Aprofitant el canvi electoral (i la proposta de canvi respecte a les polítiques socials i culturals que s’han d’esdevenir) de les darreres eleccions municipals i després de la realització del #muralsalt, iniciativa sociocultural promoguda per la revista on buscàvem la rehabilitació de les façanes d’una caseta d’Endesa (al barri del Veïnat) oferint-la com a espai artístic a un il·lustrador del municipi, hem volgut continuar amb aquesta inquietud social envers el mobiliari i la geografia de la trama urbana de la nostra vila.

Si hom fa una passejada per Salt, no li caldrà gaire esforç per topar-se amb tanques de ferralla perimetrals, sorra, arbustos i matolls en alguns dels carrers de la seva geografia. Amb molta probabilitat formaran part de la fauna i el mobiliari d’un terreny sense edificar, buit, desolat i, en moltes ocasions, abandonat. Fent recerca i mirant la premsa, són moltes les notícies que fan referència directa o indirecta a aquests espais: des de la possible arribada dels centres Ikea a Salt, la reestructuració (frustrada) de la zona centre amb el projecte ARU, fins a iniciatives sobre reinserció dutes a terme per l’Estació Jove i la casa d’oficis en horts comunitaris. Ens hem volgut centrar en les segones i en com aprofitar aquests espais, aparentment sense ús, per dotar-los d’importància i empoderar-los com a eixos vertebradors dins la vida de llurs barris. En aquestes ratlles també us parlarem del projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI), projecte encara en vigor a Salt, finançat per l’Obra Social “La Caixa” i executat pel Casal dels Infants, i del qual una de les seves accions va ser l’Espai Ciutadà Obert (ECO), inclosa a la línia socioeducativa, que contemplava diferents actuacions en un solar del carrer Àngel Guimerà. Us convidem a reflexionar amb nosaltres sobre els usos d’aquests espais, a conèixer experiències reals arran del territori espanyol i a mostrar-vos la que creiem que és la situació de Salt en referència a aquest aspecte.

Vam decidir fer l’article després de compartir entre els companys del consell de redacció algunes anècdotes de cap de setmana. Algú de nosaltres havia participat de la reestructuració del pati de l’escola del Gegant del Rec i ens ensenyava unes fotos, algú altre va parlar de com s’havia construït una cúpula (crec recordar de vímet) al solar situat al cantó de l’edifici ocupat de la zona de l’hospital i de la gent que hi va participar i vam voler reflexionar sobre el tema. Algú de nosaltres va comentar que havia participat d’una iniciativa que va actuar en un solar a Salt, de la qual participava el Casal dels Infants, però no coneixíem exactament la vinculació.

Una de les coses que teníem clar que volíem fer era una escombrada general, a peu de carrer, per quantificar i enumerar els espais que crèiem que podien ser objectiu de la nostra reflexió (vegeu mapa a doble pàgina). Bicicleta, gorra pel sol i ganes de passejar. Amb aquestes quatre premisses vam comptabilitzar fins a vint-i-vuit espais diferents sense un ús aparent (i sí, faig servir aparent i no és en va, en parlarem més endavant). D’aquests trenta-dos espais, tres corresponen als barris del Pla de Salt i al polígon industrial La Maret, un al dels Escriptors, amb quatre espais tenim el Barri Vell, el Sector Centre, el Mas Masó i la Maçana i, per últim, amb vuit el barri del Veïnat. Les instantànies són moltes i variades: vegetació a l’alçada de la cintura, tanques metàl·liques, envans pintats amb grafits, monticles de sorra… podreu fer-vos-en una idea vosaltres mateixos la propera vegada que passegeu per alguna de les ubicacions si hi pareu atenció.

Quantificats els solars i amb la curiositat desvetllada, el següent pas va ser realitzar una investigació mirant de trobar un mirall on empatitzar amb els nostres neguits, procurant trobar algú que, abans que nosaltres, hagués reflexionat sobre una situació similar i si existien experiències dutes a termes en espais ciutadans que haguessin servit de transformació social quant, temps enrere, semblaven sense ús.

