal, però ho havia deixat tot allà: el pis, les meves coses… no podia tornar. Per mi tornar era patir més, era el fracàs; ho havia de superar, li devia a la meva filla i a tots els que em van donar suport. Em deia a mi mateixa: es tanca una porta, se n’obriran dues! A la biblioteca anava trobant gent, cadascú posava el seu granet, necessitava parlar, plorar…

Vaig començar a pensar en positiu i en el món que se m’obria. Quan viatges sempre tens les dues coses, la teva cultura i la que et trobes. A més a més em vaig enamorar de la riquesa de cultures trobades aquí. Molts colors, llengües, menjars, curiositats (ella riu) M’encanta poder triar el que faré per sopar anant cada dia a una botiga diferent i tastar alguna cosa nova.

Què trobes a faltar de Portugal?
Al principi tenia molta saudade (la nostàlgia típicament portuguesa). Allà tinc les persones amb qui he crescut. Totes les coses petites agafen una altra dimensió quan marxes. El vi de Porto a Portugal; no en prenia, però ara cada vegada que hi vaig en porto cap aquí! Hi ha coses que només es troben allà, un plat, un condiment…

Ara també em passa al revés! Quan sóc allà, trobo a faltar coses d’aquí.

S’estranya la gent en conèixer una portuguesa negra?
Sí, perquè molta gent desconeix la història de Portugal. En sortir de la dictadura, el país va fer un gest cap a les antigues colònies: Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Cap Verd  i les illes de Saó Tomàs i Principe. L’any 74 hi va haver la Revolució dels Clavells a Portugal i just un any després la independència de Cap Verd . En aquest moment van arribar els meus pares i jo vaig néixer 5 anys després a Lisboa. Encara que hagi nascut a Portugal, la meva sang és africana. Vaig créixer entre dues cultures.

Quina visió tens de Salt?
Quan vivia a Girona, sempre venia a Salt perquè trobava que hi havia molta més vida. Molta gent em deia que era un gueto. Ara ja puc dir que no ho és per experiència. I això no vol dir que no hi passi res. Una vegada vaig veure una samarreta que posava: “Sóc de Salt i què? I vaig pensar: “És clarlar, és això!” La gent et parla malament i després t’has de reivindicar.

Què trobes a faltar a Salt?
Aquí crec que les persones no interactuen prou entre elles, vull dir, els autòctons i els immigrants. Potser falten espais de trobada, com centres cívics o no sé. Normalment les activitats que es fan no arriben al gruix de la població. S’hauria de trobar la manera per arribar a tothom pensant en les famílies que no tenen accés a la informació. I s’haurien de pensar coses per a la gent jove. Tenen moltes capacitats i a vegades potser només els falta la possibilitat o l’oportunitat.

Una altra cosa:els contenidors sempre estan plens perquè a Salt hi viu molta gent concentrada. Hauríem de tenir-ne més. No pot ser que hi hagi un servei com si fos un poble petit amb la quantitat de gent que som. Després diuen que la gent és bruta i no és veritat.

Als parcs infantils, hi posaria més jocs i que siguin més segurs.

Participes en activitats i associacions del poble?
Sóc voluntària de Caritas amb gent gran. Abans estava amb nens.

M’agrada anar a La Mirona; he anat als concerts de Tiken Jah Fakoly o Terrakota. També vaig a la biblioteca i al Teatre de Salt, tot i que quasi sempre sóc l’única negra del públic. M’agradaria que no fos així, ja que intimida una mica. Sento que hi ha molta gent que no hi participa perquè hi ha unes inèrcies que, malgrat que no m’agraden, hi són.

 

PORTUGAL

Capital: LISBOA
Habitants: 10,7 millions (76è mundial)

Superfície: 92.391 km2
Clima: 4 estacions (mediterrani)
IDH (índex desenvolupament humà) : 0.809 el 2011 (posició 41)
Esperança de vida en néixer: 79,5 anys
Anys esperats d’instrucció d’un nen/a: 15,9
Taxa d’alfabetització: 94,9
Règim polític: república parlamentària
Moneda: euro
Llengua: el portuguès és la llengua oficial, és la cinquena llengua més parlada del món. És reconeix oficialment el mirandès, llengua oficial del consell de Miranda do Douro.
Independència: del Regne de Lleó al 1128. Portugal es va unir a la Unió Europea el 1986
Economia: basada en els serveis i la indústria. Es destaquen el turisme, l’industria de l’automòbil i les refineries petrolíferes. És el vuitè productor més gran de vi i té una tradició important en el sector de la pesca.