Qui sou i quan temps fa que es va crear l’entitat?
El Casal Saltenc Independentista neix l’any 1988 al segon pis de Ca la Sileta. És una entitat que s’identifica amb una visió independentista, d’esquerres i sobretot amb l’arrelament al seu entorn, amb el teixit associatiu i la cultura popular. De fet, neix bàsicament per oferir un espai de participació i d’implicació en la vida social i cultural del poble. Des de bon principi promou iniciatives d’autoorganització (del Casal han nascut entitats, propostes culturals i activitats diverses a Salt). Actualment, som prop d’una quarantena de persones, comptant una assemblea de joves de l’entitat.

Quins són els vostres objectius com a entitat?
Els nostres objectius tenen una doble vessant. Per una banda, tot el que té a veure amb facilitar un debat crític sobre l’actualitat en diferents àmbits (local, nacional i més enllà); afavorir un projecte de poble viu, actiu, compromès, amb un oci en què la pròpia gent sigui la protagonista; teixir xarxa i superar el paper de ciutat dormitori de la perifèria que ens han volgut fer tenir.
Per l’altra, el que seria més estrictament la part de casal com promoure activitats i l’autoorganització popular més enllà de la nostra entitat. Per aquest motiu, el nostre local és i ha estat obert a múltiples iniciatives de diverses entitats socials, culturals, polítiques, estudiantils. És un espai de reunions, de petit magatzem, d’aprofitament comú de recursos. En aquests moments és espai de trobada, reunions, etc., de mitja dotzena d’entitats.

Quines activitats dueu a terme al nostre poble?
A part de la promoció de diferents iniciatives i d’oferir un casal obert, directament com a entitat fem xerrades, exposicions, festes (per exemple hem organitzat cinc edicions del Salt-Rock independentista, corre-bars,… ), calçotades, campanyes sobre diferents temes d’actualitat,… i també hem participat i participem en diverses mobilitzacions ciutadanes.

Penseu que la societat civil saltenca és activa? Quin paper tenen les entitats a Salt?
Salt és un poble divers, i per tant hi ha de tot pel que fa a activitats, interessos, inquietuds,… però, de sempre (que nosaltres recordem), ha estat un poble treballador, molt actiu a diferents nivells: cultural, esportiu, reivindicatiu. I, bàsicament, es degut al protagonisme de les seves entitats, de la gent organitzada. Fa uns anys, el fet que hi hagués un important teixit associatiu va evitar una fractura social preocupant. I va ser aquesta xarxa la que va fer girar la truita i va sortir al carrer en una situació molt fràgil dient: “som un sol poble”.

Teniu relacions amb altres entitats del poble?
Sí. De fet, diria que tots els membres del Casal Saltenc Inependentista formem part de més d’una entitat.

Teniu local o utilitzeu instal·lacions culturals del poble?
Actualment tenim un local de lloguer en uns baixos del carrer Llarg. Allà hi fem les activitats que són possibles en aquell espai. Per a altres activitats, sol·licitem a l’Ajuntament els espais que requereixi l’activitat que volem fer.

Com descriuríeu la vostra relació amb les administracions: Ajuntament, Generalitat…
Amb la Generalitat no hi hem tingut mai gaire relació, potser perquè les característiques de la nostra entitat, en un àmbit molt local, no ho han requerit. Amb l’Ajuntament, hi tenim una relació de normalitat. També és cert que una entitat com la nostra, que ja té 28 anys, ha passat etapes de tot tipus en les relacions amb les administracions. En general, mirant al llarg del temps, hem observat que ha imperat un model elitista. No hi ha hagut massa inconvenients per fer grans inversions, buscant destacar arreu, portar gent i probablement per superar un cert complex d’inferioritat. En canvi, en molts moments, ha semblat que les mateixes entitats molestaven, que eren aquells que sempre demanen coses (locals, espais per fer activitats, etc.,). Alhora també hi ha hagut moments en què s’han pogut fer algunes passes endavant.

Digueu alguna cosa positiva de Salt i una altra que en milloraríeu.
Com a positiu, veiem que encara hi ha un fort sentiment de ser de Salt. Salt té uns 30.000 i en parlem com si es tractés d’un poble, en canvi, altres municipis amb menys habitants en parlen com a ciutat. Alguna cosa vol dir. Quan es coneix Salt, a molts se’ls trenquen alguns esquemes.
I, de Salt, en milloraríem l’enorme mobilitat de població. Canviaríem aquesta obsessió en créixer i créixer, que molts encara estiguin pensant en un model que hauríem d’haver abandonat fa dècades. Caldria fer una foto al que hi ha, acceptar la realitat i pensar què podem fer per aconseguir viure millor tots plegats, haguem vingut d’on haguem vingut.

Dades de Contacte: