Júlia Olcina
veina de Salt

 

Salt sempre ha clamat per un centre cívic, un espai que fos punt de trobada i de dinamització, obert a les persones i al seu riquíssim teixit associatiu, on dur a terme activitats continuades. L’edifici de la Coma Cros, amb espais encara per rehabilitar, ha estat reivindicat un i mil cops com el lloc ideal per donar-hi cabuda a aquest espai. Per fi, sembla que l’Ajuntament ha recollit el debat sobre la necessitat d’equipaments de proximitat i ha convocat la ciutadania a dir la seva, en un procés participatiu que s’ha centrat en la Coma Cros. Després d’anys de reivindicacions reclamant un centre cívic per al poble, finalment s’han donat els primers passos per convertir-lo en una realitat!

coma

Aquest procés participatiu s’ha desenvolupat al llarg de l’estiu i ha estat un lloc d’aprenentatge conjunt i de reflexió, on s’ha debatut com serà aquest nou espai social. Hi hem après d’altres experiències reeixides i properes d’espais comunitaris, hem comparat els pros i contres de diversos models de gestió i hem pogut contemplar tot el ventall de possibilitats que se’ns obria al davant.

Així, mica en mica s’ha anat dibuixant quin seria el model que volíem per a Salt, fet a la mida del nostre poble, dels seus anhels i de les seves necessitats. Les aspiracions dels assistents s’han centrat en un espai que fos gestionat directament per la ciutadania, mitjançant una assemblea de veïns i entitats, que hi prendria les decisions. Aquest model resultaria una bona manera de fer nostre l’espai, ja que asseguraria que els saltencs hi tindríem veu i capacitat de decisió. Ara bé, es tractaria d’un model de gestió comunitària mixta, perquè la titularitat de l’espai continuaria sent municipal i l’equip tècnic seria mixt, és a dir, al personal contractat per l’Ajuntament s’hi sumaria una nova figura provinent de la ciutadania, que coordinaria l’activitat i faria valer les decisions de l’assemblea.

Aquest nou espai imaginat, anomenat l’Ateneu Popular Coma Cros, ja està en camí. De moment, les assemblees es duen a terme un cop al mes i estan resultant riques i profitoses. El darrer 24 d’octubre va tenir lloc la primera, amb l’assistència d’unes setanta persones i la representació de vint-i-quatre entitats saltenques. Per tal d’agilitzar la feina i posar en marxa els engranatges del nou espai s’han format comissions de treball, centrades en donar forma jurídica a l’assemblea i en la negociació d’un conveni, que serà el marc de relació amb l’Ajuntament.

La implicació i el compromís dels veïns i veïnes, de les entitats, està en plena efervescència, però la responsabilitat no està únicament en mans de la gent implicada en el procés, els polítics també han de demostrar que estan a l’alçada d’un teixit social actiu, capaç i reivindicatiu. Estem davant d’una mobilització ciutadana massa preuada per ser desaprofitada i desactivada, com l’Administració tendeix a fer massa sovint.

Així doncs, la pilota està ara en mans de l’Ajuntament i cal que compleixi amb els compromisos, que els acords tirin endavant i que allò que la gent ha decidit al llarg del procés participatiu no es quedi en paper mullat. L’ocasió que es presenta es pot aprofitar per corregir errors i mancances del passat; el repte del govern és afrontar-la com una oportunitat i no com una amenaça.

El somni està en marxa. Es tracta d’un moment excepcional, d’il·lusió per fer créixer un espai comú i propi; no ens ho podem perdre…

 


Il·lustració
: Xevi Felip Cat / grafixcat