Darrerament a Salt es comença a parlar de segregació escolar. És un tema que incomoda i ningú s’atreveix a posar del tot a sobre la taula, però que és ben present. La majoria de famílies nouvingudes arribades els últims anys escolaritzen a l’escola pública i gran part de les famílies amb llengua materna catalana o castellana (i que podríem anomenar de classe mitjana) ho fan a les escoles concertades o a fora de la vila. Molt sovint és fruit d’inèrcies, desconeixements i pors, però afecta clarament al repartiment homogeni de l’alumnat amb necessitats especials i el seu entorn familiar. És una divisió social que afecta no només a les escoles sinó a tot el municipi. Creiem que és hora d’analitzar-ho i trobar-hi solucions. 

Text introductori: Èlia Llinàs i Pere Serrat

 

A Catalunya, a través de les Ampas i amb la FAPAC al capdavant, s’estan engegant iniciatives de mobilització i debat sobre el tema i, aquí a Salt, s’ha creat un moviment ciutadà que vol intentar implicar les administracions per dotar-les d’arguments, dades, i valentia per posar fi a aquesta fractura escolar i social. 

Per entendre el concepte de segregació escolar li hem demanat a en Xavier Bonal, sociòleg de l’educació de la UAB, que ens expliqui els factors de la polarització escolar, les conseqüències que comporta i algunes idees per a combatre-ho. Ell va ser el ponent de la xerrada organitzada pel Seminari de directores i directors dels centres públics de primària i secundària de Salt, que també ens expliquen el seu punt de vista. Per acabar, compartim el document que el moviment ciutadà està fent circular entre tots els agents de la comunitat educativa i que recentment ha estat recolzat pel Consell Escolar Municipal i pel Consell de Ciutat, entre d’altres. 

 

 

La segregació escolar: assignatura pendent del nostre sistema educatiu

Text: Xavier Bonal, sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 

Alguns factors de la polarització escolar 
La segregació escolar és avui una realitat malauradament consolidada en el nostre sistema educatiu. Aquest fenomen, comú a moltes societats contemporànies, s’ha consolidat a Catalunya en el transcurs de l’última dècada de manera especialment accelerada. En efecte, la interacció entre diversos factors ha generat dinàmiques d’escolarització que han afavorit la concentració de grups socialment homogenis en diverses escoles i instituts en moltes ciutats i territoris del país. Una concentració que ha tingut lloc tant en les fraccions socials altes de l’estructura de classes com en les més baixes i que segueix afectant especialment minories ètniques i particularment el poble gitano. Així, progressivament, moltes escoles han anat experimentant un procés de guetització i de diferenciació en la diversitat cultural i social de l’alumnat que atenen. 

La consolidació d’aquests processos en els últims anys modifica radicalment les oportunitats educatives de l’alumnat. Alguns centres escolars desenvolupen la seva pràctica educativa amb un alumnat socialment i culturalment homogeni, en entorns de socialització familiar pro escola i amb elevades expectatives educatives. D’altres, però, s’enfronten a una notable diversitat cultural i d’estils de socialització, amb entorns de relacions família-escola sense afinitat i amb expectatives molt desiguals respecte a les trajectòries educatives dels alumnes. Les desigualtats en els resultats educatius entre un tipus de centres i un altre ens indiquen que aquesta no és una qüestió menor per entendre la reproducció social a través de l’educació i els obstacles que els grups socials més desfavorits troben per aprofitar en condicions meritocràtiques les oportunitats educatives. .
Les dinàmiques socials que han conduït a la consolidació de la segregació escolar són diverses, i no sempre es projecten de la mateixa manera en cada context local. Els encara escassos treballs sobre segregació escolar que s’han dut a terme a Catalunya permeten identificar, però, alguns factors generals que ens aproximen a les causes d’aquest fenomen. El primer i més significatiu és sens dubte efecte de l’arribada creixent d’alumnat d’origen immigrat al llarg de l’última dècada. El nostre sistema educatiu ha passat d’un 2% a un 15% d’alumnat estranger en pocs anys. L’arribada d’alumnat immigrant ha generat processos de segregació per diversos motius: la seva concentració residencial, la tendència a l’agrupament en escoles amb presència dels seus homòlegs i l’efecte “fugida” que ha generat en famílies autòctones cap a escoles amb menor presència d’alumnat estranger. 
Amb tot, atribuir el fenomen de la segregació escolar exclusivament a l’arribada d’alumnat immigrant seria reduccionista. La segregació escolar també és explicable avui per la determinació amb què les classes mitjanes busquen en l’educació processos de diferenciació i distinció social. La importància determinant de la inversió educativa per a les trajectòries professionals, la recerca d’espais socialment homogenis per garantir una socialització en el grup d’iguals no conflictiva o les estratègies d’accedir a major capital cultural i social expliquen també les tendències endogàmiques d’aquestes capes socials. Cal destacar aquí igualment l’efecte que va tenir la generalització de la LOGSE i el model de comprensivitat. L’allargament de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys d’edat i l’accés als instituts públics d’ensenyament secundari a partir dels 12 anys han estat també raons que han afavorit la concentració en espais que garantissin tant homogeneïtat com continuïtat. 
Aquests processos, a més, tenen lloc en un context de règim de quasi-mercat educatiu d’accés a l’escolarització. En efecte, el model d’accés a l’educació incorpora una notable capacitat d’elecció, que sovint va més enllà del que estableix el mateix marc normatiu. La correspondència entre les preferències escolars i l’assignació de plaça és especialment elevada. Així, la planificació educativa i la intervenció pública mostren una capacitat correctora de la segregació escolar gairebé nul·la. En la mesura que el sistema no deixa pràcticament marge per reconduir les eleccions familiars, tota intervenció que no sigui planificada ex-ante difícilment pot corregir processos de segregació escolar. 

