Llorenç Martínez Adamuz
 
 
 
Penso que la majoria de persones que vàrem assistir el 13 de juny a l’acte de constitució del nou consistori de Salt hi érem allà per viure en directe i de primera mà, sense necessitat de que ningú ens ho expliqués, l’inici d’una nova etapa al nostre ajuntament. A aquesta majoria, diversa en les seves idees polítiques, ens unia, penso, que no volíem que al capdavant de l’Ajuntament continués la persona que l’ha governat els últims quatre anys. La reacció dels assistents en el moment en què en el recompte de vots es llegia per onzena vegada el nom d’en Jordi Viñas, penso que ratifica la meva percepció respecte de les preferències de la majoria dels assistents.
 
Una vegada ja teníem nou alcalde tocava, tal com preveu el procediment, que els caps de llista fessin una explicació del seu vot. En aquesta fase del Ple, no sé la resta d’assistents, però jo esperava, sobre tot, el torn del ja exalcalde. Volia veure com havia paït el resultat de la votació que s’acabava de fer i que el feia fora del despatx de batlle de Salt. Doncs, si ens atenim a les seves paraules, molt malament. Estava patint una indigestió.Hom espera que qui encapçala una llista que perd tres regidors respecte de l’últim mandat, que perd la confiança de 847 votants de 2708 (el 32%!) o que obté els pitjors resultats de CiU a Salt en unes eleccions locals des de 1983, faci un discurs basat en la humilitat i el reconeixement d’errors. Però vet aquí que aquesta manera d’actuar no està feta per segons qui. El cap de llista de CiU va optar per un discurs ple de retrets al nou alcalde. A més dels retrets va incloure el que em va semblar una amenaça; la que feia referència a la implantació d’una gran superfície i al Trueta. A mi, em va sonar a “si l’Ikea i el Trueta no acaben a Salt serà per culpa vostra”, és a dir “perquè jo no sóc l’alcalde”.Ara bédret-a-vot-pereserrat, una part del seu parlament em va produir indignació i hilaritat alhora: va ser la part “tradicionalista” del parlament. Va acusar la llista d’ERC i Viñas de trencar certes tradicions. Però que no pateixi l’alcalde per aquesta acusació: trencar tradicions no ve recollit –de moment- ni com a falta ni com a delicte al Codi Penal. D’aquestes tradicions trencades la que més hilaritat em produeix és la que fa referència a respectar la llista més votada. Només li va faltar la pancarta per ser l’Albiol. En tot cas, que no sap l’exalcalde que tot el procediment electoral, així com l’elecció d’alcalde ve regulat per llei? Que no sap que les tradicions no són d’obligat compliment? Doncs això.

Ah, per cert; la primera tradició que s’ha trencat en aquest procés electoral a Salt és la tradició que els vots de CiU no passen de 2000, ja que fins ara sempre havien superat aquest llindar.

En tot cas, aquesta nova etapa que ara comencem hauria de ser una etapa on imperi el diàleg per sobre de tot, independentment de qui acabi formant part de l’equip de govern. Així ho demana la majoria de saltencs i saltenques. Per la meva part, espero que els temes socials formin una part molt important de les prioritats del nou govern.