L’altre dia, una mare va anar a la perruqueria amb el seu nadó al cotxet. La perruquera, mentre li tallava el cabell, comentava el tracte favorable que segons ella rebien moltes persones pel seu origen. I dient que ho sabia de bona font, va acabar fent aquesta afirmació:
— Els marroquins, quan tenen el primer fill, reben de l’ajuntament un cotxet, i no un qualsevol! Un de molt bo!
A l’ajuntament, aquesta informació deixa a tothom sobtat! Evidentment, no és certa. L’origen d’aquest rumor pot venir arran del fet que a Càritas tenen un servei de rober que funciona com a botiga de segona mà a preus simbòlics. Alguna vegada també hi arriben cotxets o cadiretes usats. A aquestes botigues hi pot anar tothom i els diners que s’obtenen es consideren donatius per les diferents accions de Càritas. En casos en què els serveis socials o el tècnic de Càritas valorin la necessitat d’una família com a extrema, tant la roba com el cotxet, si n’hi ha, es poden adjudicar de manera gratuïta. No cal dir que, per fer aquesta valoració, es té en compte només la seva situació socioeconòmica i no el seu origen.