17190_num10Uau!, ja tenim deu números al carrer! Aviat està dit, però la veritat és que portem cinc anys dedicant part del nostre temps a omplir 520 pàgines amb un munt d’històries, persones, converses, fotografies, il·lustracions, opinions, crítiques i iniciatives que ens omplen d’alegria. Cinc anys treballant amb independència i llibertat per tirar endavant aquest projecte que vam començar fa 10 números i seguim amb la voluntat d’evidenciar la rica diversitat de Salt, tot i ser alhora la veu crítica del món que ens envolta per intentant generar debat cultural, polític i social a la nostra vila. No sabem si ho estem aconseguint, però 10 números ja comencen a ser un arxiu que fa patxoca.

Avui, potser en un moment d’inflexió a la nostra entitat, ens trobem celebrant-ho i alhora mesurant forces. Per una banda, volem continuar amb la revista, fer-la créixer, donar veu a més gent, a més històries i, per l’altra, ens agradaria potenciar nous projectes com el dels murals al poble que ja hem engegat, destinar més esforços a activitats socioculturals o obrir-nos a noves propostes o inquietuds. És normal i necessari reflexionar sobre el que tenim i plantejar-nos: I ara què? Cap a on anem? Estem fent el que volíem? Tenim prou força? Les ganes hi són, ara cal veure com i cap a on canalitzar-ho. Ho veurem, us ho explicarem.

Més enllà de les nostres minúcies, aquest “i ara què?” també el volem traslladar als qui avui decideixen als ajuntaments. A Barcelona, a Madrid i a Salt ens governen partits renovats. A priori, es podrien començar a notar diferències, però realment s’hi veu un canvi en les polítiques de fons? Sabem que tot requereix del seu temps, però ens agradaria, més enllà de les necessitats bàsiques cobertes per a tothom, veure destil·lar d’una manera clara i decidida polítiques valentes que canviïn el nostre horitzó i que no ens facin perdre la confiança en la política.

Voldríem un Salt amb oportunitats per a tothom i amb la gent cohesionada i no estigmatitzada per la seva condició social, econòmica o de procedència familiar. I això, al nostre entendre, es podria treballar de moltes maneres. En l’educació, per exemple, una gran oportunitat i necessitat. Com hi aposta l’Ajuntament? Encara recau únicament en algunes famílies valentes que els centres escolars no estiguin segregats i es converteixin en guetos? I els instituts? També podríem trobar noves maneres per facilitar la relació entre les entitats. Ens atrevirem a confiar-hi per a crear un espai autogestionat d’intercanvi i coneixença com podria ser l’Ateneu popular de la Coma Cros? O amb l’esport i el lleure, si aconseguíssim fer-los més accessibles a tothom i gestionar millor els espais comuns, no seria una oportunitat de relació, cohesió i sentiment saltenc compartit? I més enllà de cedir les files zero, què s’està fent de diferent en cultura? Sabrem aprofitar la riquesa de la vila, ja sigui en l’àmbit escènic com també amb iniciatives gastronòmiques o del petit comerç? Va, governants!, no tingueu por, necessitem gent valenta i decidida que miri més enllà de les inèrcies de sempre.

I ara què? Hi ha molta feina per fer, però de moment, llegiu i gaudiu d’aquesta nova edició de la 17190 UniverSalt. En aquest núm.10 que teniu a les mans hem volgut parlar de dansa i dancehall, d’animals desatesos, d’arquitectura, energia i consum sostenible i hem anat a jugar a Via lúdica. També conversem amb tres directores d’escola, posem damunt la taula iniciatives per donar vida als molts solars abandonats del poble; obrim la finestra a la lluita al Kurdistan, repassem la història de les dones treballadores de la Coma Cros i, per seguir la tradició, descobrim dues entitats de la vila i algun grup emergent de l’escena musical saltenca. Bona lectura!

 

Imatge portada: Manel Bayo