ESTO NO ES UN SOLAR (ZARAGOZA)

Esto no es un solar (treta del seu facebook)

Aquesta és una iniciativa que neix de la demanda d’un grup de ciutadans després de participar en Los vacíos cotidianos, intervenció realitzada en les jornades del festival d’art En la frontera de l’any 2006. Sota aquest context va néixer Esto no es un solar, que pretenia oferir nous usos a solars abandonats del centre i casc antic de Saragossa i oferir una possibilitat d’inserció laboral, fent ús de diferents plans d’ocupació, de diferents sectors de ciutadans del municipi. La proposta no va resultar senzilla ja que, entre d’altres aspectes, va requerir la comunicació entre promotors i propietaris de solars (es van arribar a acords on es comprometien a la utilització els solars durant uns mesos, és a dir, amb accions reversibles), diàleg amb les associacions veïnals per conèixer les seves necessitats i amb els treballadors participants dels processos. Cal remarcar la importància que van adquirir, en aquest àmbit, les xarxes socials per influir en la participació de la comunitat i donar a conèixer la iniciativa en l’àmbit popular i local. L’èxit l’any 2009 va ser més que notable i, posteriorment,  l’any 2010 es va doblar el pressupost i així van poder arribar a altres zones de la ciutat.

Més informació:

http://estonoesunsolar.wordpress.com

http://gravalosdimonte.wordpress.com

http://www.zaragozavivienda.es

http://gravalosdimonte.com

https://twitter.com/estonoesunsolar

https://www.facebook.com/gravalosdimonte

EL CAMPO DE CEBADA (MADRID)

cebada

La segona proposta podríem considerar-la menys institucional, ja que es tracta d’una iniciativa totalment popular promoguda per diferents associacions veïnals que, després de viure la demolició del poliesportiu la Latina situat al barri que batejava l’equipament (inclòs dins una reestructuració urbanística del barri, sota el govern d’Alberto Ruiz Gallardón, l’any 2009), van demanar l’ús de l’espai mentre no s’hi construís el nou equipament. L’ajuntament va concedir-los l’ús provisional de l’espai i, des d’aleshores, El Campo de Cebada no ha deixat de generar idees, propostes, espais de debat polític, horts urbans, iniciatives juvenils, actes infantils, etc. Com ells mateixos es defineixen, el Campo de Cebada és una iniciativa de caire popular promoguda per veïns que creuen en “el disfrute del espacio público frente a los espacios ofrecidos por entidades privadas, donde el dialogo y las relaciones sociales entre vecinos apenas se dan”. Resulta molt interessant la lectura dels vint punts amb què els veïns van decidir definir l’espai i que hem trobat recollits al portal Plataforma Arquitectura (http://www.plataformaarquitectura.cl/cl) on, per citar-ne alguns, es menciona la importància del context digital actual i de com aquest permet construir espais públics que afavoreixin la comunicació i la participació ciutadana o com el Campo de Cebada, que “nunca se inauguró y nunca se dará por concluido” perquè contemplen la transformació i el marge temporal que això comporta.

Més informació:

http://elcampodecebada.org/

https://twitter.com/campodecebada

https://www.facebook.com/El-campo-de-Cebada-180735625274126/info/?tab=overview

http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-281490/el-campo-de-cebada-la-ciudad-situada

RECREANT CRUÏLLES (BARCELONA)