Finalment, cal no oblidar que els mateixos centres escolars juguen un paper en els processos de segregació escolar. La discriminació activa, la passivitat, la recerca d’exclusivitat o la indiferència són actituds que en un sentit o altre poden facilitar o no les dinàmiques de segregació. La selecció adversa practicada per part d’alguns centres, tant des del punt de vista econòmic com cultural, és sens dubte una de les causes del no accés de determinats grups socials a algunes escoles concertades. Igualment, alguns centres públics busquen preservar l’estil pedagògic i les bones condicions de treball a través de plantejaments discriminatoris i d’un qüestionable “interès públic”. També és denunciable la passivitat d’alguns claustres de centres segregats que semblen haver “tirat la tovallola” i mostren una absoluta desimplicació del procés educatiu dels seus alumnes. La disposició dels centres escolars, doncs, pot també condicionar tant les dimensions de la segregació com els seus efectes sobre els resultats educatius.

Algunes conseqüències de la segregació escolar 

Els estudis disponibles ens indiquen que la segregació escolar dels grups minoritaris té conseqüències sobre diverses dimensions de l’eficàcia i l’equitat educatives. La mateixa OCDE alerta en diversos dels seus informes sobre els riscos de la segregació escolar en el rendiment educatiu o la cohesió social, i destaca especialment com les seves conseqüències negatives es concentren especialment en l’alumnat socialment desfavorit (OECD 2012, 2013). 
Potser el terreny més visible és el dels efectes sobre el rendiment escolar. A partir de dades PISA, per exemple, sabem que hi ha una correlació elevada entre el grau d’inclusió social de les escoles (és a dir, l’heterogeneïtat social de les seves aules) i el rendiment escolar mitjà de l’alumnat. A nivell agregat, sabem també que els municipis amb un major nivell de segregació entre escoles de l’alumnat immigrant tendeixen a presentar menors taxes de graduació en ensenyament secundari obligatori. 
Quines són les raons d’aquestes diferències? Poden ser diverses, però no hi ha dubte que l’explicació més plausible és la que es deriva de l’anomenat “efecte company” (o peer effect). Es denomina així a l’efecte positiu que es deriva del fet que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge comparteixin l’espai educatiu amb companys més avantatjats. Les investigacions en aquest terreny destaquen que l’heterogeneïtat de nivells d’aprenentatge és positiva, especialment per als alumnes més desfavorits, mentre que la “pèrdua” observable per a l’alumnat més avantatjat derivada de l’heterogeneïtat de ritmes d’aprenentatge és menor (Ferrer et al, 2011). 
La concentració d’alumnat en situació de risc educatiu produeix, per tant, desigualtat d’oportunitats educatives i repercuteix així mateix sobre els resultats del conjunt del sistema. A més d’això, l’aïllament de grups minoritaris, com és el cas de l’alumnat d’origen immigrant acabat d’incorporar al sistema educatiu, redueix l’eficàcia de les polítiques de lluita contra l’abandonament escolar (Nowden et al. 2015) o pot perjudicar la integració social de l’alumnat immigrant i amb això afeblir els llaços de cohesió social (Van Houtte and Stevens, 2009). Algunes anàlisis disponibles ens mostren que la inacció política en aquest àmbit (i algunes polítiques contraproduents) han tingut conseqüències negatives des del punt de vista de l’equitat i la cohesió social (Síndic de Greuges, 2008 i 2016; Bonal, 2012a), mentre que altres decisions estratègiques han afavorit l’escolarització equilibrada de l’alumnat (Bonal, 2012b). 

