“Va ser una aventura arribar fins aquí”

L’Helka ve d’un lloc on al sol d’hivern se l’anomena “fenomen rar lluminós”, i on la neu rescata la gent de la foscor…
Text i fotos: Júlia Recarens i Neus Ferràs

 

finestra07-helkaCom vas arribar fins aquí?
Érem quatre amigues amb l’objectiu d’anar a la verema al sud de França i vam acabar travessant la frontera fent autoestop! Era l’11 de Setembre del 1981, ara me’n recordo… Preguntàvem al senyor que ens va recollir que què passava…

Vam estar un mes i mig collint pomes a Vilobí i vam conèixer uns nois, un d’ells el pare dels meus fills… Com jo ja tenia acabats els estudis, em vaig quedar amb ell fins a l’hivern. Després vàrem anar a Finlàndia a arreglar les meves coses i papers…

Com t’ho vas fer amb l’idioma?
M’ajudava saber portuguès. A més, la gent m’ajudava i, de mica en mica, vaig aprendre català.
Els dos primers anys els vam passar a Salt, junts en un pis. Després de dos anys vam anar a viure a Girona. M’agradava molt, Salt. Tot em semblava molt guai! Fins que van arribar els problemes, més aviat la rutina o xoc cultural: a Finlàndia tot era tan ordenat i organitzat! En canvi aquí, quan vaig arribar, era l’època de la transició!
Ara fa un any i mig que torno a viure a Salt. Encara hi tinc lligams, a més de la meva filla.

On notaves més contrast?
Primer de tot, en la situació de la dona: recordo que pensava que la meva mare fins i tot era més liberal que les noies de la meva edat d’aquí! De vegades tenia la sensació que havia retrocedit quaranta anys en el temps. Feia mal veure com la gent s’autolimitava!

Ens podries posar un exemple més concret?
Una de les primeres coses que no podia entendre eren les trobades familiars on tothom havia d’anar impecable, amb talons, cabell recollit… Havia de canviar el xip i el meu comportament social! Jo tenia ganes d’integrar-me, així que no hi donava importància i ho feia. En aquell moment era molt important, era la transició…
També em va impactar la importància dels menjars. El menjar sempre va davant de tot, aquí! Jo sempre deia: “Aquí viviu per menjar i a Finlàndia mengem per sobreviure!”.

I amb el pare dels teus fills com us vau posar d’acord per criar-los amb aquestes diferents maneres de fer?
Suposo que de joves som més flexibles, i vam compaginar-nos molt bé. Ell era d’una generació que va obrir molt la ment.
A més, va afavorir els nens, que han pujat amb tres idiomes: jo els parlava finès, el meu marit els parlava en català i entre nosaltres parlàvem en castellà. Recordo que la gent quan ens veia reia i ens mirava estranyada, que no sabien ni d’on érem!

Tornaries a viure a Finlàndia?
M’ho he plantejat moltes vegades, i no. La meva casa ara és aquí.
Tot i així, vaig anar a Finlàndia a informar-me sobre temes de feina per si decidís tornar i m’he adonat que el país ha canviat molt. Fins i tot hi ha coses que ara em costen acceptar d’allà! Em sento molt integrada aquí i m’agrada.

I què és això que et costa acceptar d’allà, ara?
Em sembla que la societat s’ha tornat molt més dura. Però suposo que és la tendència de tota Europa. Els costums han canviat, tot i que penso que els finlandesos eren molt més tancats que en l’actualitat, potser per l’intercanvi cultural d’aquests últims anys.
El que sí que trobo a faltar és l’organització. A Finlàndia les pautes estan molt marcades, aquí no. Hi ha una cosa negativa quant a això, i és que com allà tot està previst, no pots improvisar res!!!

finestra07-finlandiaQuè enyores de Finlàndia?
Porto més de mitja vida aquí… se’m fa difícil respondre’t. Totes les coses tenen el seu costat positiu i negatiu, i això em fa dubtar. Potser és això, la tranquil·litat que les coses funcionin. També la meva gent, família i amistats. Però ara és tan fàcil! Tenim vols cada quatre hores des de Girona! I la comunicació és genial!

Alguna curiositat de la teva història?
Algunes de les coses que abans veia negatives, ara les veig positives. I a l’inrevés! Canviar d’aires em va obrir la ment. És diferent la qualitat de vida que la calidesa de la gent.

I tu amb què t’identifiques, amb l’organització i la planificació de Finlàndia o amb la calidesa de la gent d’aquí?
Amb aquí! Si no m’hi hagués sentit bé no m’hi hagués quedat. I ara que tinc els fills criats puc anar-hi quan vulgui, a Finlàndia!

 

Per acabar, l’Helka ens explica que després de perdre’s la pista durant vint-i-un anys es va retrobar amb una de les amigues amb qui va començar el seu periple, recollint pomes a Vilobí, però això ja és una altra història…

 

 

 

 

 

FINLÀNDIA

Capital: Hèlsinki
Habitants: 5.255.068 (112a mundial)

Àrea geogràfica: 337.030 km2 (63a mundial)
Clima: Nòrdic temperat a la zona meridional i subàrtic a la Finlàndia septentrional.

IDH (índex de desenvolupament humà): 0,892 (21a mundial), índex combinant tres dimensions bàsiques del benestar: salut, educació i ingressos
Esperança de vida en néixer: 81 anys
Anys esperats d’instrucció per a un nen: 17,1

Taxa d’alfabetització (d’adults): 100%

Llengües oficials: Finès i suec
Independència de l’Imperi rus: declarada el 6 de desembre de 1917 i reconeguda el 3 de gener de 1918

Règim polític: República parlamentària

Moneda: Euro (€)
Economia: 3a mundial, mesurada segons l’índex de competitivitat global

Usuaris d’internet (per cada 100 habitants): 89,4%