Qui sou i quant temps fa que es va crear l’entitat?
Som l’Associació de veïnes/ns i comerciants els Dracs del Mas Masó. Farà cosa d’un any i mig, un grup de veïns de la zona vam voler tirar endavant una associació per tenir cura del barri i en aquest intent ens vam trobar que hi havia l’associació els Dracs CIV (CIV són les sigles de comerciants i veïns) amb uns tres anys d’existència però més encarada en la part dels comerciants. Ens vam reunir i vam decidir unir esforços donant-li més pes a la part veïnal sense oblidar la comercial. Fa uns dos mesos que hem canviat la junta de govern.
Per què us dieu els Dracs?
En primer lloc perquè heretem el nom però va bé saber que els bancs metàl·lics i els tres pals blaus de Plaça Catalunya representen l’esquena i les ales d’un drac. En el seu moment hi havia hagut unes teles que ajudaven en aquesta representació d’ales però que en fer-se malbé ja no es van tornar a posar. Si entreu al web de l’entitat: https://elsdracsciv.jimdo.com podeu veure unes imatges on es pot apreciar l’evolució de la plaça.
La gent també ens pregunta si Plaça Catalunya no és del veïnat. Administrativa i geogràficament sí, tanmateix, hem conversat amb l’Ajuntament i l’Associació de veïns del Veïnat (amb qui tenim molt bona relació) i com que a la zona del Mas Masó no tenim cap més plaça, hem consensuat que la podem utilitzar com a part del Mas Masó recollint-ho als nostres estatuts.
Quins són els vostres objectius com a entitat?
El nostre objectiu és que les persones que viuen al barri i en conseqüència a Salt, puguin sentir-se també com a seus els carrers, els parcs, les voreres, les places i llambordes que estan a sota casa seva. Si aconseguíssim que cadascú de nosaltres estimés i tingués cura el seu barri (l’entorn més immediat) de la mateixa manera que ho pot fer amb casa seva, com de diferents serien les coses. Partint d’aquesta base, pretenem ser una entitat que vetlli per la cura del barri tot generant accions de caràcter lúdico-festiu-reivindicatiu per aconseguir aquest propòsit dinamitzador del barri i alhora poder-nos erigir com a interlocutors vàlids per parlar amb l’administració i defensar els drets dels veïns i comerciants.
Creiem que és un error que el ciutadà delegui en l’administració tota la responsabilitat en la cura de tot el que sigui l’exterior a casa seva. Som molt conscients de la realitat de Salt i per això pretenem tenir una perspectiva social a l’hora de fer i plantejar les nostres accions. Busquem generar motius d’arrelament amb qui no s’hi senti potenciant l’apoderament col·lectiu i la participació com a eina per reivindicar i assolir drets, necessitats però també benestar.
Quines activitats dueu a terme al nostre poble?
Ens hem estrenat com a acció ciutadana amb el carnaval de les caques que vam fer el 16 de febrer passat. Una acció que va consistir en fer una batuda pel barri disfressats per recollir caques de gos i que valorem molt positivament per la participació, la repercussió i per la consciència generada entre els veïns que hi van participar com també altres persones que es van assabentar de l’acció.
Per la festa major de l’any passat també vam celebrar un sopar del barri al passeig Can Pere de les Flors que, tot i la pluja, va ser un èxit. Tenim moltes idees al cap, entre elles destacaríem la d’obrir horts urbans als patis interiors i solars abandonats del barri. Ja hem iniciat converses amb l’Ajuntament per estudiar-ne la viabilitat.
Penseu que la societat civil saltenca és activa? Quin paper tenen les entitats a Salt?
A títol individual, crec que a Salt hi ha un nucli dur i molt potent de persones actives que estan posades en moltes iniciatives que es duen a terme al poble però que no acaben d’arribar de manera general a un nombre important de saltencs. Tan a nivell de gestió i organització com, i el que és pitjor, a nivell de participació. Penso que a Salt, com a molts llocs en l’actualitat, hi ha un problema de desarrelament. I no estic parlant només de les persones migrades sinó de totes aquelles persones que viuen a Salt però que no participen de res que es fa al municipi. Potser hi dormen entre setmana i el cap de setmana marxen a altres llocs a fer-hi vida. I és una llàstima perquè a Salt estan passant coses espectaculars com l’Ateneu Popular de la Coma Cros que tot i tenir èxit, crec que no s’és prou conscient del tresor que representa tenir un projecte de participació ciutadana pioner a la província de Girona com aquest. O sense anar més lluny, aquesta mateixa revista, un altre tresor tirat endavant desinteressadament per saltencs, dirigit a saltencs i que és més desconegut del que hauria de ser quan precisament parla de nosaltres.