 

Principis d’una agenda política de lluita contra la segregació escolar 

El repte de la segregació escolar no compta amb respostes úniques a manera de receptes polítiques. El caràcter multivariable de les causes que la generen i les seves especificitats obliguen al disseny de polítiques que s’adaptin a les peculiaritats dels diferents contextos locals. Amb tot, de les diferents intervencions polítiques es deriven algunes implicacions rellevants que cal considerar davant de qualsevol disseny de política educativa dirigida a reduir processos de segregació i guetització escolar. De forma general, quatre principis apareixen com a fonamentals per construir una agenda de política educativa adreçada a la reducció de la segregació escolar. 

Lògica de servei públic i corresponsabilitat. Ningú com els responsables de les administracions públiques estan en condicions de prendre decisions des d’una perspectiva de servei públic. Els objectius de famílies, directors d’escoles, professorat, poden fàcilment estar esbiaixats per interessos personals o corporatius. La planificació i l’equilibri territorial que requereix el servei públic és, doncs, tasca de les administracions, que han de prendre la distància necessària pel que fa als interessos dels diferents grups de la comunitat educativa per decidir sobre obrir o tancar grups-classe, establir ràtios, definir noves zones, etc. Així mateix, i d’alguna manera paradoxalment, l’eficàcia de les mesures contra la segregació escolar depèn en gran mesura de la complicitat i la corresponsabilitat dels diferents actors de la comunitat educativa i de la resta d’administracions. Treballar estratègies de generació de consens redueix el rebuig potencial sobre mesures que en qualsevol cas suposen alguna forma d’intervenció pública i obliguen sovint a limitar les possibilitats d’elecció o selecció de determinats actors. Introduir mesures des de la confrontació d’interessos, i sobre les quals alguns actors no percebin cap avantatge o benefici, redueix sens dubte la probabilitat d’èxit de les intervencions. 

Informació i pedagogia. Un dels factors, encara que no l’únic, que explica la distribució desequilibrada de l’alumnat en risc escolar té a veure amb la qualitat de la informació sobre l’oferta escolar i l’accés que els diferents grups socials tenen a ella. Les administracions públiques han d’assegurar la màxima transparència en la informació relativa al projecte pedagògic del centre, als costos econòmics i als beneficis derivats d’evitar la concentració escolar d’alumnes en situació de risc educatiu. Així mateix, és important desenvolupar una pedagogia formativa i informativa que ajudi a mitigar les tendències cap a la homogeneïtzació social i cultural de les escoles. Demostrar l’escàs efecte negatiu derivat d’una major presència d’alumnes en risc escolar sobre l’alumnat de classe mitjana o subratllar els avantatges d’evitar la concentració excessiva d’alumnat immigrant en algunes escoles són tasques que han de desenvolupar els responsables polítics per comptar amb la complicitat de la comunitat educativa. 

Detecció de NEE. Qualsevol proposta política de distribució equilibrada de l’alumnat en situació de risc educatiu requereix d’un sistema sòlid de detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Per a això, les administracions educatives han de comptar amb equips especialitzats que comparteixin sistemes d’identificació i classificació homogenis. Els models de detecció han de ser compartits amb el propi professorat i amb altres agents socials que intervenen en el territori, com a professionals de la salut o dels serveis socials. En el procés de detecció és fonamental l’anticipació dels responsables polítics, de manera que pugui comptar amb un diagnòstic complet abans de l’inici del curs escolar. D’una detecció d’alumnat amb NEE eficient depèn bona part de l’èxit de les polítiques de desegregació escolar. 

La intervenció sobre la qualitat de l’oferta educativa. De poc serveix actuar sobre la planificació educativa i la segregació escolar si no s’intervé especialment sobre la qualitat educativa de les escoles menys demandades. En els processos de guetització escolar és comú que la baixa demanda intervingui sobre les expectatives de professorat i famílies, cosa que genera ràpidament un cercle viciós difícil de revertir. Establir mesures dirigides a reforçar el projecte pedagògic del centre escolar i les expectatives d’aprenentatge dels actors és una tasca fonamental de les administracions públiques. Altrament, la planificació escolar estratègica no trobarà la necessària resposta de les famílies en l’accés a aquestes escoles. 

 

Referències 

Bonal, X. (2012a) “Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: the politics of non-decision-making”. Journal of Education Policy, vol. 27 (3), 401-421.

