Avui en dia sembla que la vida gira al voltant del consum, no només del de cada dia sinó també del consum relacionat amb què tenim a casa, com ens escalfem o quines companyies tenim contractades. La nostra època es caracteritza per la propaganda del consum lliure a l’hora d’escollir el que volem però, realment, quines opcions tenim? Ens podem sentir lligats per uns oligopolis amb preus molt alts per l’accés a l’energia, per la poca informació sobre la fabricació i la qualitat dels productes, per la falta d’alternativa a un consum de masses dins unes normes conformistes…

Donem veu a quatre col·laboradors que opinen sobre un consum sostenible, què podríem fer cadascú de nosaltres i què es podria fer al nivell del poble. Per començar, a nivell energètic, com podem garantir que tothom visqui dignament a casa seva en uns edificis construïts a vegades molt ràpidament i una electricitat amb preus dels més cars d’Europa? A casa nostra, com podem trobar l’equilibri per viure preservant la nostra salut i la del medi ambient? Llegirem també una reflexió sobre la nostra manera de consumir, que se situa aquí i avui a Salt. Per acabar, us proposarem quatre idees per a un consum més ètic.

 


 

 

sostenible17190-construir

Construcció sostenible

En podem dir construcció sostenible o bioconstrucció i en el fons volem dir el mateix: construir (o rehabilitar/reformar) amb respecte a la vida. La vida i la salut de les persones (operàries de l’obra, usuàries durant la vida útil i operàries en la fase d’enderroc) i la vida i la salut de l’entorn, del medi ambient i del nostre planeta en general.

Jaume Borràs
Arquitecte tècnic
http://bioconstruim.wordpress.com/
www.arttarquitectura.com

 

I com es fa?

En el moment del disseny tenim en compte l’orientació i l’entorn proper per tal de prioritzar l’aïllament o la protecció i/o guany solar on calgui i sigui possible. Pensem en l’ús de l’edifici per aprofundir en l’aprofitament de llum, estalvi d’energia, funcionalitat dels espais…

En el moment de decidir els materials utilitzem materials propers i amb poca industrialització (amb poca o nul·la petjada de CO2 i poca energia consumida) i materials atòxics (en el món de la construcció s’utilitzen i s’han utilitzat alguns materials perjudicials per la salut que podem evitar).

I en el moment de viure-hi els bons hàbits afavoreixen la salubritat de l’aire interior i l’estalvi d’energia.

I quan parlo de bioconstrucció no penso només en les persones afortunades que disposen d’un solar perfectament orientat i on poden construir la casa perfecta. Actualment, gran part de la meva feina se centra en l’aplicació dels criteris de la bioconstrucció en la reforma, rehabilitació o petites actuacions en habitatges existents.

Sense pretendre fer un tractat sobre bioconstrucció, us explicaré unes quantes actuacions que qualsevol persona pot fer a casa seva des d’aquest punt de vista i que suposen una millora en el confort, una disminució del consum energètic i estalvi econòmic:

