Text: Edu Gelada

Escriviu, atreviu-vos, practiqueu cada dia, torneu a escriure i al final de cada pàgina traureu un acudit.

Què et motiva a fer riure la gent? Com et vas iniciar en aquest món?

Des de ben petit he estat el pallasso de la classe, i un dels meus primers records, dels quals hi ha vídeos que ho corroboren, va ser a la meva comunió, fent imitacions del Fary i altres personatges, com Cruz y Raya. La primera vegada que vaig pujar a un escenari jo tenia dotze anys, era en una desfilada de moda d’una gala per a la classe de la meva germana. Em varen convidar a fer un monòleg i vaig quedar cohibit perquè havia d’actuar davant de 450 persones. Jo anava dient tonteries i veia que el públic s’ho estava passant bé. La gent va comentar que va estar molt bé la desfilada de moda, però que  quan va sortir el nen va ser genial.

A partir de llavors, monologuista?

Jo anava escrivint els meus textos i un dia els meus col·legues em varen comentar que feien un curs d’iniciació als monòlegs impartit per Dani Lagi i em vaig llançar a la piscina. La graduació d’aquella formació acabava al City Arms, l’actual Celtic Bar Girona, un dels temples de l’humor a les comarques gironines. Allà cadascú tenia els seus minuts per recitar els seus textos i, a partir de llavors, s’ha convertit en una addicció; un cop comences no pots parar.

Què significa per a tu el fet d’explicar històries? En què t’inspires per escriure-les.

És un tòpic, però les meves històries són molt quotidianes i reals, posant-hi una mica de salsa. Per exemple, parlo de professors estranys o companyes i ho exagero, busco l’espontaneïtat dels petits detalls. Una de les coses en què em fixo molt és en el públic, per adaptar el to o poder jugar amb ells.

Monologuista neixes o t’hi fas?

Uff! Jo crec que has de néixer un quinze per cent monologuista, després de mica en mica et vas formant i vas picant pedra.

L’humorista pot desconnectar de l’humor?

Jo crec que no pots desconnectar de la comèdia. Una de les pitjors coses que et pot passar abans de pujar a l’escenari és que et diguin que ets el monòleg, ja ni et diuen monologuista, és com si tu vas al flequer i li dius que és la barra de pa.

El que m’ha passat, sobretot quan surto de festa i em trobo algun conegut, és que em demana que expliqui un acudit, després criden els amics i, després, els amics dels amics.

Hi ha vegades que prefereixo ser dolent amb l’humor, però està bé que et reconeguin pel que fas i m’agrada fer-ho.

Què és el que més li agrada a la gent dels teus monòlegs?

Segurament que caic molt simpàtic, sóc molt rialler, tinc una actitud molt positiva i faig el que puc.

Es pot fer humor de qualsevol cosa? Quin creus que és el límit?

No hi ha límits; com va dir l’Albert Boira, un còmic de Barcelona: «los limites del humor los pone el que es limitado». Diuen que la comèdia és tragèdia sumant-li temp;, pot semblar molt bèstia, però és necessari fer humor i parlar de qualsevol cosa; s’ha de fer comèdia de tot. El que no s’entén és que després de tants anys condemnin Cassandra Vera per fer acudits de Carrero Blanco.

Quins han estat els teus referents?

El meu mestre ha estat Dani Lagi i com a referents tinc Pepe Rubianes, Ignatius Farray, Berto Romero o Xavi Castells, entre molts d’altres.

A les comarques gironines tenim algun espai per a monologuistes?

És molt difícil fer comèdia, tot i això a Girona hem tingut espais referents per a còmics d’Espanya; és d’agrair els que han trobat la fórmula per fer-ho,com el Celtic Bar de Girona, el Molí de l’Escala, el Ginger de l’Estartit, entre d’altres que també aposten per l’humor.

El públic gironí és molt fred?

No, és molt agraït, tinc la sort d’haver actuat arreu de Catalunya i puc dir que la gent i els propietaris dels locals de les comarques gironines són molt bons, càlids i molt atents. En resum, el públic de Girona és molt maco i els còmics, millors, en Dani Lagi, en Sito o en Sergio Valero.

Podries donar algun consell a joves que voldrien iniciar-se en el món dels monòlegs?

Uff!, jo no, no sóc ningú per donar consells; millor que vagin amb el meu mestre. Una suggerència que vaig donar quan em van convidar a una formació va ser: «ànims, és molt difícil escriure tres pàgines perquè us serveixi un acudit, que més o menys sigui bo; escriviu, atreviu-vos, practiqueu cada dia, torneu a escriure i al final de cada pàgina traureu un acudit».

En quin projecte estàs treballant actualment?

Tinc diverses actuacions per Catalunya aquest estiu. Un dels llocs on em fa molta il·lusió participar és en una terrassa d’un hotel de Barcelona, on han participat còmics i professionals que admirava o mirava per la televisió, com en Juanjo Albiñana. Estic molt agraït i content de poder-hi anar.

Molts monologuistes han fet el salt a la indústria del cinema. T’agradaria participar en algun projecte audiovisual?

Això va per en Dani Rovira, m’imagino. Ens ha ajudat moltíssim, ens ha visualitzat molt, ell ho ha dit sempre a totes les entrevistes, que ell no és actor i sempre deixa clar que és monologuista.

Abans anàvem als restaurants a oferir-nos i ens feien marxar, ara ens truquen i ens posen el micròfon.

Pel que comentes, entre còmics us ajudeu molt?

Per exemple, vaig començar a anar a veure els monòlegs i demanava poder presentar a còmics per rodar els meus textos. He presentat molts humoristes, com Toni Moog, Tomàs Garcia, Miki de Cai, Sergio Marín i molts d’altres.

Dues vegades a l’any tots els còmics de Catalunya, que tenim molt bon rotllo entre tots, fem un dinar, és molt graciós, ens imitem entre nosaltres i fem tot un espectacle!

No coneixia la faceta d’imitador. Quins personatges imites i quin ha estat el que més se t’ha resistit?

Karlos Arguiñano, l’utilitzo dins del monòleg; Pedro Piqueras, Torrente, Iker Jiménez, entre molts d’altres. La imitació fa guanyar molt. Un dels típics i que encara se’m resisteix és Matías Prats; el faig, però no he trobat la recepta perquè m’agradi; tot i sixò m’hi posaré i l’acabaré fent.

De petit la meva mare quan entrava a l’habitació em trobava amb els cascos fent veus estranyes.

Per acabar, ens podries explicar un acudit?

No és el mateix llegit que escoltat, però endavant:

– Hola guapa! ¿Cómo te llamas?
Jara.
– Que nombre tan exótico.
– A que ji.

Moltes gràcies, de veritat. Ha estat un honor i m’ho he passat molt bé. No dubteu a contactar amb Sergio Valero – 649 532 429 – sergiovalerojimeno@gmail.com