Bonal, X. (dir.) (2012b) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col·lecció Polítiques, n. 78.  

Ferrer, F. (dir) (2011) PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona, Fundació Jaume Bofill. 

Nowden, W., Clycq, N. and Ulicná, D. (2015) Reducing the risk that youth with a migrant background in Europe leave school early. Sirius Network Policy Brief Series. Issue No 6. February 2015. 

OECD (2012) Equity and Quality in EducationSupporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing. 

OECD (2013) PISA 2012 ResultsExcellence Through EquityGiving Every Student the Chance to Succeed (Volume II), PISA, OECD Publishing. 

Síndic de Greuges (2008) La segregació escolar a Catalunya. Informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya. 

Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya. 

Van Houtte, M. and Stevens, P. (2009)

“School Ethnic Composition and Students’ Integration Outside and Inside Schools in Belgium”. Sociology of Education 2009, Vol. 82: 217–239. 

 

 


Xerrada segregació – Xavier Bonal  

El 20 d’abril de 2017 va tenir lloc a l’Auditori de la Coma-Cros la xerrada “Segregació escolar i desigualtat d’oportunitats a Catalunya“ a càrrec del sociòleg Xavier Bonal. D’on va sorgir la idea? Per què es va escollir aquesta temàtica?

Montse Palau, directora de l’escola de la Farga, en representació del seminari de directors/ores dels centres públics (primaria i secundària)

La xerrada col·loqui d’en Xavier Bonal va ser la primera organitzada pel Seminari de directores i directors dels centres públics de primària i secundària de Salt. El motiu d’aquest iniciativa va ser múltiple: d’una banda, mostrar la voluntat de les direccions de treballar plegats per crear espais de reflexió a l’entorn de l’educació i, per una altra, propiciar ocasions de trobada i coneixença de diferents sectors de la comunitat educativa del municipi: docents, famílies, educadors, administracions…. 

Per què aquest tema: SEGREGACIÓ ESCOLAR I DESIGUALTAT D’OPORTUNITATS A CATALUNYA? Doncs perquè tots els que vivim o treballem al poble (o totes dues coses) ens estimem Salt, aquest Salt tan divers i tan ric, però també tan complex. I considerem important fer una mirada a aquesta complexitat en làmbit educatiu; perquè estem convençuts/des que cal posar sobre la taula aspectes de la nostra realitat que sovint ens incomoden, però que hi són i que no podem obviar, com és la segregació escolar, que limita l’equitat i la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes i reforça una fractura social que fa molts anys que es dona al nostre municipi.  

Creiem que cal molta reflexió, molt debat i molta feina per seguir caminant en la millora de l’educació de Salt. Amb l’acte del 20 d’abril vam intentar posar el nostre gra de sorra per anar fent realitat l’equitat que els nostres infants mereixen. 

 


Proposta de diagnosi

Compartim el document de proposta que s’està fent circular entre tots els agents de la comunitat educativa i que recentment ha estat recolzat pel Consell Escolar Municipal i pel Consell de Ciutat, entre d’altres, per tal d’instar l’Ajuntament que treballi i lideri una diagnosi en profunditat. 

QUI SOM

Som un moviment ciutadà compost per persones de diferents entitats del municipi, institucions i/o que participem a títol personal, que hem tingut la necessitat de mobilitzar-nos per millorar la perspectiva escolar de Salt. Concretament, el nostre principal objectiu és posar fi a la greu situació de segregació escolar i, per tant, social, que pateix el poble.

Per aquesta raó volem fer front a diferents dificultats a les quals s’enfronta l’escolarització al nostre municipi, per poder erradicar l’estigmatització que recau sobre les escoles i instituts del poble, assegurar la igualtat d’oportunitats per a infants i joves, i que aquesta repercuteixi en l’èxit escolar i la millora de la cohesió social del municipi.

Plataforma ciutadana integrada per la Comissió Educació de l’Espai Antiracista Salt-Girona i la Coordinadora d’AMPAS de Salt.

En recerca d’adhesions per part de: AMPAS de tots els centres educatius de Salt, Seminari de directors/ores de centres públics (primària i secundària), Pla Comunitari, Consell de Ciutat, Consell Escolar Municipal, Entitats del tercer sector (Casal dels Infants, Càritas, Fundació SERGI, etc.), FAPAC Girona, Escola d’Adults de Salt, etc.

