filoEntrem a la casa dels Campaners, al costat de l’església de St. Cugat on Cáritas hi té un espai per fer-hi cursos de costura. És com un petit castell enfilat a les golfes de l’església, antic però ple de vida, i és que fa més de 17 anys que, de la mà voluntària de la Filomena Mendoza, s’hi ensenya a cosir i també a conviure. Tot un luxe per al poble perquè la Filo, com tothom l’anomena, és una sastressa i modista professional de primer ordre, ara ja jubilada. L’ajuden dues voluntàries més, la Lluïsa i la Maria. Escales amunt seguim a la Filo, que puja lleugera i decidida per obrir-nos les portes.
Pels racons de l’espai que sembla talment un taller, hi trobem unes 8 màquines de cosir, algunes de velles, d’altres més modernes, armaris plens de roba, fils, llanes i estris de modista per tot arreu. Any rere any, un dia a la setmana i de tres a cinc de la tarda, s’hi apleguen una quinzena d’alumnes, normalment dones. “Només una vegada vam tenir un home”, recorda, “que va quedar content d’haver après el funcionament i muntatge de la màquina de cosir, que després volia portar a Nigèria…” Aquest any les alumnes són noies marroquines i catalanes que aprenen a fer una faldilla, a arreglar una cremallera, a cosir una vora, a fer bosses, peluixos, coixins, cortines, vels, gel·labes… i el que faci falta. Cap problema per a la Filo, que no es compra vestits, se’ls fa ella mateixa!
El curs ja s’ha acabat”, ens diu mentre amb els dits va passant al seu mòbil les fotos del berenar que les alumnes van fer pel final de curs i que ens ensenya amb il·lusió. Plates plenes de menjar, nens tocant uns djembés… “Hi ha bon rotllo”, diu contenta. A les parets hi ha penjades moltes fotos d’antics alumnes o de festes celebrades que també comentem. I és que entre robes, didals i tisores s’hi teixeixen complicitats que van més enllà de la costura. S’hi ensenya a cosir, és clar, però també es fomenta la convivència intercultural i la pràctica oral de la llengua “Les alumnes es fan amigues i s’ho diuen… i a mi m’aprecien molt i jo a elles”. I és que després de tants anys, antigues alumnes la paren pel carrer a tothora amb petons i amb “Filo, Filo, hola com estàs?…”
La Filo, de fàcil conversa i disposada a encomanar l’ofici i el bon humor durant molts anys més, ens parla també de mancances o de coses per millorar. Fa una crida que vinguin més voluntàries per atendre millor a tothom i a recuperar les xerrades divulgatives que s’havien fet tot aprofitant la predisposició receptiva del grup d’alumnes. També demana a les botigues o empreses tèxtils que els facin arribar retalls o restes de roba… que tot i que Cáritas en compra, sempre en fan falta més.
Gràcies, Filo!

Text i Foto: Pere Serrat

 

(Si voleu informació dels cursos truqueu al 972 24 24 72 o escriviu al correu salt@caritasgirona.cat)