Neus Real
Mare de P4 de Les Arrels

 

Quan el govern actual va entrar a l’Ajuntament de Salt, l’escola Les Arrels tot just havia començat a existir. Ja era evident, però, que el problema de l’espai n’exigiria la reubicació durant el mandat. Quan la Comissió Escola Digna de l’AMPA, creada a finals del 2012 per treballar per un terreny definitiu (i dissolta el 30 d’abril de 2014 arran de les accions municipals), va contactar amb el responsable d’Ensenyament el febrer del 2013, no hi havia gestions formals fetes ni, aparentment, cap decisió presa sobre el terreny. (S’havia d’escollir una possibilitat d’entre només quatre: en resposta a les preguntes de la Comissió, Ensenyament i Urbanisme van coincidir sempre que no n’hi havia cap més.) Amb la informació oficial sobre les opcions, ben reduïdes, la més avantatjosa era la de l’avinguda de la Pau. I la tria va ser aquesta.

arrels
Il·lustració: Xevi Felip Cat

Aquesta nova ubicació es va fer pública a la premsa, al Consell Escolar i a l’OME entre finals del 2013 i els primers mesos del 2014. L’escola, en canvi, ha anat a parar a un altre lloc. Un lloc que ofereix molts més metres quadrats que l’anterior (tot un guany) i que és molt més a prop d’on era el centre (un fet favorable a moltes famílies i que diversifica la localització de les escoles de Salt). Ningú no pretén discutir aquests aspectes positius. Ara bé, es tracta d’un lloc que hauria d’haver estat més gran (es parlava de 10.000 metres) i que, sobretot, és de lloguer i provisional, cosa que pot plantejar problemes a mitjà i llarg termini (per no parlar dels costos afegits d’un nou trasllat, etc.). Fins i tot en el millor dels casos (si no hi hagués cap problema durant aquests set anys i en l’endemig s’aconseguís un lloc definitiu per a Les Arrels), res no excusa passar per alt les irregularitats d’un procés sobre el qual hi ha moltes coses a dir.

Les gestions municipals van iniciar-se tard i no es van fer amb la transparència declarada en la carta tramesa (a petició de la Comissió Escola Digna, i no per iniciativa seva) als pares i mares per l’Ajuntament. Hi va haver un engany notori: la informació municipal sobre la nova ubicació a l’avinguda de la Pau. La lentitud amb què s’havia desplegat el procés (inevitable, es deia, a causa de la complexitat de les negociacions i els procediments) va desaparèixer per art de màgia entre l’abril i el maig del 2014, quan es va optar pel terreny que havia ocupat la PAH sense que se n’hagués parlat com a alternativa durant l’any i escaig anterior. En un mes, tot va quedar enllestit, sense dilacions i prescindint del tot del criteri i de la mediació de la Comissió. Fins llavors va caldre acceptar que en política tot és molt lent, i d’un dia per l’altre va deixar de ser-ho. No hi havia bons terrenys per a Les Arrels fora de l’avinguda de La Pau i de cop en va aparèixer un d’“ideal”, justament ocupat per la PAH i que n’era la insígnia saltenca. Les regles del joc s’havien formulat d’una manera i, de sobte, van canviar unilateralment.

A partir del curs 14-15 l’escola Les Arrels podrà tirar endavant el seu projecte pedagògic en millors condicions. Aquesta és la bona notícia, però només en termes pràctics i immediats. Vist amb perspectiva, s’han imposat la manca de previsió a llarg termini i el pedaç provisional de l’ara i aquí. Encara que no s’ha dit gairebé enlloc (i cal preguntar-se per què), hi ha mares i pares que no estem gens contents del procés. Si mirem més enllà del nas, tampoc no podem estar satisfets del resultat, perquè el problema de l’espai de Les Arrels no està definitivament resolt. El meu fill, si tot va bé, podria acabar-hi la primària d’aquí a set anys. Però caldria desestimar els “qui dia passa, any empeny” personals i pensar en el conjunt del poble i dels seus infants, no? Encara no està tot a punt; a més, l’Ajuntament ha de fer la feina d’adequació del terreny perquè la Generalitat pugui instal·lar-hi els barracons i el curs comenci normalment el 15 de setembre. Hi ha molt poc temps i, tal com ha anat tot, no s’hi valen excuses.