Miquel Viladomat, membre de la Plataforma Salt’educa i president de l’Ampa de l’institut Salvador Sunyer.
Son gairebé les 9 del matí. Pujo pel carrer Sant Dionís amb el cap perdut en mil coses. De sobte, aixeco la mirada del meus peus i la imatge que veig, tot i que ja coneguda, em deixa parat. És l’hora d’entrada a l’escola. En una banda del carrer, entren els alumnes del Pompeu. A l’altra, els alumnes de la Farga. El contrast és enorme. M’imagino captant aquest moment en vídeo i passant-lo a persones alienes a Salt. Crec que no és ser massa presumptuós endevinar quin concepte utilitzarien per definir aquelles imatges: segregació.
A Salt hi ha segregació. A les escoles de Salt hi ha segregació. I negar-ho és enganyar-se un mateix, o pitjor encara, intentar enganyar als altres. 1 de cada 5 alumnes de primaria de Salt va a una escola concertada. Si hi afegim els alumnes que escolaritzen fora de Salt, la proporció encara és més escandalosa: 1 de cada 4 alumnes de primària no va a escoles públiques de Salt. Estem parlant d’una proporció molt gran. Molt superior a la de qualsevol altre municipi de la zona. La comunitat educativa a Salt està dividida a molts nivells: una és la divisió que abans he comentat entre pública i no pública (concertada+escolarització fora del municipi), pero n’hi ha d’altres.
Només cal haver presenciat el Consell Escolar Municipal del mes de novembre per veure una altra divisió: la votació de canvis d’adscripcions Primària-Secundària va quedar 17 a 13. Uns pensen que l’adscripció directe seria una bona opció, els altres que és millor eliminar les adscripcions i fer-ho “zona única”. El debat previ a la votació només va servir per comprovar que hi ha divisió d’opinions.
Encara un altre exemple de divisió el trobem entre els centres educatius. Quan el director d’un centre de primària et diu que no vol canviar adscripcions per por que marxin a un altre centre les “seves famílies”, crec que poca cosa mes es pot afegir. Ja no entraré en la valoració dels infants (i les seves famílies) com una propietat dels centres, cosa que trobo aberrant, si no que simplement vull posar de manifest aquest pugna pels alumnes i pels recursos. Quan la pugna es per demostrar que els altres no estan tan malament (amb frases com “l’escola tal no té pas mes percentatge d’immigració que la meva” o “jo tinc un edifici en lloc de barracons, però segurament està en pitjor estat que els barracons”) suposo que per por a que l’altre rebi més que jo. No hi ha unió, no hi ha sentit de comunitat o de pertinença a la comunitat educativa de Salt. Cadascú mira pel seu centre.
Fins i tot entre les AMPAs o AFAs s’ha produït aquesta divisió, mirant-se amb recèl els uns als altres i dubtant de compartir informacions o opinions. I el mes greu és que en el fons, tots volem el mateix per a Salt. Una educació de qualitat. Pero no ens posem d’acord en com aconseguir-la.
Ara s’ha aprovat el Pla Educatiu de Salt, que ha generat bastant consens en la comunitat educativa. Potser serà l’eina que canvii una mica les coses. Però mentre el pronom que fem servir sigui “jo” en lloc de “nosaltres”, la cosa sembla complicada.