Cristina, de Brasil: “Aquí puc ser jo mateixa!”

La Cristina està molt embolicada, però li encanta parlar i estar amb companyia; així que en 3 dies estem xerrant al seu menjador! És d’aquestes dones que ho han aconseguit tot soles, tirant endavant, pels seus fills i per no perdre’s en una vida que no seria seva.

Text i fotos: Júlia Olcina i Laure Duplay

 

finestra-brasil2Com vas arribar aquí, a Salt?

Vaig arribar pel meu marit, que va venir aquí per treballar, buscant millor vida, estar millor econòmicament. Allà deien que aquí es guanyava molt més.

El meu marit va arribar a Salt per coneguts. Primer va arribar a Barcelona, però allà va conèixer una parella que vivia a Salt, ell era argentí i ella brasilera; li van parlar del poble, el podien ajudar i acollir a casa. Jo vaig venir després de 5 mesos i més tard vaig portar els tres nens, que llavors tenien 8, 6 i 4 anys.

A què et dedicaves quan vivies al Brasil? I aquí?

Al Brasil era promotora de vendes, treballava de cara al públic. Ara sóc cambrera, és similar perquè també és una feina de cara al públic: has d’atendre les persones. Quan vaig començar no entenia res, no parlava ni català ni castellà. Ara ho entenc tot, però em costa parlar català; faig una sopa entre les tres llengües. El portuguès i el català se semblen molt, però el problema és que la gent aprèn primer el castellà.

També he treballat a la fàbrica Biocentury; és un treball en cadena, que també m’agrada, però les hores passen més lentament que amb la feina de cambrera.

De cambrera, treballo d’extra a diversos llocs; la setmana passada vaig treballar moltes hores; aquesta no tant, depèn de si hi ha feina o no. He de combinar diverses feines perquè la situació és complicada i no pots dir que no a una feina.

I com et trobes aquí?

M’agrada molt viure aquí. Sempre he trobat feina. Aquest any és més difícil, els sous s’han abaixat i és més complicat mantenir-me aquí amb totes les despeses. Ara estic divorciada del pare dels 3 primers nens i he decidit tenir l’última nena sola, ja que el meu xicot no volia.

Quina  va ser la primera sensació quan vas arribar?

La llengua era diferent, el comportament de la gent era diferent. Passes d’estar amb la família a estar molt de temps sola. No entens res. T’has d’esforçar molt… A vegades pensava: “Torno a casa!”  Són moltes coses que has d’assimilar. Però em va tocar conviure amb persones molt pacients, agafaven un “tenedor” i em feien repetir la paraula fins que ho digués bé!

Què trobes més a faltar del teu país?

Trobo a faltar la meva família, sobretot els meus pares amb qui podia comptar tant. Aquí estic jo sola. Treballo tantes hores que no tinc temps per tenir amics. O estic treballant o estic a casa, no em queda temps per cultivar les meves amistats.

Què t’agrada més d’aquí?

És una mica contradictori, perquè d’una banda trobo a faltar la meva família, la manera com estan pendents de tu i et donen un cop de mà amb les coses del dia a dia; però d’altra banda m’agrada la forma de ser d’aquí, que la gent et deixa més espai per estar al teu aire, hi ha més intimitat.  Ara treballo tant, que agraeixo de tant en tant tenir moments per estar tranquil·la.

Què diries a la gent de Salt?

A Salt hi ha una gran capacitat de conviure amb gent de tot el món, hi ha molta diversitat d’idiomes, d’estils de vida, de maneres de ser… Els diria que continuïn així, oberts a tothom. A mi m’encanta provar-ho tot, aprendre diferents estils de fer les coses, conèixer diferents tipus de gent, maneres de menjar…

De Salt també m’agrada que hi ha menys violència que al Brasil. Sobretot per als meus fills, aquí estic més tranquil·la, si surten al carrer. Aquí pots sortir al carrer amb unes bambes cares i passar desapercebut, cosa que no passa al Brasil.

De quina part del Brasil ets?

Sóc de Goiânia, una ciutat força gran, tot i que no és tan violenta com Sao Paulo o Rio de Janeiro. De petita vaig créixer al camp i els llocs petits on tothom es coneix m’agraden molt. Quan vaig a Barcelona em dóna malestar, la pressa, tanta gent pel carrer…

Què penses de la independència de Catalunya, estàs a favor o en contra?

Estic a favor, perquè penso que els llocs independents tenen més possibilitats d’estar millor, de créixer, ja que Catalunya és un dels llocs que paguen més impostos i aquests no s’inverteixen en Catalunya, estan globalitzats.

Quant de temps fa que ets a Salt? T’agradaria quedar-t’hi?

Porto 7 anys aquí. Sí, són molts anys! És que els canvis molt bruscos, sobretot els canvis de residència, no m’agraden gaire… I sí, m’agradaria quedar-me aquí! Ho estic intentant, però dependrà de les condicions de treball, si tinc treball o no.

Ara a la premsa se sent a dir que el Brasil és un dels països que ha escapat de la crisi, què en penses d’això?

Sí, quan parlo amb la meva família em diuen que ara al Brasil és fàcil tenir feina, que es pot viure bé… Però no vull tornar, sobretot pels meus fills. A ells els agrada estar aquí, hi estan habituats, han crescut aquí i és el seu lloc.

Abans, quan m’ho podia permetre, anava de visita al Brasil de tant en tant. Hi estava dues setmanes i ja m’entraven ganes de tornar a Salt! És per l’estil de vida d’allà; hi ha coses que em xocaven molt; per exemple, les dones són molt submises amb els seus marits! Aquí pots ser més tu mateixa, res no t’impedeix pensar per tu mateixa… Jo m’he divorciat, he criat els meus fills sola, perquè crec que no pots oferir una bona vida als teus fills, si no ets feliç amb la teva parella. Al Brasil he vist que la pressió sobre les dones és més forta que aquí.

Arribar aquí em va canviar la mentalitat. Hi arribes sola i et veus obligada a prendre decisions per tu mateixa. Aquí he après a prendre decisions més fortes. Després vas al Brasil i la gent d’allà no t’entén, per això veus que has canviat, que ja no ets ni d’aquí ni d’allà.

 

BRASIL

Capital: Brasília (major ciutat: São Paulo).
Població: 196.655.000 (5è mundial).
Àrea geogràfica: 8.514.876 km2.
Clima: molt humit calent, equatorial, tropical i subtropical.
IDH (índex de desenvolupament humà): 85, d’un total de 185 països.
Esperança de vida en néixer: 73,5 anys.
Anys esperats d’instrucció per a un nen: 13,8 anys.
Taxa d’alfabetització: 90%.
Idiomes: la llengua oficial és el portuguès; 180 llengües parlades, de les quals 24 tenen més de 1.000 parlants.
Règim polític: república federal, amb vint-i-sis estats membres i districtes federals. L’ actual presidenta és Dilma Rousseff.
Lema nacional: Ordem i progresso.
Independència de Portugal el 1825.
Moneda: reals.
Economia: el PIB del Brasil és el més gran d’Iberoamèrica. L’economia brasilera compta amb una gran i desenvolupada agricultura, mineria, manufactura i serveis, amb expansió als mercats mundials. Les exportacions més importants són el cafè, la soja, els minerals de ferro, les taronges, els avions i els ordinadors. Brasil és un membre del Mercosur.
(Fonts: http://hdr.undp.org (ONU) i viquipèdia).