La darrera experiència està situada a Barcelona, més concretament a l’Esquerra de l’Eixample, nascuda de l’enderroc del convent de les Germanetes l’any 2004, juntament amb la necessitat i demanda de veïns de diferents equipaments municipals que mai van acabar arribant. Anys després i a conseqüència dels moviments populars sorgits del 15M (2011) es constitueix com a grup Recreant Cruïlles, que aglutina les reivindicacions històriques d’AMPES del barri i d’altres associacions implicades de la zona com ara Camí Amic. L’Ajuntament de Barcelona presenta el Pla de Buits l’any 2012 i Recreant Cruïlles hi presenta candidatura per l’espai amb el suport de diferents entitats veïnals i sota el suport de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. L’any 2014 s’obriria l’Espai Germanetes, fruit d’infinites assemblees i processos participatius. La seva organització consta de comissions que treballen en diferents eixos i àmbits temàtics. Actualment s’hi desenvolupen infinitats d’activitats, tallers, xerrades i debats (si entreu al seu web podreu comprovar que el calendari està farcit d’actes) i l’espai Germanetes ha esdevingut un referent a Barcelona de reaprofitament i reutilització de l’espai urbà pel conjunt de la ciutadania.

unspecified (1)

Més informació:

https://recreantcruilles.wordpress.com/

https://www.facebook.com/recreant.cruilles

https://twitter.com/rcruilles

…i a Salt, què?

ESPAI CIUTADÀ OBERT – ECO (Salt)

Per conèixer amb profunditat aquesta experiència que es va dur a terme a Salt durant el 2012 i el 2013 hem parlat amb Sergi Yanes, un dels tècnics que hi va treballar. L’espai ECO és una acció emmarcada dins del projecte ICI, Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, promogut i finançat per la Fundació La Caixa i executat a Salt pel Casal dels Infants, que pretén “fomentar la convivència ciutadana i el desenvolupament de la comunitat, mitjançant la participació de tota la ciutadania”, un objectiu “institucional, retòric… buit de significat” segons en Sergi que, més endavant, ens n’aclarirà el per què. Aquest projecte volia ubicar-se a diferents localitats catalanes fent ús d’una metodologia de participació i intervenció comunitària peculiar (metodologia Marchioni). Va ser a petició expressa del govern socialista que es va demanar incloure-la: “Aquest fet ja ens mostra l’ús polític de les inversions”, ens comenta en Sergi. D’aquesta manera, l’entitat del Casal dels Infants va començar la seva activitat a Salt per desenvolupar diferents accions emmarcades i previstes dins el projecte ICI amb la voluntat, com ja hem comentat anteriorment, de fomentar la participació ciutadana. En Sergi, amb qui hem parlat llarga estona sobre el tema, era un dels tècnics designats pel Casal dels Infants per treballar en aquest àmbit i qui va liderar l’acció de l’Espai Ciutadà Obert.

ECO

Però… per què molts de nosaltres no coneixíem l’ECO si quan hem parlat d’altres experiències similars ho fèiem com a referents dels barris i ciutats on actuaven? Perquè, malauradament, en el cas saltenc va ser una experiència frustrada i, tal com ho comentem amb en Sergi, “per la manca de voluntat política i per la ideologia que hi havia darrere del projecte. Era un projecte de dalt a baix, on els veïns figuraven en un segon terme. Les decisions eren tecnicopolítiques. La ciutadania, ni hi era ni se l’esperava.”.

Es va triar aquest espai, situat al número 97-99 del carrer Àngel Guimerà, per diversos motius, però un dels principals va ser que anteriorment havia estat el solar que la casa d’oficis havia recuperat per dur a terme les pràctiques amb els seus estudiants que hi havien realitzat un hort urbà, amb molt bona acollida per part dels veïns. A més a més, una de les necessitats del barri era poder disposar d’un espai de reunió per les seves trobades entre entitats i les associacions veïnals situades en aquella zona. Tanmateix, i com en Sergi ens recorda, es volia positivar la visió de l’espai amb la implicació de tots, ja que pels veïns de la zona sempre havia sigut una deixalleria comunitària, amb totes les connotacions que això comporta. Partint d’aquests antecedents i després de moltes reunions amb totes les associacions de veïns implicades, projectes i serveis tècnics es van anar definint les accions a dur a terme a l’espai i es va concloure mantenir l’hort urbà com un espai de conreu obert a tothom, amb la Fundació Drissa com a entitat encarregada del manteniment de l’hort, amb possibilitat de collir els fruits, sense cost; una zona de parc infantil, atenent el dret innegable de la canalla de la zona a una zona de lleure pròpia; i, per últim, la construcció d’una sala de reunions on es preveia realitzar les reunions de veïns i, amb el temps, desenvolupari-hi activitats socioculturals.