  1. Millora de l’aïllament tèrmic de parets, cobertes i fusteries:
    1. Si les parets exteriors o la coberta disposen de càmera d’aire i gens o poc aïllament es pot fer un insuflat de cel·lulosa (realment molt econòmic i amortitzable amb poc temps).
    2. Si les parets exteriors són massisses, funciona molt bé aïllar per fora amb un SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior), amb planxes de suro o de fibres de fusta. Aquest sistema és força més car que l’anterior però molt aconsellable especialment a les façanes nord.
    3. En finestres i balconeres és important disposar de doble vidre aïllant i juntes de goma. Moltes vegades no té sentit canviar les finestres de fusta d’un sol vidre per finestres d’alumini amb doble vidre (la fusta és millor aïllant que l’alumini). Podem substituir els vidres i afegir-hi gomes perquè no passi l’aire. Els caixons de persiana no funcionen bé tèrmicament, però si en tenim, com a mínim, és important aïllar bé la tapa (amb una planxa de suro aglomerat enganxada per l’interior, per exemple).
  2. Hàbits per a disminuir el consum d’energia i millorar el confort tèrmic:
    1. A l’hivern, obrir persianes i porticons de les finestres i balcons a façana sud mentre hi toqui el sol i tancar-les quan no hi ha insolació. Així aprofitem l’energia calorífica del sol i estalviem en calefacció.
    2. A l’estiu, abaixar persianes o utilitzar tendals o proteccions solar en les finestres i balcons on hi toqui el sol i mantenir-les tancades en les hores de més calor. Obrir als vespres i especialment a primera hora del matí per refrescar l’habitatge. En les façanes poc aïllades i amb una insolació important és molt aconsellable l’ús d’heures o altres elements d’ombra que faran disminuir la temperatura de la paret.
    3. No cal estar a 25ºC a l’hivern ni a 18ºC a l’estiu. Regular els termòstats a temperatures raonables implicarà una reducció del consum energètic i, potser, una disminució de constipats: a l’hivern és normal anar amb jersei i segurament n’hi ha prou amb tenir una temperatura interior d’entre 18 i 20ºC durant el dia i d’entre 15 i 17ºC durant la nit. A l’estiu anem amb màniga curta i podem estar a 25º perfectament.
  3. Actuacions i hàbits per tenir un ambient interior saludable:
    1. Ventilació diària. És important fer-la a primera hora del matí (l’aire exterior és més net). Si obrim bé totes les finestres, a l’hivern n’hi ha prou amb 5 minuts per renovar l’aire interior i no tenir molta pèrdua d’energia. A la primavera/tardor caldrien10 minuts i a l’estiu, mitja hora.
    2. Pintures: Cal evitar les pintures plàstiques habituals (són impermeables i tenen una alta concentració de COVs -Compostos Orgànics Volàtils- perjudicials per la salut a llarg termini). Podem optar per pintures a la calç o, com a mínim, pintures plàstiques de les que en diuen ecològiques (el dissolvent acostuma a ser aigua i tenen una concentració molt inferior de COVs). Les superfícies de fusta, ceràmica, arrebossats de calç o d’argila sense pintar són higroscòpiques (afavoreixen el control de la humitat de l’ambient) i, segons alguns experts, absorbeixen alguns tòxics, per tant, si es volen pintar, es imprescindible fer-ho amb pintures que siguin el màxim de transpirables com poden ser a la calç, al silicat i, en el cas de fusta, amb lasurs o similars.
    3. Mobiliari i elements de decoració: En general cal evitar l’excés de coles, plastificants i la majoria de productes sintètics, com amb les pintures, per la seva alta concentració de COVs.
    4. Productes de neteja i d’higiene: N’hi ha molts que contenen altes quantitats d’elements que es consideren perjudicials per la salut com ara els parabens, diferents hidrocarburs, clor, halogenats, siloxans, terpens… Cada vegada és més fàcil trobar productes lliures d’aquests elements als supermercats habituals.

El dia en què els criteris de la bioconstrucció siguin la norma no és a prop, però tots podem fer gestos que ens hi acostin.

 



sostenible17190-energia

La despesa energètica per viure dignament

L’accés a l’energia està directament lligat al benestar de les persones. L’energia és necessària per il·luminar-nos, per tenir aigua calenta, per conservar els aliments, per cuinar, per rentar la roba i per la climatització, serveis bàsics que tota llar hauria de tenir coberts per tal d’assegurar-se unes condicions mínimes de confort.

Alex Nicolas Garcia

Enginyer Tècnic Industrial
ECOSERVEIS

 

A Catalunya el 10,9 % de llars declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (respecte el 5,4% a l’inici de la crisi). La Creu Roja ha observat que el 58% de la població que atén viu en llars que no es poden permetre encendre la calefacció. Aquest fet té conseqüències sobre la salut de les persones, les relacions familiars i el rendiment acadèmic, entre d’altres.

Actualment a Catalunya i a Espanya els instruments polítics i legals encara no garanteixen l’ús i l’accés de l’energia a un preu just. Principalment s’estan aplicant mesures correctives d’urgència que actuen sobre un fet puntual, com per exemple el pagament de les factures de gas i electricitat, però que no resolen el problema ni preveuen solucions futures. Per tal de poder donar solucions futures caldria que el preu de l’energia en cada llar tingués en consideració factors com els ingressos econòmics i les condicions de l’habitatge d’acord amb la zona climàtica on es troba.

A Catalunya és d’aplicació la Llei 24/2015, que impedeix que les empreses subministradores puguin realitzar cap tall a cap persona sense contacte previ amb els serveis socials. Segons l’Aliança contra la Pobresa Energètica, tot i que fa més de quatre mesos que la llei és vigent, cada dia es produeixen desenes de talls de subministrament. Tampoc queda clar si el serveis socials disposen de prou mitjans per tal de poder donar resposta a totes les sol·licituds per evitar el tall del subministrament elèctric de les empreses subministradores. Per altra banda, no s’ha definit qui assumirà el deute en despesa energètica que realitzaran les persones a les que no es faci efectiu el tall. Tot i les diferents reunions que s’han realitzat, les empreses subministradores no es consideren responsables que hi hagi llars que no puguin assumir el cost de la despesa energètica. Així tot sembla indicar que la despesa recaurà sobre les administracions i les persones.

