Bar restaurant Carihuela

A la província de Granada hi ha unes coves molt concorregudes, un jaciment arqueològic de primer ordre que s’anomena Carihuela. Aquest és el nom que la Mercedes i el Manuel es van emportar d’aquelles terres ara fa 13 anys per batejar el seu bar restaurant. I des d’aleshores qui més qui menys ha passat alguna vegada a fer un tallat o un entrepà al bar d’aquesta agradable parella.

Situat al passeig Marquès de Camps, just al costat del mecànic, el bar Carihuela ens acull, als membres de la revista, per dinar i xerrar una mica. Arribo a l’hora, però encara no hi som tots. A la barra, una canyeta per fer temps. En Manuel ens col·loca de seguida una tapeta de galta de porc per acompanyar. Comencem bé, em dic, això fa bona pinta. El local, sense tenir cap pretensió especial, és un lloc agradable. Hi ha força taules per esmorzar, dinar, xerrar tranquil·lament o per estar-se a la llarga barra conversant o badant mirant la gent passar pel carrer.

Finalment ja hi som tots i ens entaulem. En Manuel ens explica la carta de plats combinats que són totalment adaptables al gust del client i les tapes que ens pot oferir avui. Ens decantem per unes amanides i un assortit de tapes per compartir. De seguida la taula queda ben plena: croquetes, truita de patates, calamars a la romana, xampinyons picantets, pollastret amb una salsa molt bona de vi blanc, un platet de callos extraordinaris i un formatge curat, banyat en oli, que  va triomfar. La conversa ens porta inevitablement cap a la música, ja que de fons per tot el local ens acompanya la popular emissora “Onda melodía” amb les seves velles cançons. Entre picotada i picotada xiulem l’Hotel California dels Eagles o juguem a endevinar la següent cançó…

La sorpresa amagada del Carihuela és l’especial atenció que posa en Manuel amb el vi. Es nota que li agrada el tema i ens explica amb passió la temperatura adequada per al Rioja que ens ofereix. En un racó del lloc hi tenen com una petita bodegueta amb exposició de les moltes varietats de vi i ens explica que properament, els dissabtes, faran cates d’algun vi, de la mà d’algun professional. Ep, compte amb el Carihuela!

Hem gaudit d’un dinar agradable, senzill, però amb productes de qualitat, com ens demostra la setrillera que ofereixen a cada taula, amb un excel·lent oli verge extra que ens obliga a xucar-hi pa. I després dels postres i cafès, ens sorprenen amb uns xarrups: una poció tèbia d’anís, mel i llimona que, segons el mestre, allunya els constipats. No sé si funciona massa,  però… és boníssima i sortim tips, ben destapats i contents d’haver conegut la bona gent del Carihuela. Fins aviat!