Francesc Reixach “Frosti”,  i Marc Bartrolí

“Som-hi Salt, a la victòria, verd i negre, verd i negre! Som-hi Salt, a la victòria, verd i negre triomfarà!!!” Aquest és el càntic popular que se sent a la grada quan juga el primer equip del bàsquet Salt. El pavelló bull de gent de totes les edats i és que es juga a la lliga EBA, nivell més alt en què ha estat mai el club. Tot i tenir un pressupost modest, la gent del CB Salt ha fet un pas endavant i han posat els mitjans per jugar en aquesta categoria. D’esforç i ganes no en falten.

Text: Francesc Ferrés i Pere Serrat
Foto: Pere Serrat

D’entre la molta gent que fa créixer aquest club ens hem fixat en dues persones que amb dedicació i passió lideren l’aposta de formar-hi cantera. En Marc Bartrolí, jugador del primer equip, i en Francesc Reixach “Frosti”, entrenador des de fa una pila d’anys.
Darrerament el club s’ha implicat en el projecte municipal “Juguem” on s’ensenya bàsquet a les escoles, entre moltes d’altres coses, i s’ha posat al capdavant dels recents equips de l’escola El Gegant del Rec, amb la voluntat de formar els infants en el bàsquet i vincular-los al CB Salt. En Frosti n’és un dels entrenadors i en Marc, el coordinador.

En Marc, tot un referent per a la mainada, ha jugat a bàsquet des de ben petit. Els seus inicis es remunten al Pare Coll de Girona, després al Sant Josep i posteriorment, ja a un nivell més alt, al Cassà durant dues temporades. Des de fa sis anys que juga al primer equip del Salt i també fa d’entrenador i coordinador. “Compaginar la feina, entrenar i jugar és complicat però amb passió es pot fer tot, quan surto de la feina ja m’ho estic passant bé…”

En Frosti va començar a jugar de ben jovenet al 3 punts, club saltenc de fa una pila d’anys, format per menuts de les diferents escoles de la vila i coordinat per l’Ajuntament. Lamentablement només va durar 2 o 3 anys. Després va fer el salt a dos equips de Barcelona fins que es va lesionar el genoll. Des del anys noranta que no ha parat d’entrenar tant a equips de l’escola de les Dominiques, com a cadets i sèniors femenins del club. “Per mi entrenar ja és una rutina. Quan són vacances m’avorreixo i ho trobo a faltar.”
En Marc hi afegeix: “En Frosti és el prototip perfecte de persona de club. Si un club tingués deu Frostis seria el millor club del món.” Actualment compagina la seva feina entrenant quatre equips: el mini mixt del Gegant del Rec, l’equip d’ESO del “Juguem” i els equips femenins sènior B i C del club. Quasi res!

El bon moment del club és tot un èxit esportiu i una victòria que implica molta gent i també l’afició, que s’hi ha bolcat partit rere partit, però segurament hi ajuda el bon clima entre els entrenadors del club. “És com una família, s’ha creat un bon engranatge. Els jugadors fan d’entrenadors de categories inferiors i això ajuda a crear sentiment de club.”

Des de la 17190 us desitgem molts d’èxits més, consolidar esportivament la categoria i assegurar un bon futur del basquet saltenc tot apostant per les escoles de la vila, que de ben segur poden aportar cantera i afició. Ànims nois. Bé, Salt, bé!!!