 

CONTEXT / SITUACIÓ INICIAL

“Parlem de segregació escolar quan en un mateix barri o ciutat, els seus centres educatius escolaritzen majoritàriament un determinat perfil d’alumnat que no es correspon estadísticament amb la composició socioeconòmica i cultural de la població de la zona en què es troben ubicats. És a dir, que alguns centres acumulen alumnat pertanyent a sectors socials posseïdors d’un capital social i instructiu per sobre de la mitjana, mentre que altres concentren alumnat pertanyent a sectors socials desfavorits”.[i]

La segregació escolar té efectes clarament negatius:

  1. per al sistema educatiu: els resultats acadèmics són pitjors en sistemes segmentats que en sistemes més comprensius i inclusius; condiciona les expectatives i trajectòries educatives dels alumnes, etc.
  2. per a l’alumnat més desfavorit: la segregació escolar suposa una pèrdua d’oportunitats educatives. Als centres amb molta concentració d’alumnes immigrants, els resultats dels alumnes nadius no tenen una diferència significativa respecte dels nadius que no van a centres segregats. En canvi, els alumnes immigrants de les escoles ‘gueto’ sí que tenen resultats molts més baixos. Això vol dir, segons el sociòleg Xavier Bonal (autor de l’informe Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local [ii]), que «la segregació perjudica només als alumnes immigrants, però no té gairebé efecte sobre els autòctons».
  3. per a la societat, perquè perjudica en gran mesura qualsevol intent de fomentar la cohesió social del municipi.

Constatar aquesta realitat ens duu a impulsar un treball progressiu contra la segregació escolar de Salt per tal que l’alumnat de tots els centres de la ciutat tingui una composició similar entre ells i que aquesta correspongui a la que tenim a la nostra vila.

En darrer terme, som conscients que la situació actual és evitable, hi ha mecanismes per revertir aquesta situació i sabem que posar-hi remei és més que aconsellable per millorar el futur i afavorir la cohesió social de la vila. Així bastirem un futur millor que propiciï l’excel·lència i el creixement integral dels nostres infants.

 

DEMANDA / PROPOSTA

Volem que l’Ajuntament de Salt treballi i lideri una diagnosi [iii] en profunditat sobre la situació escolar a Salt per tal d’abordar-la i revertir-la des del lideratge del consistori, amb la complicitat de la resta de partits polítics, i la implicació de tota la comunitat educativa i el teixit social de la ciutat dins l’exercici 2017-2018.

Que en aquesta diagnosi s’hauran de poder avaluar dades com les que es detallen a continuació:

  • Nombre d’alumnat escolaritzat fora del municipi, quina tipologia té aquest alumnat fuga, conseqüències i raons per les quals no s’escolaritza al municipi.
  • Nombre d’alumnat, per centre educatiu, que no té com a llengua materna la llengua vehicular del centre educatiu.
  • Nombre de beques menjador per centre educatiu, i per tant, de famílies que tenen una situació econòmica d’alta vulnerabilitat.
  • Nombre de casos de NEEE per centre educatiu, valorant-ne la seva ràtio màxima permesa per aula i centre educatiu tal com s’estableix en la Disposició addicional 2a del Decret 72/1996, de 5 de març.
  • Nombre d’alumnes que per assoliment de coneixements, no correspon al seu grup classe.
  • Nivell educatiu de les famílies per centres educatius, ja que aquesta dada pot condicionar en els estudis que assoliran els seus fills i filles.
  • Percentatge de no graduats en Estudis Secundaris Obligatoris. Pot ser un bon indicador d’on estem.

Que l’elaboració d’una diagnosi ha d’anar acompanyada d’una sèrie de propostes per a possibilitar-ne la seva implementació signada per tots els representants polítics dins el curs 2018-2019.

Entenem l’eradicació de la segregació escolar ha d’estar emmarcada en un Pla Educatiu de Ciutat molt més ampli que incorpori actuacions a nivell d’educació formal, educació fora de l’horari lectiu, educació en el lleure, etc.

Sabem que ens cal un compromís polític ampli a curt, mig i llarg termini per tirar endavant les diferents accions que se’n puguin derivar, enfocades totes elles en els objectius següents:

  1. La millora del rendiment escolar i l’excel·lència de tots els infants del municipi.
  2. La cohesió social del municipi.
  3. La no estigmatització del territori.


 

[i] Xavier Besalú, Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona: http://diarieducacio.cat/la-segregacio-escolar-un-mal-evitable/

[ii] Dossier de premsa: Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/dossierdepremsapol79-140915072137-phpapp01.pdf

[iii] Xavier Bonal, especialista en sociologia de l’educació i política educativa (Universitat Autònoma de Barcelona) ha portat a terme diferents estudis sobre segregació escolar en municipis de Catalunya com ….