Anna Llens i Alfons Moret. Metges d’Atenció Primària.

La definició

L’osteoporosi primària és la disminució de la densitat òssia deguda a l’envelliment, i representa un factor de risc menor de patir una fractura.

Diem menor perquè són factors molt més importants un baix pes i l’antecedent de fractura, tant una pròpia després dels 50 anys, com una de fèmur en  un familiar de primer grau.

I el risc màxim són les caigudes!

La densitometria.

La densitometria és la prova que intenta valorar la densitat òssia.

Desafortunadament té molt poca precisió i no serveix per valorar el risc de fractura, especialment si s’utilitza, com sovint es fa, de forma aïllada. Porta a un fals diagnòstic i a un tractament innecessari i sovint perjudicial.

Els estudis demostren que no té cap sentit fer densitometries a dones menors de 65 anys ni a les més grans sense els factors de risc exposats, ja que tractar-les no evita cap fractura.

Encara més, la major part de fractures es produeixen en dones que tenen una densitat òssia normal.

La densitometria només té una indicació: decantar la balança per iniciar o no un tractament en els casos clínicament dubtosos, que són pocs.

Els suplements de vitamina D i calci

La vitamina D la fabrica el propi cos amb l’exposició solar diària d’uns 15 minuts.

Respecte al calci, les dones a partir dels 50 anys necessiten diàriament uns 1200 mg, que són molt fàcils d’aconseguir amb una dieta adequada. Perquè feu els vostres càlculs això és el que aporten 100 g d’alguns aliments:

Formatge de bola, gruyère o manxego: uns 800 mg

Sardines de llauna: uns 400 mg

Ametlles o avellanes: uns 240 mg

 

Figues seques: uns 180 mg

Cigrons o mongetes: uns 160 mg

 

Bledes o espinacs: uns 115 mg

 

Un got de llet de vaca (sencera o desnatada) aporta uns 300 mg i un de llet d’ametlles uns 400 mg

 

Els suplements, doncs, només s’han de prendre en el cas excepcional d’una manca de calci dietètic i d’una gair

 

ebé nul·la exposició solar, situació que es pot donar en persones recloses a casa o al geriàtric.

Els fàrmacs

 

Al nostre país, i a causa segurament a factors genètics i a l’important exposició solar, la taxa de fractures és de le

 

s més baixes d’Europa. Paradoxalment, però, som el país europeu amb la major prescripció de medicaments per a l’osteoporosi. Som els campions del que no toca!

I no són medicaments inofensius ni especialment útils.

 

En general disminueixen poc el risc de fractura (i gens en dones menors de 65 anys!) i causen problemes; alguns habituals, tot i que  menors, com ara vòmits o molèsties digestives, i altres poc freqüents però greus, com ara necrosi  de la mandíbula, fractures de fèmur atípiques, augment del risc de càncer esofàgic, infeccions greus, alteracions psiquiàtriques, embòlies pulmonars i infarts.

Recomanacions

No fumeu, camineu diàriament i feu dieta mediterrània.

I recordeu que  evitant caigudes previndreu la major part de fractures de fèmur!

O sigui, que cal corregir la visió, portar sabates adequades, retirar catifes i altres perills del domicili i valorar l’ús d’un bastó amb puntera de goma o d’uns caminadors.

I molt important! Parleu amb la vostra metgessa per si cal retirar algun medicament que afavoreixi l’osteoporosi, com ara els protectors gàstrics, o algun que dificulti la coordinació, com tranquil·litzants, antidepressius i somnífers.

Conclusions

L’osteoporosi no és una malaltia ni causa cap mena de símptoma.

S’ha d’abandonar el raonament simplista i erroni de valorar el risc de fractura mitjançant densitometries.

I s’ha de deixar d’una vegada de tractar a dones menors de 65 anys, o més grans però sense factors de risc, ja que fer-ho no evita cap fractura, surti com surti la densitometria que mai no s’haurien d’haver fet.