Com a ajut social a Espanya actualment hi ha el Bo Social, que només existeix pel subministrament elèctric i únicament pot ser ofert per les empreses comercialitzadores d’últim recurs: Endesa energía XXI, SL; Iberdrola comercialización último recurso SAU; Gas Natural S.U.R, SDG SA; Hidrocantábrico Energía Último Recurso SAU; EON Comercializadora de último recurso, SL.

Per tal d’accedir al Bo Social i tenir descomptes del 25% en els termes d’energia i de potència de la factura elèctrica cal complir un dels següents requisits:

  • Tenir una potència contractada menor de 3 kW (2,3 kW); el canvi és automàtic.
  • Persones majors de 60 anys amb pensions mínimes.
  • Famílies nombroses i monoparentals.
  • Famílies amb tots els membres a l’atur.

Així doncs no es tenen en consideració, per exemple, les persones vulnerables que requereixin una despesa extra d’energia per tal de fer funcionar aparells mèdics, o bé famílies on tot i que els seus membres treballin, la despesa en electricitat els suposi un 20 o un 30% dels ingressos.

Des del meu punt de vista, perquè l’energia pugui ser realment un bé bàsic cal que deixi d’estar en mans d’empreses privades i passi a ser propietat de les administracions municipals, com és el cas del municipi de Centelles.

Des de la gestió municipal es podrà conèixer quines són les persones que realment necessiten un ajut per poder tenir confort i es podrà disposar de diners per poder realitzar solucions directes i efectives. Amb els beneficis que obtindria el municipi dels subministraments energètics es podria valorar la possibilitat de:

  1. Fer que el preu de l’energia sigui just. No es buscaria un benefici com a empresa sinó un benefici pels habitants del municipi.
  2. Disposar de diners per tal de rehabilitar el parc d’habitatges, de manera que es pogués minimitzar la despesa energètica de les llars.
  3. Prioritzar les energies renovables, utilitzant les fonts energètiques pròpies del municipi.

Des de la Xarxa de Sobirania Energètica s’està treballant per una remunicipalització de l’energia.

Les accions que es duen a terme mentre el subministrament energètic està en mans de l’oligopoli són:

  1. Gestions per evitar el tall des de l’Atenció Primària dels ajuntaments.
  2. Campanyes de sensibilització on es difon l’existència del Bo Social, de la tarifa de discriminació horària i el coneixement de la gestió energètica a la llar per tal d’aconseguir un estalvi. Aquestes accions són realitzades per part d’administracions públiques com ara el Consorci de Benestar i Social Gironès-Salt, el Consell Comarcal del Gironès i associacions com Ecoserveis.
  3. Acompanyament a les persones en els tràmits d’una millora en el subministrament com obtenció del Bo Social, obtenció del butlletí elèctric, canvi de tarifa, etc., de la mà de les entitats abans esmentades.

Aquests dos últims punts moltes vegades no disposen de subvencions o ajuts suficients i per això sovint són tasques realitzades per voluntaris d’entitats com Càritas, la Creu Roja o Fuel Poverty Group, que és una xarxa de voluntaris que treballa contra la pobresa energètica.

 

Podeu llegir un article complementari on es dóna informació de quines són les accions que podem dur a terme a casa per tal d’estalviar en la despesa energètica. Llegiu aquí: 17190-despesa-energetica.pdf

Més info a  http://xse.cat ( Xarxa de Sobirania Energètica)

 


 

sostenible17190-consum

Homo consumus

Amb l’arribada dels primers mesos d’hivern, el fred no atura la campanya de Nadal, ni les rebaixes, ni tampoc l’arribada de nous inputs estrangers com el Black Friday, el Cyber Monday o les conegudes Shopping nights. Davant d’aquest escenari, l’Homo consumus esdevé el gran protagonista d’una creixent necessitat de satisfer un desig, insaciable, que el porta a consumir per consumir.

Eli i Ferran
Veïns de Salt i membres de la cooperativa de consum “Salt i Oli”

 

 

Embolcallats pels llums de Nadal i la propaganda de somriures materials, vivim en el consumisme amb una contradicció latent. Hi és tot l’any, però a vegades s’amaga. Abans de començar un nou any, visiblement, ens recorda un cop més que hi és, que és omnipresent a les nostres vides quotidianes i que sense “saber-ho” formem part de l’engranatge que mou l’economia actual: sense consum, aquest engranatge no funcionaria.

Aquesta manera de concebre el món es va anar introduint al llarg del segle passat. Un canvi de ritme vital de la producció més artesanal als processos industrials de manufactura van fer augmentar el volum de producció, abaratir costos i facilitar als ciutadans l’accés als productes.

