Diables d’en Pere Botero

Qui sou i quan temps fa que es va crear l’entitat?
La colla de Diables d’en Pere Botero va néixer a Salt al 1989 gràcies a una agrupació teatral i de foc gironina anomenada Tripijoc. Eren molt joves i d’algú havien d’aprendre a “jugar” amb foc.

En els seus inicis els prop de vint membres que formaven la colla provenien del CAU i del Barri vell. Avui som uns 90 membres actius entre la colla infantil, diables adults, i una molt potent la banda de percussió. Les edats van dels 4 anys als 50 llargs. La procedència és més diversa que als inicis, tot i que es manté l’arrel de quan es va formar la colla.

Quins són els vostres objectius com a entitat?
Intentem mantenir la cultura del foc a les nostres terres en tots els seus aspectes: com a manifestació festiva, cultural i tradicional. Dit d’una altre manera, som una gran colla d’amics, molt ben avinguts, i amb un id

eari comú que fem servir els diables com mitjà per poder parlar, fer coses pel nostre poble, ensenyar el que sabem fer, i dur la nostra festa de foc, el nostre esperit i la nostra manera de fer arreu on anem. 

Quines activitats dueu a terme al nostre poble?
A la memòria de l’entitat de l’any passat vàrem recollir 75 actes. Una mitjana d’un i mig a la setmana, tot i que no és ben bé així per que molt d’ells es concentren a l’estiu. No tot són correfocs, hi ha esdeveniments de tota mena: espectacles pirotècnics, espectacles musicals, tallers de foc o de percussió, cursos, xerrades, cercaviles, batucades i, és clar, correfocs. No tot el que fem és a Salt però si una bona part d’ells.

Penseu que la societat civil saltenca és activa? Quin paper juguen les entitats a Salt?
Hi ha una part de la societat saltenca que és molt activa, que s’agrupa en entitats i que troba en aquest sistema d’organitzar-se una manera de connectar amb la gent. Cada entitat en la pròpia seva temàtica i fent les coses que sap fer, ajuda a mantenir viu el poble i alhora són una peça clau en la vinculació de la gent amb el territori.

Qui participa en una entitat ho fa per “amor a l’art”, per que creu en el projecte o en la temàtica pel que fou creada l’entitat. Quan aquesta troba un espai per poder-se realitzar es fa el poble més seu, més estimat, més cuidat i amb més orgull de viure allà on es viu. Així doncs, les entitats, ben cuidades, som un motor d’orgull del poble.

Teniu relacions amb altres entitats del poble?
Una part de les entitats culturals del poble formem part de la Coordinadora d’Entitats Culturals de Salt. Fem servir aquest punt de trobada per poder parlar de temes comuns, organitzar-nos, ajudar-nos i fer front comú allà on cal.

Fora de la coordinadora ens relacionem i col·laborem amb amb moltes altres entitats de tota mena: esportives, de cooperació, socials, polítiques, etc.

Els dos darrers anys s’ha celebrat una trobada d’entitats que es diu “Entitats a la Plaça” on les entitats del poble trobàvem un moment per aplegar-nos i mostrar a la població les particularitats de cada una. Trobem necessari continuar celebrant aquest acte, i potser donar-li la magnitud que es mereix, dedicant-li un cap de setmana tal com si fos la fira del cistell o la del planter. La  magnitud d’entitats de Salt és tant gran, rica i variada que caldria que fos imprescindible aquesta mostra anual.

Teniu local o utilitzeu instal·lacions culturals del poble?
En aquests anys, l’entitat ha hagut de canviar de seu en sis ocasions: hem ocupat dos pisos de Can Benet, un garatge a Can Panxut, hem estat en una granja (l’Espardenya de Déu), i dos locals diferents a la Coma Cros (on som ara).

Com descriuríeu la vostra relació amb les administracions: Ajuntament, Generalitat…
Amb la la generalitat ens relacionem poc, darrerament potser ser més degut a la nova normativa del foc. Amb l’Ajuntament, tot i que no compartim la seva política, hem de procurar entendre’ns per que arribi a bona fi tot el que organitzem o prenem part a la vila.

Dieu alguna cosa positiva de Salt i una altra que milloraríeu?
Salt té una força popular molt gran i diversa, faltaria que tots hi creguéssim més.