art-infantil

Què és art per tu?
Quina relació té amb la creativitat?
La creativitat, s’aprèn?

Einstein diu que la creativitat és la intel·ligència que es diverteix. L’equip de 17190 ens preguntem si això és així i, per esbrinar-ho, recorrem alguns dels indrets de Salt on pensem que podem trobar intel·ligències divertint-se. Visitem l’Escola Municipal de Belles Arts (EMBA), l’escola taller d’en Paco Morgado i el taller de ca la Marta Font, a qui fem un humil homenatge. Tant alumnes com professors responen els interrogants que els plantegem…

Text: Neus Ferràs i Laure Duplay
Fotos: Delphine Labedan, Paco Morgado, Neus Ferràs i Laure Duplay

 

LES VEUS DELS PROFESSORS

Carlets, el profe de ceràmica de l’EMBA: “És la meva feina, la meva vida”

art-focL’ART ÉS UNA ACTITUD

“La ceràmica és art, evidentment; qualsevol cosa pot ser art. Però no sé què és l’art, de fet. Jo no em considero un artista. Treballo amb ceràmica i, si faig o no art, se m’escapa. Per mi, els altres haurien de dir si el que faig és art o no!

Crec que l’ofici d’artista no existeix, com tampoc existeix l’ofici de bona persona o de lleig!

Jo no ensenyo art, ensenyo ceràmica, a treballar el fang, com es comporta el fang amb el foc, tots els estats…

Crec que la creativitat ve sempre amb el coneixement: com més en tens, més se t’obre la creativitat. Vas avançant i, quan vas fent camí, veus davant, a mesura que vas avançant, veus més possibilitats, més horitzó!

Crec que tothom pot ser creatiu.

Les classes, les faig jo i la gent ho fa després, pas a pas. Intento no fer fer a la gent un objecte, sinó que ensenyo com es poden fer les coses. Ensenyo la tècnica i no pas la cosa. Intento que es vegi les coses que es poden fer.”

 

Delphine Labedan, professora de dibuix i pintura i directora de l’EMBA

TANTS CAPS, TANTS BARRETS!

art-pinta3La Delphine no es defineix com a artista sinó com a il·lustradora. És reticent a emprar les paraules art i artista perquè, de tant que es fan servir, se n’ha canviat el significat. “Però la il·lustració… i tant que és un art!” És un art ja que consisteix a crear, a crear imatge, moltes vegades a partir del no-res…

Actualment, diu, s’està perdent la feina “d’aquell que il·lustra amb les pròpies mans”, perquè el que triomfa avui és la fotografia i l’ordinador. I és precisament per això que il·lustrar artesanalment és quelcom valuós, perquè d’aquí a uns anys probablement es voldrà recuperar aquest ofici.

En preguntar-li sobre la creativitat, em diu que és un recurs que utilitza sobretot a l’hora de fer cartells però també per trobar la manera d’apropar-se als seus alumnes. I és que la creativitat implica deixar-se anar, treballar la imaginació, deixar els camins de la racionalització quotidiana, oblidar el model, la foto i això sovint fa por…

Com a professora, la Delphine ha de detectar les necessitats de cada alumne i adaptar-s’hi. Ara bé, en la seva opinió, per començar a treballar la creativitat des de zero cal tenir una bona base de dibuix. És cert que la creativitat es pot aprendre, pensa, però cal tenir una certa potencialitat innata, i la personalitat de cadascú hi influeix. No tothom pot ser creatiu perquè no tothom ho desitja: un pot triar seguir les tendències actuals en moda o bé anar a la seva, explorar camins…

En fi, si volem que entri, cal que deixem la porta oberta a la creativitat!

 

Marta Font Soler-Natas, en memòria

LA CREATIVITAT FLUEIX QUAN MENYS T’HO ESPERES!

MartaFontLa Marta ens va deixar el passat 18 de desembre, poc després de la visita que li vam fer al seu taller. Feia 50 anys que ensenyava art amb diverses tècniques: aquarel·les, oli, acrílic, pastel… Cada dia tenia tres persones a fer taller a casa seva. “No faig cap promoció, la gent ho sap o ho veu per la finestra” ens deia.

Les seves reflexions sobre l’art van ser: “La creativitat és expressar alguna cosa personal. La base és la tècnica del dibuix. La creativitat flueix quan menys t’ho esperes. N’hi ha que tenen més idees que d’altres. Però si no tens idees, surt al carrer, mira el paisatge i el veuràs d’una manera, mentre un altre el veurà d’una altra. La idea ve de veure-ho d’una manera i no de l’altra.

Una persona neix amb l’afició, ho porta dintre i va fent cada dia més…” Des de 17190 la recordarem a la seva taula de treball amb els estris a punt i plena d’idees per a la creació!