Aquest nou sistema productiu va desencadenar grans excedents de producte i una creixent necessitat de vendre. Les indústries van haver de buscar noves maneres de col·locar els productes al mercat –amb la creació de la indústria del màrqueting publicitari– com per exemple els cereals Kellogg’s, que a causa d’un excedent de blat als EUA es van immiscir en les nostres vides, creant patrons i hàbits alimentaris nous mitjançant extenses campanyes publicitàries més enllà d’un anunci televisiu, aquell missatge que hi és i actua però no es veu. De la mateixa manera que les primeres campanyes de consum de tabac per a dones, en què vinculaven la seva emancipació amb el fet de fumar cigarretes per guanyar noves consumidores.

Aquestes eines de seducció, avui dia, han agafat més pes que el mateix producte que es comercialitza, de tal manera que s’ha trencat el lligam natural entre productor i consumidor: les marques s’han convertit en les prescriptores de la societat. Cada marca intenta crear tota una experiència emocional entorn al seu producte per crear empatia amb el consumidor: felicitat, compartir… Sovint, per això, quan comprem busquem les marques que coneixem, que són l’aspecte extern d’una realitat que ens volen vendre.

Les persones consumidores integrem la cadena de consum però, a vegades, ens oblidem d’on prové el producte que comprem sense ser conscients del que implica, els motius pels quals uns productes són més econòmics que d’altres, el preu de cost de la producció, els intermediaris… Per exemple, la roba econòmica de grans cadenes, per què és tan barata? Quines condicions de treball i quin salari tenen els treballadors als països productors? Un cop coneixem el procés d’elaboració podem entendre perquè els productes locals a vegades tenen un cost diferent, sovint més elevat. Fer-se’n una idea i ser-ne conscients ens permet tenir la capacitat d’escollir i potenciar motors de canvi.

Aquests canvis econòmics dins la societat, a escala local, en pobles-ciutat com Salt, han fet redistribuir el paisatge urbà. Els pobles i ciutats es transformen i s’adapten –amb sediments de l’erosió d’aquests canvis– a les noves relacions entre persona i consum, on passat, present i futur conviuen i sobreviuen, o no. Es construeixen nous espais de consum allunyats dels centres de relació social dels pobles com la plaça, el carrer major, el mercat… per dur-los a la perifèria de les ciutats en forma de grans centres comercials, on entra en joc un altre element clau d’aquest sistema de consum: la facilitat d’accés al producte i la coexistència de tots els productes en un mateix espai. A més a més, en aquests espais hi conviuen oci i consum, més ben dit, es retroalimenten i se’n desdibuixen els límits. I fora d’aquesta ciutats de ciment la ciutat tal com abans la coneixíem intenta sobreviure.

En aquesta dinàmica, de totes maneres, cal tenir clar que el consum, com a ús d’un seguit de recursos naturals, és una necessitat biològica; el consumisme, en canvi, com a excés de consum, té molts inconvenients que, si volem perdurar en el planeta, ens porten a moure’ns cap a algun altre model socioeconòmic. Fer-ho requereix un canvi cultural cap a un consum més sostenible i responsable.

Salt, com a petita ciutat amb tradició de poble, ofereix el marc idoni per començar a caminar cap a aquesta nova cultura de consum. Localment és important recuperar el comerç de proximitat, de barri, la petita botiga que alimenta el teixit social i les relacions humanes i dóna més vida al poble. Són espais que fomenten el vincle entre veïns, comerciants i productors.

Dins aquest nou marc, una altra iniciativa que recentment s’ha creat a Salt és una cooperativa de consum. Un grup de trenta famílies (o unitats familiars) amb inquietuds compartides que s’organitzen per fer compres comunes directament a proveïdors de proximitat, sense intermediaris, amb la finalitat d’establir lligams entre consum i producció, com poder consumir la fruita de temporada que es produeix a les mateixes hortes de Salt. La importància rau en el producte, en el procés d’elaboració, la vinculació amb l’entorn i el medi ambient, les condicions laborals dels qui hi treballen, per comprar a un preu de venda just. Tots aquests valors són el que fan atractiu el projecte en si mateix, que trenca amb el ritme imperant.

Aquesta nova societat de consum s’implementa amb una consciència més sòlida. Un indici que aquest canvi s’estén –i és una realitat– és que fins i tot les grans cadenes comercials treuen productes eco i de Km 0. Seria bo, potser, no deixar que siguin un cop més només elles les que “guiïn” el canvi: tot i les contradiccions que vivim com a Homo consumus, tenim les eines per construir aquest consum més responsable.