La curiositat podria formar part d’un dels sentits. Per què dic això? Va ser així quant un dia una coneguda hondurenya em va parlar del Bar Restaurant Imperial. M’explicava que ella hi havia anat algunes vegades a menjar, que ho feien molt bé i que la cuina era típica hondurenya. Un dia parlant amb el meu pare, que ja passa dels 80 anys i també és una persona curiosa, vam parlar d’anar a fer-hi un dinar familiar i així ho vàrem fer. 

Text i foto: Marta Solà i Font 

La curiositat podria formar part d’un dels sentits. Per què dic això? Va ser així quant un dia   una coneguda hondurenya em va parlar del Bar Restaurant Imperial. M’explicava  que ella hi havia anat algunes vegades a menjar, que ho feien molt bé i que la cuina era típica hondurenya. Un dia parlant amb el meu pare, que ja passa dels 80 anys i  també és una persona curiosa, vam parlar d’anar a fer-hi un dinar familiar i així ho vàrem fer. 

La primera sorpresa va ser la varietat de plats que tenen. Per una banda hi ha la possibilitat de fer un plat individual: des d’un “Plato Imperial”, el més complert de la carta, a tajaditas de pollo, enchiladas, catrachas acompanyades d’uns frijoles triturats per llepar-se els dits, baleadas, yuca con chicharrón i pels més atrevits cal provar l’anafre de frijoles, molt adient per a compartir-ho.   

També es poden fer tapes, que és una bona opció quan es va amb un grup gran de persones, on podem trobar: tajaditas de tot tipus, chilaquiles, plàtan madur o verd, enchiladas i molt més. Tot això complementat amb arròs, alvocat, formatge, ceba, pebrot. I no hi falten les típiques “tortillas”, que cadascú es fa al seu gust. Per remullar tot aquest menjar es pot triar les begudes habituals de la nostra cuina, aigua, cervesa, vi, refresc o si un vol introduir-se totalment a la cultura hondurenya pot triar un suc natural que ve directament d’ Hondures, nance, horchata, jamaica, maracuyà, mora o tamarindo, el rei d’Hondures. També val a dir que si visites el local amb mainada tenen unes alitas de pollo amb patates, que també convencen al paladar més exigent. 

El local no tindria sentit si no fos per les dues ànimes que el regenten, en Wilson i l’ Elba. En Wilson és la persona més visible. Ell està a darrera la barra i és la primera persona que rep als clients,  els acomoda i si fa falta resol els dubtes que es tinguin. L’Elba n’és la cuinera principal i la que fa que la gent que va a menjar cuina hondurenya pugui pensar que està a la seva hondures natal, assaborint tots els matisos dels gustos de la seva cuina tradicional. Hi ha alguna persona més treballant, la feina no els falta. 

En Wilson m’explica que ell i la seva dona havien començat fa uns 8 anys fent algun plat senzill per vendre en els camps de futbol de Salt en els partidets que s’organitzaven de manera informal. La gent els deia que ho feien molt bé i això els va animar a posar un local on poder fer la cuina típica hondurenya, utilitzant els productes més semblants als que es poden trobar a Hondures. El mes d’abril de 2014 varen obrir el primer local al carrer Àngel Guimerà i a l’abril d’aquest any s’han traslladat al barri de la Massana, per continuar oferint als seus clients habituals o als nous una tradicional cuina hondurenya de qualitat.