Per dur a terme aquestes accions, el Casal dels Infants es va aconseguir implicar diferents institucions, entitats i de voluntaris, fent viable el que, a priori, semblaven accions amb un pressupost difícilment assumible. Per la construcció de la sala de reunions es va comptar amb el suport i l’assessorament de l’Arquicoopera (la branca corresponent a les carreres d’arquitectura i enginyeria de la construcció de l’Oficina de Cooperació de la UDG), qui va dissenyar i planificar l’aixecament d’una construcció feta íntegrament amb material reciclat (pneumàtics i fang com a elements principals) i una coberta enjardinada; Fundació Drissa s’encarregaria del manteniment de l’hort urbà i, finalment, el disseny i planificació de la zona infantil es faria pels usuaris del centre obert de serveis socials, molts d’ells veïns de la zona.

ECO3

I així va ser com, durant setmanes, es va treballar sobre el terreny: desbrossada de l’espai, instal·lació del rec per l’hort, neteja i recollida de la brutícia de l’espai, organització de tallers dirigit als voluntaris que anaven hi anaven a treballar, reunions informatives amb els veïns, col·locació dels primers pneumàtics que havien de servir de fonaments per la sala de reunions… Un treball que en Sergi recorda amb il·lusió però que, com també ens explica, no va poder finalitzar. Com us dèiem, després de setmanes duent a terme aquest treball va arribar el dia en què l’espai va requerir un punt de llum i va ser aleshores quan l’administració, el Consistori, es va negar a posar-lo. A partir d’aquí, la feina es va complicar i diferents situacions van acabar provocant el tancament de l’espai, la finalització del projecte ECO sense acabar i la conseqüent deixadesa del solar. “En el fons, les institucions s’estaven apropiant del lloc, no pas els veïns. L’Ajuntament marcava els límits del projecte, el que podia esdevenir i el que no. Això no és ‘participació ciutadana’, això és fer que els veïns surtin a la foto, fer una representació patètica de la seva possible participació autònoma.”

Arribats a aquest punt, en Sergi ens explica que la feina no va ser mai fàcil pels tècnics, sobretot pel que fa la relació amb l’administració: “Sempre ens deien que podíem anar fent però quan se’ls requeria d’una manera ambiciosa, aleshores ens trobàvem amb pals a les rodes” com, per exemple, quan no es van voler facilitar un punt de llum a l’espai. Aquest fet va ser la gota que va vessar el got. Segons en Sergi, havien patit entrebancs que, amb més o menys fortuna, havien salvat, però “em negava a continuar treballant si no havíem de tenir ni llum”. Val a dir que en Sergi també ens comenta que, vist des de la distància que el temps ara li atorga, també va haver-hi un gran nombre d’errors per part seva i del conjunt de tècnics que hi van treballar, en creure que la metodologia que aplicaven, on comunitat, administració i professionals han de treballar conjuntament, podia fer front a aquella acció. També parlem que no cal oblidar la naturalesa del projecte ICI, finançat per la banca privada i que, a última instància, té unes connotacions evidents i que li són innegables i que, especulem, potser fan de fàcil deducció les diferències entre comunitat i administració. “És a dir -conclou en Sergi- nega les condicions materials del veïns, les raons de la seva segregació urbana, considera que el problema és la convivència i se centra en la interculturalitat com a solució.”

