L’Emanuel té les idees molt clares! Avui, en aquesta tarda calorosa de juliol, ens trobem per parlar de la seva pertinença a l’Espai Antiracista que es va formar fa quasi un any entre Salt i Girona…

 

Text i foto: Laure Duplay

contacte Espai Antiracista: gironesantiracista@gmail.com

Emanuel Donoso

Emanuel Donoso

Parlem també del seu compromís amb altres moviments socials, com ara el projecte d’autogestió de l’ateneu Salvadora Catà (el nom de la primera dona afusellada a Girona pel franquisme). És auxiliar d’infermeria i graduat en Integració Social en la primera promoció del Vallvera. Va decidir que volia incidir a la societat en el tema del racisme, problema social que coneix un cert auge avui en dia. Tal com ho treballen a l’Espai, el racisme té moltes formes: una d’elles és la proposta política xenòfoba.

A Salt tenim el trist honor de tenir dos regidors del partit xenòfob Plataforma per Catalunya dels 8 que hi ha en total. L’Emanuel ho explica pel context econòmic que convida a titllar de culpable l’últim que ha arribat. I sobretot, en el context de Salt, com que un terç de la població no pot votar i l’abstenció és molt gran (uns 40%), l’opció feixista està sobrerepresentada a l’Ajuntament: amb pocs vots surten. Per denunciar-ho, van realitzar diferents accions. El dia de Sant Jordi, al Passeig, la majoria de les parades tenia penjat el cartell multiplicat de l’Espai Antiracista: «Salt diu no al racisme. Tothom és de casa.» Va acabar la diada amb una cercavila-cassolada per encerclar PxC i dir no a la normalització d’aquest partit. Segons l’Emanuel, l’acció va tenir molt bona resposta.

Però si li demaneu sobre quin racisme ell, personalment, te més ganes d’actuar, us parlarà d’aquells prejudicis més subtils dins les relacions socials. Es tracta dels mites sobre els migrants que impregnen el llenguatge i que es troben dintre els acudits, les expressions i les maneres de relacionar-se segons qui et trobes a davant. No és tan explicit com un discurs racista però impacta cadascú de nosaltres. Lluitar en contra requereix una actitud activa quotidiana: no acceptar aquest discurs discriminatori i fer-ho de manera pedagògica: no dir-ho tot sinó deixar que l’altre es qüestioni. «Dius que els immigrants acaparen ajudes, vale, i d’on treus la informació?» Un treball de formiga.

Com a ciutadà amb la pell fosca, ell també s’ha trobat prejudicis. La gent li canvia l’idioma, li diuen Machu Picchu sense assumir que és denigrant… Ell és d’origen xilè, té la doble nacionalitat xilena iespanyola però la seva cultura és la catalana ja que està aquí des dels 11 anys. Diu que els immigrants també és creuen aquest discurs de l’Altre, aquesta identitat de l’immigrant, quan haurien de tenir en compte els processos de socialització que han fet. Les persones son éssers socials: quan han fet arrels, teixits, xarxes, estan inserides!

Ens anima a apropar-nos a l’Espai!