En un bar de la vila dos veïns prenen cafè amb llet un dissabte al matí mentre fullegen el diari.

-Caram Josep, ja mires les esqueles? Això és senyal que ets un vell!

-Com te’n fots de mi, Manel! Però guaita, guaita, que no es mor mai cap xinès aquí!

-Ja ho diuen, que no ho diuen per fer passar altres persones per ells, i vés a saber què en fan dels difunts…

 

Gairebé el 50% de la població de nacionalitat xinesa que viu a Catalunya té com a màxim vint-i-nou anys. És, doncs, un col·lectiu jove en què un de cada sis membres és menor de setze anys. El grup de més de seixanta anys representa només un 1,9% del total d’empadronats xinesos, mentre que el grup més nombrós (35,4%) el conformen les persones d’entre trenta i quaranta-quatre anys.
(Font: Butlletí de la Generalitat de Catalunya “Perfils sociodemogràfics dels col·lectius més nombrosos a Catalunya”, xifres provisionals a 1 de gener del 2012).