Text: Narcís Badosa Sala 

Organitzar-nos col·lectivament és tot un repte; cal estar disposats a donar, a sortir dels nostres espais segurs i coneguts per trobar-nos al replà o a la plaça per iniciar un procés, el de formar part d’una experiència comuna, digues-li: conèixer-se, ajudar-se o fer activitats conjuntament. 

Les relacions socials transformadores han de ser una senyal d’identitat i per fer-les possible calen espais que facilitin aquestes expectatives; espais que estimulin l’acollida, la creativitat compartida, equipaments que cerquin la proximitat, oberts i per a tothom. Els ateneus van néixer a Catalunya amb aquesta filosofia, recordeu-ho i defensem-ho. 

Que l’Ateneu Popular Coma Cros tingui avui un model definit, un projecte comunitari i ciutadà, ha costat un esforç, inversió d’anys i una intensa esgrima politicociutadana. El març 2017 (a Salt sempre passen coses importants en març) la Federació d’Entitats Saltenques va guanyar un concurs públic realitzat des de l’Ajuntament per tal de dinamitzar l’Ateneu durant dos anys. 

Deixem enrere el temps de les paraules, de les llargues disquisicions, el desgast i les tensions, per deixar pas a la construcció d’un projecte col·lectiu, des de l’acció compartida. També, per trobar-nos puntualment per continuar pactant els grans criteris i els nostres horitzons en consens, en la rotllana de l’assemblea. Qui ha participat d’aquestes assemblees pot comprovar que el poder, les personalitats i els interessos particulars no hi tenen cabuda. Democràcia per implicar-se i discernir en els assumptes col·lectius del bé comú. 

Què en penseu de l’Ateneu? S’està fent un projecte que neix de la multiplicació d’idees, iniciatives, del treball cooperatiu, des del respecte, l’escolta, la suma d’opinions. És un embrió petit que tardarà un temps a consolidar la cultura dels valors col·lectius. És un nadó en dies de projecte, que tot just gateja, però amb un immens potencial, si les entitats i la ciutadania se’l volen fer seu. Estem acostumats que ens representin, però ens hem de conscienciar, i no sé el que ens costarà assumir-ho, que l’Ateneu són 3.400 m2  d’espais oberts, plurals, de tothom i per a tothom, transformadors i creatius. 

Quan sento el “tuuut” i m’acosto al teler de la participació, procuro tenir present que des de la meva llibertat faig un servei sense esperar res, sense cobrar res (com molts i moltes dels que ara em llegiu). Igual que les bobines envoltades de fils prims, la nostra matèria primera és sensible: promoure les relacions socials amb altres persones per enfilar projectes per a la ciutadania i el seu barri. Quin govern pot qüestionar que la ciutadania organitzada regali hores i implicació per a la seva comunitat, des de la lleialtat i el desinterès? Com és que encara l’imperi del procediment administratiu receli i compliqui el que es realitza des de la transparència, del rigor i sense lucre, entenent que també gestionem una dimensió pública? 

Quan estic davant de l’oportunitat que representa l’Ateneu, en l’anar i venir de les idees recullo un segon pensament, que formo part d’una construcció conjunta; no se si faré de manyac, de maquinista o enginyera, m’és igual. Viuré el procés des d’un equip i els resultats compartits em dona sentit, ens transporta a noves actituds, a viure noves perspectives de ciutadania. Consolida una manera de fer, ens fa millors persones, ens omple d’energia i estimula les endorfines. Una comunitat rica en capital social està més capacitada per gaudir de la festa i ser forta davant el conflicte. 

Escolteu el “tac tac”? Ha tornat lentament teixint a poc a poc educació, cultura i relacions que faran unes trenes per estrènyer vincles forts, xarxes amb més capacitat de fruir, d’aprendre i conviure. Quan acabo la meva jornada, ja cansat, i retorno a casa, penso en els que no han entrat mai a l’Ateneu. Serà per desconeixement?, per desinterès?, perquè tenen d’altres objectius?…, com acostar els projectes que estimes i vols compartir amb la resta de ciutadania? Especialment, fer-lo pròxim i obert a la ciutadania més vulnerable i oblidada de Salt. 

Vull agrair en aquesta etapa inicial a les associacions que heu format part de la història més directa de l’equipament i que heu facilitat el trànsit de l’exclusivitat de l’espai deixant pas al “de tothom”. El diàleg i l’acord, des de la confiança mútua, ha de ser una de les primeres voluntats. 

A l’Ateneu Popular queda molta feina per fer: redefinir legalitats, repensar els contractes amb l’Ajuntament, noves fonts de finançament, cercar la complicitat tècnica, realitzar una programació referent, crear lligams forts i estables amb i entre entitats, seduir i fer visible el projecte a la ciutadania perquè decideixi el seu lloc… 

Per anar lluny col·lectivament, refem camins i ponts; la història ens ho ha desvetllat massa sovint i a Salt hem tingut períodes de poca continuïtat d’interès col·lectiu; no repetim els errors. 

Confio en el Projecte de l’Ateneu. M’agradaria poder contagiar-vos d’aquesta estima; cercles d’entitats, veïnatge de tots els barris que animessin a més cercles, per no estar sols, per expressar el talent, per créixer des de la cooperació. Sempre he pensat que les comunitats valen el que valen les seves idees, el compromís de la seva ciutadania i la capacitat de compartir-ho corresponsablement. Acosta’t a l’Ateneu Popular Coma Cros.