A Catalunya tenim una història magnífica d’associacionisme i participació que ha generat una riquesa espectacular. El paper de les entitats a Salt i a tot arreu, és cabdal, sense les entitats qualsevol municipi estaria mort. Són les responsables de generar vida i qualitat de vida. I per això som aquí també, per posar el nostre granet de sorra per ajudar a crear, transformar però sobretot fer més grans les nostres vides compartides generant aquestes riqueses immaterials que fan que la nostra vida tingui molt més sentit.
Teniu relacions amb altres entitats del poble?
Alguns dels integrants dels Dracs som persones actives en el teixit associatiu de Salt i evidentment volem establir relacions i ajut amb totes les entitats possibles. Hem participat d’accions d’altres entitats del poble com el sopar de festa major del Veïnat que es va fer a la Plaça 1 d’Octubre juntament amb l’Ateneu popular i l’Associació de veïns del Veïnat. Aviat, aquesta primavera, participarem en una acció conjunta amb totes les Associacions de veïns de Salt (menys la del barri vell que na ho volgut participar) per tal de donar-nos a conèixer i dir que existim, fomentar el coneixement dels barris i crear consciència per saber a quin barri es viu. Des d’aquí és des d’on ha d’arribar l’estima que ha de portar a la participació per tal de fer del lloc on es viu un lloc millor.
Creiem fermament en el concepte de crear, teixir xarxa i interrelacions amb els diferents actors del municipi. Creiem que és l’única manera de fer quelcom important i significatiu i no quedar-te en accions que apareixen com un bolet o accions endogàmiques i de capelleta tancada.
Teniu local o utilitzeu instal·lacions culturals del poble?
No en tenim però volem posar-hi remei i de fet serà una de les nostres reivindicacions per tal de poder-nos fer més visibles al barri. Fins ara ens anem reunint al Mas Mota.
Com descriuríeu la vostra relació amb les administracions: Ajuntament, Generalitat…
Bona amb el consistori actual, una mica cansats dels tràmits burocràtics i paperassa esgotadora a l’hora de demanar espais i material però amb el canvi del ROM potser la cosa millora. Trobem a faltar una aposta per ajudar a les AAVV a finançar-se. Per la importància de la tasca que podrien dur a terme i no poden per manca de recursos.
Dieu alguna cosa positiva de Salt i una altra que milloraríeu?
Salt és autèntic, espontani, imprevisible i la seva gent també. Com diu l’eslògan de Ràdio Salt, és un poble amb solera. Jo no en sóc fill però me’n sento plenament. A mi Salt m’ha donat moltíssim i espero que continuï donant-me coses. Tota la vida associativa l’he pogut fer aquí, és on visc i faig vida, on vull que creixin els meus fills i d’on vull que es sentin perquè és un lloc on pots ser com et doni la gana ser. Precisament per aquest motiu m’encanta i sempre m’hi he sentit molt a gust, perquè és un lloc on puc ser jo mateix.
Tanmateix, a vegades penso que Salt és capaç del millor i del pitjor. I això és una moneda de doble cara. Però és així, i cadascú de nosaltres tenim una petita responsabilitat perquè cada cop més guanyi el millor per sobre del pitjor. Per desgràcia, no tenim interculturalitat sinó multiculturalitat. Tenim persones de procedències molts diferents amb les quals no ens acabem de trobar en cap lloc comú i això genera separació i ens allunya de la interrelació real i sincera que tantes coses bones ens podria donar com a societat. Trobo a faltar aquests espais on poder fer i compartir aquesta interrelació, i sé que no és fàcil trobar la manera de fer-ho. Potser no calen grans accions o patums col·lectives per aconseguir-ho, potser depèn més del nostre fer de cada dia, de com ens relacionem entre nosaltres i a qui busquem selectivament per a relacionar-nos. Potser és més una acció de militància diària i de prendre consciència de la importància d’aquest fet ja que pot representar el nostre gran repte com a poble. Jo estic segur que si entre tots ens ho proposem i hi creiem, podem aconseguir coses espectaculars.