 

Paco Morgado, llicenciat en pedagogia i professor de dibuix, pintura, aerografia i disseny de la seva escola taller

BUSCANT LA INSPIRACIÓ… AL MEU RITME!!!

art-morgado1“Aconseguir allò que persegueixes a la vida és tot un art!” En Paco també em diu, ara més concretament, que l’art té a veure amb la idea de captar alguna cosa i poder-la projectar. No està d’acord amb el fet que el virtuosisme tècnic sigui art. L’art és més un concepte que no pas mostrar que domines una tècnica.

Fa 22 anys que duu la seva pròpia escola. És el camí que va trobar per conjugar dues coses que l’apassionen: la pedagogia i pintar. A l’hora d’ensenyar, intenta tenir un tracte personalitzat amb cada alumne observant-lo, marcant-se uns objectius però sobretot adaptant-s’hi sense pressionar-lo! Parteix d’allò que motiva l’alumne, i el deixa anar al seu ritme. “Amb els adults és més fàcil, perquè molts ja vénen amb una idea clara de què volen fer. Amb els nens, emperò, cada dia és una sorpresa”.

La creativitat? “És allò que fa que puguis entrar dins del teu propi quadre. En un moment donat, hi ha alguna cosa que fa “clic” i ja ets dins del quadre! Com si no fossis tu…”. Tenir aquesta xispa, opina, seria ideal, però molt pocs la tenen. I és que “de veritables artistes, n’hi ha ben pocs”. Per dir-nos que la inspiració no arriba sinó que s’ha de buscar activament, ens remet a una frase de Picasso: “La inspiració és treball, treball i treball”.

Doncs a treballar s’ha dit!

 

 

Enric, el profe d’escultura de l’EMBA

art-escultura“Si és un art? És un ofici. Què és l’art? On és l’art? Hi ha crítics que diuen: l’art és el que la gent diu que és art.

L’ofici és una cosa viva. Quan t’hi identifiques, aprens amb l’ofici i a través del teu ofici pots interpretar la vida. L’escultor veu la vida a través de la simetria.

L’art és una visió del món. Amb l’ofici fas actes en la vida. Si ets multidisciplinari, millor, si no, enfoques només en una direcció.

A través de l’ofici, tradueixes coses que veus, treballes amb símbols, codi, fas una traducció del món que va més enllà de les paraules. I si els altres t’entenen, millor!

De creativitat, tothom en té. Es desplega. Pots néixer amb una part, una herència innata. S’expressa amb tot, fins i tot com rentes els plats!

Ser creatiu és transitar per la vida amb consciència, atent. Tot està ple d’elements que suggereixen la creativitat, sobretot a la naturalesa. Si estàs atent i obert, quedes meravellat de com l’individu viu.

De crear, no creem res. Si creéssim, seríem deus! Transformem, ho traduïm.

Jo no ensenyo a ser creatiu, no crec que es pugui. Dono recursos: hi ha moviments de veure, respondre a la gent que fa escultura.

El silenci interior i exterior és creatiu; entre dues notes, en el silenci, hi ha possibilitats.

La creativitat és un tòpic, i l’art no m’importa. El que queda és el residu del procés. I el que és interessant és el procés.”

 

 

LES VEUS DELS ALUMNES:

 

Afra, alumna de ceràmica de l’EMBA:

art-pinta2“Vinc a fer investigació. Feia ceràmica a casa i volia fer proves aquí a classe.

Per mi no és art, és artesania. No em considero artista. Si anem a les escoles d’art hi ha molta gent que es considera artista però jo considero que faig una feina manual.

La creativitat és tenir idees, crear. Es porta a dintre. Però algú que no ha tocat mai fang no sabrà el que es pot fer amb fang. Tothom pot ser creatiu: el que no té recursos i s’ha de buscar la vida ha de ser creatiu!

Per mi l’ensenyament és una guia, uns mínims: què podem aconseguir amb això? És tenir ganes; els recursos, un se’ls busca!”

 

Pilar, alumna de ceràmica de l’EMBA:

“Ara faig fang de rakú. Primer es cou i després es fan uns colors. Es fa un bescuit (la cuita) i després s’hi treballa a sobre. Aquesta tècnica ens agrada.

Si és art? Per mi es una mena de teràpia! L’ambient és molt acollidor, molt maco. Treus les cabòries del cap, no te’n recordes de res. Pot ser que sigui art perquè no imito massa. No tinc temps de buscar models, no importa massa. Quan la peça surt bé és que has pensat bé; la ceràmica és ingrata, si t’equivoques en només una etapa, tot surt malament!

La creativitat s’aprèn, hi una qüestió innata i et pots formar. Hi ha gent que és creativa, forma part de la personalitat, com la timidesa, l’espontaneïtat… La creativitat depèn de la inspiració.

