Text: Enric Rubio

 

Keny Arkana

Tout Tourne Autour du Soleil

musica-keny

Una de les apostes del Black Music Festival de Salt és aquesta noia de 30 anys que ja és tot un referent del rap fet a França. Però no només en l’àmbit del hip-hop, ja que les seves lletres contundents i de denúncia de les injustícies del sistema l’han convertida en una de les veus més conegudes i radicals alhora de dir les coses pel seu nom. A hores d’ara, quasi tothom a França coneix a Keny Arkana, sigui o no seguidor de la música rap.

Amb uns inicis al món de la música realment prematurs —als dotze anys— i difícils —va viure la seva infància en llars d’acollida—, aquesta francesa nascuda a Argentina va militar en col·lectius de hip-hop com Mars Patrie o État-Major que és on es donà a conèixer al públic de Marsella, la seva ciutat.

Tout tourne autour du Soleil (Tot gira al voltant del sol), el seu tercer àlbum, no amaga grans sorpreses pel què fa a l’estil. Segueix en la línia de Entre ciment et belle étoile (Entre ciment i bella estrella) i  Désobéissance (Desobediència), els seus anteriors àlbums. Cal dir però, que a mesura que avança la seva carrera, les cançons melòdiques i els missatges de solidaritat, respecte i amor guanyen espai als ritmes més durs i els texts carregats de ràbia dels anteriors discs.

En aquest disc trobem cançons com “Le Monde”, on denuncia tot tipus d’abusos; “Indignados, on pica l’ullet al moviment dels indignats fent tot un himne a la revolta ciutadana; en “Tout tourne autour du soleil” i “Entre les lignes” explota el seu costat més reflexiu i personal; i en l’animada “J’ai osé” (M’he atrevit) anima a tothom a ser un mateix a ritme d’ska.

Aquest és potser el disc més variat en lletres i en música. Keny Arkana ha construït cada cançó de manera diferent, oferint un ventall de melodies i instruments musicals poc freqüents en la música rap. Així doncs s’acosta definitivament al rock, al reggae i a la música popular francesa. Tindrem l’oportunitat de gaudir d’un concert del millor i més variat hip-hop fet a França, però també de contagiar-nos de l’energia d’una militant incansable que converteix els seus concerts en alguna cosa més que música.

 

Checkpoint rock

(Cançons des de Palestina)

musica-checkDocumental brillant del director Javier Corcuera (La espalda del mundo, Invierno en Bagdad) i el músic Fermín Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak).

Aquest documental ens apropa a la realitat quotidiana dels músics de Palestina. Quins són els músics emergents més representatius? Què canten aquests músics residents en un dels llocs més mítics però a l’hora més castigats i bombardejats del món? Què en pensen i com viuen personalment el conflicte? Aquestes són les preguntes que, a mesura que avança el documental, es responen a través de cançons i relats quotidians dels protagonistes.

La música tradicional, el rap i el rock són el fil conductor d’aquesta història que comença amb unes imatges de l’enterrament d’un personatge inspirador de tots ells, el poeta Mahmoud Darwish, ànima mater i inspirador de la cançó palestina.

Aquest no és un típic documental musical fet a estudis de gravació i grans escenaris, és un documental ple de vida de carrer, on la música i el soroll del bullici quotidià es barregen a cada escena, està fet a pèl, amb el teló de fons de les ciutats palestines.

Fermín Muguruza i Javier Corcuera han recorregut el territori palestí d’un checkpoint a un altre, en recerca dels músics i cantants més representatius. Aquest parell de reporters, càmera en mà, van anar esquivant el controls i inconvenients de la crua situació del país i van aconseguir finalment recopilar imatges de la Palestina més humana i propera, la que desgraciadament queda amagada darrera dels titulars de cada tragèdia.

El rapers DAM, Safaa Arapiyat i Ayman PR, el rock de Khalas i la música tradicional àrab de Le Trio Joubran, entre altres artistes, posen veu a les reivindicacions palestines. Alhora, ens acosten a una realitat poc coneguda: la dels grups de música tradicionalment feta a Europa i a Estats Units, com el rap i el rock fet al cor d’ Orient. Testimonis com el de Safaa Arapiyat —dona, jove i rapera— amb unes lletres amb molta autocrítica i un atreviment admirable son una de les perles del documental,
100% recomanable.