17190-num6-portadaEl 13 de desembre, diverses furgonetes dels Mossos d’Esquadra aparcaven davant el Bloc Salt i procedien al seu desallotjament. Es posava així punt (i seguit, esperem…) a la lluita de 15 famílies durant gairebé set mesos per tenir un allotjament. Això, com a fet bàsic, però alhora es portava a terme una denúncia general a l’escàndol que suposa l’existència de tants pisos buits a la nostra vila, com en tantes altres ciutats, però especialment palpable en un poble on l’especulació urbanística i la crisi ha fet tocar fons a moltes persones.

Tot i que, hàbilment, el desallotjament definitiu ha passat molt més desapercebut que la primera amenaça, perquè es va portar a terme amb tota la premsa eclipsada per l’anunci de la consulta del 2014, els centenars de persones mobilitzades quan es va saber que Estrasburg parava el desnonament en la primera ocasió, l’entusiasme a les xarxes socials i el suport mostrat per molts sectors socials donaven algunes pistes de la importància del Bloc Salt.

S’ha dit moltes vegades, però no està de més recordar, que el Bloc, ara buit i amb vigilància privada permanent a la porta, mentre alguns activistes segueixen acampant a l’hort, és propietat dels anomenats bancs ‘dolents’ que s’han ‘rescatat’ amb els diners de tots i que no cedeixen aquests espais al lloguer social, tot esperant que el mercat immobiliari millori i així seguir fent el que precisament ens ha portat a aquesta situació contradictòria i inhòspita, i per a la qual cosa sí que són ‘bons’, és a dir, especular.

Però més enllà de l’admiració als petits-grans Davids i la seva lluita contra Goliat, des de 17190 volem remarcar un altre aspecte de gran importància en aquesta experiència: el Bloc s’ha convertit en un espai on persones mot diverses han compartit, no només una escala de veïns, sinó una experiència de comunitat. Persones, algunes al llindar de la pobresa, que han pogut desenvolupar una quotidianitat més o menys normalitzada demostrant que ‘sí que es pot’, que existeix l’opció -i la tenim davant dels nassos- d’oferir als que ho necessiten les condicions mínimes per fer una vida ‘normal’.

És evident que durant aquests mesos, i en una situació que no deixa de ser anòmala, hi ha hagut les problemàtiques lògiques de tota convivència, però per damunt de tot, el Bloc Salt ha permès a famílies en situació de risc i exclusió social tenir una vida digna. Famílies ben diverses, amb diferent origen, llengua, situació personal i laboral, unides per una mateixa causa i afrontant el dia a dia com a col·lectiu. Això aquí, a Salt, un poble que no fa gaire temps sortia al carrer i demanava ‘viure en pau i bé’, però sota una crispació latent, i que amb l’experiència del Bloc fa un pas esperançador i per recordar.

Per tot això, el Bloc Salt s’ha de considerar, no només un símbol de la lluita contra els desnonaments, sinó també com a punt d’inflexió per a la nostra vila; una petita gran victòria que suposa l’escriptura d’una pàgina de la història d’aquest poble on es poden llegir les paraules ‘solidaritat’, ‘convivència’, ‘tolerància’, ‘respecte’ i ‘lluita’.