ECO2

Abans d’acabar, voldríem compartir algunes reflexions al voltant de l’ús dels espais públics que hem rebut d’en Martin Lundsteen, doctor en Antropologia Social i que va dedicar la seva investigació i treball de camp de la tesi doctoral a Salt, anomenada “Conflictes socials i convivència: una etnografia dels efectes socials de ‘la crisi’ a una petita ciutat de Catalunya”, i de la qual n’ha escrit l’article La convivencia difícil: conflictos ‘culturales’ y recursos públicos en Salt, Cataluña, sobre el qual volem recomanar-vos que, si podeu, hi feu un cop d’ull. Al Martin li vam preguntar sobre els solars i ens va comentar que per a ell es tracten d’espai socials i són les lògiques del capital “que el tendeixen a convertir en valor de canvi (per això solars)”. Ens comenta en Martin que ha estat amb la crisi quan l’espai s’ha privatitzat i que, posteriorment, ha perdut el seu valor i, conseqüentment, s’ha quedat abandonat. També vam voler preguntar-li l’opinió sobre l’ús de l’espai públic: “Els solars són en el fons com qualsevol altre espai un tros de terra delimitada que dins del sistema capitalista es priva del seu valor d’ús social, privatitzant i mercantilitzant-ne per tal que es pugui extraure plusvàlua.”

Així l’espai també s’insereix dins de les lògiques del capital, que el tendeix a convertir en valor de canvi (per això solars) oposat a espai social (valor d’ús). Però encara que s’ha privatitzat en fons no deixa de ser un recurs natural ben complicat d’extreure del seu entorn més immediat, l’entorn social que li envolta i li dóna sentit i ús. És per això que en aquest temps de crisi immobiliària és quan ha deixat de tenir un valor de canvi clar (i per això un ús aparent). La finalitat lucrativa (i posteriorment de consum privat) es veu frustrada i llavors és quan s’abandona l’idea i queda abandonat. Arran d’això es comença a qüestionar la legitimitat d’aquest ús privat del que podria ser un recurs social i col·lectiu” i concloem en una idea que compartim enormement “Per això crec que ens hauríem de preguntar ¿per què no es parla d’obrir-ne als habitants i que ells s’organitzi per fer-ne l’ús que li vingui de gust?”.

Esperem que aquesta radiografia geogràfica sobre l’aprofitament de l’espai públic us hagi enriquit tant com a nosaltres i que faci evident el ventall de possibilitats existents en aquest àmbit. Com us comentàvem al principi, i ho podreu observar si torneu al plànol, a Salt hi tenim un bon grapat d’espais orfes d’intervencions i segurament existeixen necessitats que podrien ser ateses si amb empenta, voluntat i, com hem pogut conèixer de primera mà del cas saltenc, es disposa d’una ferma i clara decisió política per deixar a qui vulgui organitzar-se per executar-les, dur-les a terme.

Més informació:

https://projecteicisalt.wordpress.com/

https://hortsdesalt.wordpress.com/

https://www.facebook.com/hortcomunitari.desalt

CASAL DELS INFANTS (per col·locar en un requadre)

El Casal dels Infalts és una una entitat social que treballa amb infants, joves i adolescents “per aconseguir millores concretes i duradores en el seu creixement i en el seu entorn proper”. Van arribar a Salt l’any 2012, entre d’altres per dur a terme el projecte ICI. Actualment, desenvolupen diferents projectes al nostre municipi com per exemple Vincles, l’espai materno infantil per créixer junts on es potencia el treball amb mares amb infants menors de tres anys; el Casal Obert infantil, amb l’acompanyament d’infants en situació de risc social; el Casal Obert d’adolescents, amb treball d’acompanyament i suport a joves i adolescents també en situació de patir exclusió social; treball amb joves en la línia de l’inserció i formació laboral; o la gestió del Punt de Suport al Voluntariat de l’Ajuntament de Salt. Actualment compten amb un equip de voluntaris i persones en pràctiques de 35 persones, que col·laboren en la transformació social i la generació d’oportunitats.

www.casaldelsinfants.org