torrejon-flors
Text: Enric Rubio

-Et podries presentar?
Em dic Lydia Torrejón, tinc 27 anys i sóc cantant i compositora.

-Explica’ns una mica la teva trajectòria musical i els teus projectes de futur.
Els meus pares diuen que quan vaig néixer no plorava, només cridava. Jo dic que ho feia expressament per entrenar la veu per quan fos gran! Cantar ha estat la meva passió des de ben petita: sempre estava cantant a la meva habitació, m’inventava espectacles, etc.
Vaig començar presentant-me a un concurs de cantants amateurs a Santa Eugènia el 2010 amb el meu professor de guitarra, en Santi Fontclara, i des de llavors no hem parat de treballar (gràcies a Déu, o a qui sigui). El projecte més immediat és seguir treballant tot el que puguem, seguir creant cançons i seguir actuant en directe. El que vingui de sorpresa benvingut sigui!

-Per què un dia et vas posar a tocar la guitarra i a cantar?
Simplement perquè era el que més m’agradava fer, era el que volia, el que somiava. Hi ha qui la seva passió és l’esport, hi ha qui li encanta pintar, etc. A mi el que més m’agrada del món és cantar, tan simple com això.

-Tot i que et defineixen com una cantant de pop, en les melodies es nota la teva influència flamenca…
Suposo que tinc influències andaluses perquè la meva família és de Jaén, i també perquè he escoltat molta música del sud i es deu enganxar. Sempre m’han agradat les cançons amb aires flamencs, i inconscientment ho transmeto amb la veu.

-Pots presentar els companys que toquen amb tu?
L’únic que toca amb mi és en Santi Fontclara (guitarrista). És argentí (d’avis catalans) i fa uns 10 anys que viu a Girona. Ens vam conèixer perquè vaig començar a fer classes de guitarra amb ell ara fa 3 anys, i des de llavors sempre anem junts. Ell va creure en mi des del principi i ha estat incondicionalment al meu costat. És el meu company de feina, de somnis, d’aventures i el meu millor amic. Aquest projecte és de tots dos, hi hem posat les mateixes ganes i la mateixa entrega, i hi creiem per igual.

-On has tocat? De quins bolos guardes un record especial?
El més especial per mi va ser el de la presentació del disc l’abril passat, al Teatre de Salt. Era la primera vegada que l’Ajuntament cedia el teatre a algú sense ser una empresa o una entitat. Era un gran orgull per mi, però a la vegada una gran responsabilitat. Per sort, tot va sortit perfecte. Vam emplenar el teatre amb 300 persones, i hi ha gent que es va quedar a fora perquè no hi cabia ningú més. Va ser un concert ple d’emocions i un dels dies més importants de la meva vida. Ja tinc ganes de tornar-hi a tocar…

-De què parles en les teves cançons?
Per norma general parlo d’amor, però també tinc cançons que parlen sobre el maltractament, la mort o una que parla de l’Alzheimer.

torrejon-2-Amb tot el que està passant -atur, desnonaments, corrupció…- no t’entren ganes a vegades d’agafar la guitarra i cantar alguna cançó als nostres governants? Què els diries?
En tinc una que encara estic acabant de compondre per al pròxim disc que parla sobre això utilitzant metàfores i una mica la ironia. Es diu “Descontrol” i parla de la diferència entre classes socials, de les facilitats que tenen els rics i les dificultats que els mateixos rics i els governants posen als pobres, de com ens roben els diners a la nostra cara i a sobre ens els fan tornar i ens fan creure que és tot culpa nostra. És ben curiós com funciona tot, no?

-Què fas quan no estàs fent musica?
Treballo d’administrativa com a hobby! Ha, ha, ha!
-Suposo que és difícil obrir-se camí en el món de la música sense “padrins” i havent de treballar d’altres coses per tirar endavant…
La situació actual de la música ja és difícil de per si. Jo no tinc cap padrí, em busco la vida com bonament puc i no em queixo. Ho agraeixo tot i segueixo endavant pensant en positiu. Crec que el pensament positiu és important perquè les coses surtin bé, és com una energia positiva que es desprèn.

torrejon-Tens vincle amb Salt?
És clar, sóc saltenca!

-Penses que a Salt la música pot aportar alguna cosa per acostar més la gent?
Crec que és una manera d’acostar la gent. Ho he pogut comprovar en els meus concerts. És fantàstic que la música apropi la gent i, si és la meva música, encara millor!

-Fes alguna proposta de millora per al poble (si t’hi atreveixes).
No sé si m’hi atreveixo… ha, ha, ha! Crec que sent tots, i dic TOTS, una mica més tolerants, aniríem millor. Crec que creiem massa les llegendes urbanes i ens parem poc a interessar-nos per la veritat. Salt és un poble multiracial; és així, per tant, més val que ens posem les piles (tant els uns com els altres) per tenir una bona convivència.

-Proposa quatre grups per a la festa major (a part de tu, és clar)
Proposo Jorge Cáliz, Diversiones, The Blackiss i Amelie (força variat perquè tothom estigui content).

-Digues el que vulguis a la gent de Salt!
Que tenim el poble més preciós del món, cuidem-lo! Espero que us hagi agradat l’entrevista i espero veure-us en pròxims concerts. Moltes gràcies per tot!

 

http://lydiatorrejon.webnode.es/