portada-num08-miniEstimats saltencs i saltenques o des d’on ens llegiu. L’equip de redacció ens trobem tancant l’edició del número 8 de 17190 UniverSalt quan ens sobrevé la terrible notícia que ha remogut el món: la matança a París de dotze persones, dibuixants del setmanari satíric Charlie Hebdo i agents de policia, assassinats el 7 de gener de 2015 a cop de metralleta de la mà d’uns bojos. Ha estat un xoc per a l’opinió pública en general i evidentment també per a nosaltres, com a ciutadans, però també com a membres d’una publicació que comptem amb la llibertat d’expressió per a manifestar-nos, tot i el nostre humil abast. De seguida molta gent s’ha manifestat pels carrers i els missatges de suport a traves del lema «Je suis Charlie» han omplert les xarxes socials. No podia ser menys, davant un acte d’una brutalitat esfereïdora el qual rebutgem solemnement.

Però la repercussió dels fets no s’acaba aquí. En el moment en què es confirma que es tracta d’un atac de la mà d’uns suposats islamistes radicals, comença un fort pols per provar la solidesa d’una societat plural com és la francesa, com podria ser la nostra… Actes com aquests fan molt mal a les persones de confessió musulmana, més que no pas a alguns suposats defensors de la llibertat d’expressió. La metxa de l’islamofòbia està més a punt d’encendre’s que mai. I això ens dol pels nostres veïns i amics, i perquè així els terroristes aconsegueixen el seu propòsit de dividir la societat.

I tampoc s’acaba aquí. Justament, el món capitalista ha fet croada contra el terrorisme, mentre molts estats juguen i utilitzen la cultura de la por. Just després de l’atac, París reactiva el pla Vigipirate, que pretén reforçar la seguretat del país però que no podem oblidar que restringeix dràsticament les llibertats públiques. Aquí estem a punt de veure com s’aprova una llei que prohibeix gairebé qualsevol manifestació pública i el seguiment mediàtic d’aquestes, per això se l’ha anomenat Lei Mordaza. Us voldríem desitjar un bon any 2015, però potser hauríem de dir 1984…

Amb tot això de la pluralitat i de la divisió latent de la societat, també ens ve al cap la reflexió de per què hem de definir les persones per la seva creença. Per què a França hem de dir “un francès musulmà” i no pas “un francès” i prou? La mateixa pregunta val aquí. Tornem a Salt. ¿No seria interessant, en lloc de parlar sense parar de la diversitat de Salt (ho fem tota l’estona a la revista!), parlar del «nosaltres», incloent tothom qui viu aquí? ¿Com podem demanar a la gent de diferents orígens que “s’integri” (integrar-se a què?), si no està inclosa en el projecte de societat, si no forma part del «nosaltres, catalans» o «nosaltres, saltencs»? La separació de la societat és el terreny ideal per fer créixer tot tipus de feixisme. En canvi, l’apropament, el «fer junts» o participar d’uns projectes comuns són les eines més potents de fraternitat, igualtat, llibertat…

El pal de paller de la revista és fer poble, en el sentit de viure junts i no pas d’esquenes. No sabem si aconseguim aportar el nostre granet de sorra però volem posar en valor tots els projectes que uneixen en lloc de dividir, que estan oberts a tots, pensats pel bé comú. Per aquesta raó defensem amb convicció l’escola pública, la memòria col·lectiva, el lleure compromès amb la comunitat, les entitats actives en la vida social del poble, les iniciatives inclusives i volem aportar idees per Salt en aquest número 8.

El debat està obert! I les vostres contribucions seran benvingudes (redaccio@universalt.org).

Salt és tots els qui hi viuen. Som Salt. Fem poble!