sa-ccarboAmb els seus ulls rodons i inquiets, la Majda es prepara per a una nova acció. Aquest cop ajuda una escola pública a recollir diners per comprar material escolar. I ho fa amb  teatre directe a la porta de l’escola. Amb bon humor i una caixa intentarà conscienciar les famílies que hi col·laborin. L’escola és a Manlleu, però podria ser a qualsevol lloc. I és que la Majda, tot i que la podríem veure dalt l’escenari de teatres de primera línia, la trobem sovint oferint voluntàriament teatre per a diverses causes. A Girona en dues ocasions ha regalat les seves paròdies i rialles als presos del penal. A Salt s’hi sent com a casa i això es nota amb les diverses col·laboracions que ha fet amb entitats com La saltenca en el dia de la dona, o amb Dones Amal, o dirigint teatre amb un grup de nenes a la biblioteca Massagran, o a la presentació del primer número d’aquesta revista tot parodiant Gadafi… “Per a mi, Salt és un lloc excepcional”.

Fa uns mesos que està estudiant català a l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona, i no ha deixat escapar l’oportunitat, un cop dins, d’involucrar-se en alguna cosa més. Escriure i dirigir una obra de teatre pensada per difondre la cultura marroquina i per ajudar a aprendre l’idioma als alumnes que estudien àrab, ja que aquests són els que n’interpretaran l’obra.

D’aquí a poc és molt probable que la sentim per Ràdio Salt, ja que està preparant una ràdio novel·la. S’hi atreveix en català i àrab, i ella mateixa n’interpreta tots els papers. Fa veus i ganyotes mentre ho explica. Diferents personatges narraran amb humor i pedagogia les peripècies del seu dia a dia pel nostre poble. Un home aturat, una família immigrant, la caixera del súper…  I per si no en té prou, està acabant d’escriure la seva primera novel·la, que parlarà sobre els tabús en el món islàmic, un tema ben atrevit que segur que ens deixa amb reflexions punyents i sense pèls a la llengua. Si tot li va bé,  presentarà la novel·la el maig vinent. N’estarem atents.

Vessant projectes i inquietuds, així se’ns mostra la Majda. Senzilla i directa, movent-se   amb passes petites, però de pressa, desprèn un aire que pot recordar Chaplin, entre divertit i tendre. Dins el seu cap hi bullen milers d’idees i projectes i n’hi ha un que li faria especial il·lusió: oferir teatre a nens orfes. En té l’experiència, ja que al Marroc ho havia fet en diversos orfenats a Nadar i a Casablanca, o a Fes… Diu que no hi ha res al món que superi la joia de fer somriure un infant trist, ni que sigui per un moment. I és que el teatre ajuda les persones, petits i grans.

Text: Pere Serrat
Foto: Carme Carbó