Bar Ros, de tota la vida

Avui hem quedat amb els companys revisteros per fer un “5 sentits” al Bar Ros. Arribo la primera. M’assec en un tamboret dels que hi ha a la barra, i mentre degusto una 0’0 em dedico a observar. Observo els detalls que fan d’aquest un lloc únic i és que, ja només entrar, se’m dispara el pensament automàtic d’“això-és-el-bar-de-tota-la-vida!”.

Tant és així que, mentre vaig mirant i remirant cada raconet, cada rajola, cada làmpada, se’m desperten un munt d’imatges d’avui i de sempre. Que si la textura d’aquest terra és la mateixa que la de la tendeta de la senyora Asunción, on de ben petita acompanyava la meva àvia a comprar al mig del Poble Nou barceloní… Que si ara em teletransporto als 90 i al Dream Team, a partir d’un pòster d’en Ronald Koeman que hi ha a la vora de la cafetera… Les làmpades m’evoquen també algun lloc; tinc una sensació familiar, però no aconsegueixo identificar-la… Podria ser el vestíbul del bloc de pisos on vaig passar la meva primera infància?

A poc a poc i sense presses van arribant els companys, seiem a taula i esperem la proposta de menú. De primer podem triar entre empedrat de mongetes, amanida verda amb tonyina, espaguetis a la carbonara i croquetes de brandada de bacallà amb amanida. Som quatre, però ningú no tria la pasta, tots ens decantem per plats més fresquets, que avui fa un sol que bada les roques! A taula, ambient amb poqueta llum i, de fons, se sent molt català en les disteses converses de cafè de les tres o quatre taules adjacents.

Passem al segon plat. Ens ofereixen hamburguesa de pollastre o mixta, “pinxitos”, i d’entre els rostits: galta, botifarra o pollastre. Galta, hamburguesa, pollastre i “buti” són els escollits! Tot acompanyat d’una mica de patata fregida i albergínia arrebossada.

Nosaltres anem fent al nostre ritme; ningú no ens dóna pressa per acabar, i això que són més de les quatre i encara no hem arribat a les postres! Simultàniament a la nostra carn amb acompanyament, va arribant gent a fer el cafè: treballadores del súper del costat (deuen ser a punt de començar un nou torn o acaben de plegar?), veïns, etc.

Finalment arribem a les postres: fruita, iogurt, flam… Jo vull flam i poc recordo de la resta. He de dir que el vaig trobar boníssim! Mentrestant arriben dos revisteros per acompanyar-nos amb el cafè. La conversa amb la mestressa es distén; ja no parlem de menús, sinó que li expliquem la nostra missió. Venim de la revista 17190 i estem fent un “5 sentits”. Tenim la impressió que l’agafem per sorpresa, però es recupera ràpid de l’ensurt i no té cap inconvenient a deixar-se fer una foto per a l’ocasió ni a explicar-nos amablement que fa 51 anys que el Bar Ros existeix i que ocupa el lloc de l’antic Centre Republicà.

És veritat que el Bar Ros és el-bar-de-tota-la-vida. Avui, després de més de mig segle, s’hi pot anar a dinar de menú per 9 € (10 € amb cafè) tocats 2/4 de tres i t’acullen amb un somriure!