En Carlets aquí ens parla de tècniques, no interfereix en la teva creació. Si l’hi demanes, t’ajuda però és molt prudent.”

 

El grup d’alumnes de dibuix i pintura de l’escola d’en Paco Morgado:

art-morgado2Dilluns tarda. En Gerard, l’Ània, en Dani, l’Alícia i la Júlia (perdoneu que no escrigui tots els noms!) són alguns dels joves alumnes d’en Paco. Tenen uns 10 anys i són tan puntuals que fins i tot arriben abans d’hora! Amb moltes ganes i bon humor responen les meves preguntes, fan broma amb en Paco, juguen amb el meu fill d’un any i mig que volta pel taller… però, sobretot, em transmeten una energia enorme. El seu entusiasme encomanadís els fa parlar de les activitats que fan i de com se senten: “En Paco ens deixa ser lliures, jo no tinc per què voler fer el mateix que el meu company. Ell pot voler dibuixar i jo fer una escultura!”; “Si necessitem descansar un moment, també podem”; “I una cosa molt important! No ens critica gairebé mai!”… Parlen d’ell gairebé amb devoció. És divertidíssim escoltar-los, però me’ls prenc molt seriosament quan tots coincideixen a dir-me que “no estem a la típica escola d’art”.

art-morgado3Que si el que fan ells és art? “Clar!” Ni un bri de dubte a l’hora de respondre. Quan els pregunto què és el més important que han fet aquí, en Gerard s’afanya a ensenyar-me una escultura “molt difícil”. Li va costar molt i n’està molt orgullós. L’Ània em parla del seu primer quadre. No s’imaginava que els agradaria tant, als altres! En definitiva, em transmeten les emocions positives que els causa veure el que, amb idees, ganes i esforç, són capaços de fer.

 

Josep, alumne d’escultura de l’EMBA:

art-foc2“M’agrada molt perquè té tres dimensions. El fang és posar, això és treure, és un repte! Es fa amb paciència sí, jo no tinc pressa, vinc a passar l’estona, a aprendre.

És art? Jo crec que sí. Però tot és art gairebé: còdols, palets… això ja és art, el riu ha treballat anys i anys. Si sóc artista no ho sé, és una noció molt moderna, del segle XIX, no sé si sóc artesà o artista. Crec que tot lo que és creatiu té una base artística.

Hi ha gent que sap treure més la seva vena artística, que sap veure, entendre. Crear és imaginar. Crec que la creativitat té una part innata i una part que es pot aprendre. Es pot estimular la imaginació, aprendre a mirar, a observar i després hi ha una part tècnica indispensable: la part d’experiència, de fer proves amb el material, investigar… Al fer, a l’esculpir, canviaràs la teva visió del món; si ho vols, és clar…”

 

art-martaEstudiSusana, alumna de la Marta:

“La Marta ens encamina però ens deixa molt lliures. S’han de treballar més les coses que no surten bé. Ens protegeix molt, la Marta, ens fa sentir bé, com a casa, ens dóna confiança i cadascú fa el que vol”.

 

Xavier, alumne de dibuix i pintura de l’EMBA:

És el primer any que rep classes. Espera que la Delphine li aporti tècniques, una mirada crítica i també orientacions que l’ajudin en “aquest primer pas per fer art”, ens explica rient.

Ara està copiant un dibuix que jo també vaig copiar quan era alumna d’aquesta classe, ara fa quatre anys. Creu que la creativitat és la responsable que el seu dibuix sigui diferent del que jo vaig fer en el seu moment i del de qualsevol altra persona. Una mena d’empremta personal que convertirà aquella còpia en un dibuix únic i irrepetible.

Que com pot fer emergir la seva creativitat? En Xavier ho té molt clar: doncs aprenent diverses tècniques, deixant-se conduir per l’experiència de la professora i estant obert a provar coses diferents!

 

Imma, alumna de dibuix i pintura de l’EMBA:

art-pinta4Ja fa molts anys que ve per aprendre a dibuixar i expressar el que necessiti sigui en un paper o en una tela. “Aquí l’ambient convida i la Delphine em dóna les armes per fer-ho”, diu. L’Imma expressa emocions i sentiments a través de la pintura, altra gent ho fa amb la música…

Ara està pintant una petita aquarel·la a partir d’una foto antiga de Girona. “S’ha de ser valent i treure de dins el que tenim, encara que tinguem por”. L’Imma és més aviat autodidacta, no li agrada que la dirigeixin, però li dóna seguretat tenir algú al costat a qui poder demanar consell i que l’animi a fer-ho millor.

Pensa que la creativitat és un sentiment i que no es pot ensenyar. És quelcom que es porta a dins. “Et surt pels porus de la pell i potencia la imaginació! Tot es pot fer diferent. Només cal tenir ganes d’explorar!”