Entitat animalista de Salt
Una de les frases cèlebres de Gandhi diu que “un país, una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta els seus animals”. Ben bé podríem aplicar la mateixa sentència als pobles i ciutats. I si mirem Salt, l’absència de polítiques animalistes al llarg de tots els mandats no parlaria gaire bé de l’evolució i la moralitat de la nostra vila.
Més enllà de les discrepàncies o matisos que puguem tenir amb l’aplicació de sancions, el funcionament i tràmits del cens d’animals domèstics, el pagament de taxes municipals i l’estat i manteniment dels pipicans -també reconeixent conductes molt poc cíviques d’alguns propietaris, evidentment-; no és cap d’aquests aspectes el que volem destacar en aquest article i pel que ens referim a la frase de Mahatma. Tenim a la vila de Salt un autèntic costat fosc i és justament a la zona més ecològica i rica en fauna del municipi: les hortes-Deveses.
Molts dels que hi fan un volt en bici o un passeig de manera descuidada potser ni se n’adonaran. Però a aquelles persones una mica sensibles i empàtiques amb els animals no els farà falta fer massa recorregut sense trobar de seguida imatges feridores que no haurien de passar desapercebudes a cap administració. No parlem dels ocells, ni ànecs, llúdrigues, peixos, o insectes propis d’un entorn natural protegit, com ha de ser. Parlem d’animals domèstics a qui els ha tocat viure justament fora del seu àmbit per la manca de civisme d’alguns mal anomenats humans.
Per una banda, entorn la zona d’hortes ens trobem de seguida amb la mirada atenta d’alguns gats, grups de felins amb un nombre més o menys controlat gràcies a la tasca de voluntàries que fa anys que esterilitzen aquests mamífers, invertint diners i temps sense cap mena d’ajuda de l’administració. Però això seria per a un altre article.
Si caminem tan sols una mica més, de seguida podem trobar altres animals domèstics vivint pitjor que si ho fessin a la jungla més salvatge. Ens referim especialment a gossos, però també en alguna ocasió fins i tot algun ruc o cavall. En algunes construccions d’horta fetes amb quatre fustes i llauna, segurament idònies per guardar eines i material de cultiu, hi podem trobar fàcilment gossos lligats dia i nit amb cordes curtes que a vegades ni els permeten jeure, gossos de cacera famèlics convivint amb les seves miccions i femtes que passaran tota la seva vida en poc més d’uns metres quadrats sense cap mena d’atenció ni condicions d’higiene mínimes. Animals domèstics que han caigut en mans de salvatges.
Una societat moderna, formada des dels valors cívics i empàtics propis i normals dels temps que vivim, no pot permetre aquestes situacions, no es pot deixar emportar per una deixadesa administrativa entorn la causa animalista pròpia de fa dos segles. Salt no pot permetre que en un entorn privilegiat com són les hortes i deveses, en el qual, a més, s’han portat a terme polítiques per protegir l’entorn natural, fem la vista grossa a atrocitats i casos flagrants de maltractament i abandó animal com els que estan succeint.
En el ple de gener del consistori s’ha aprovat la nova Ordenança de tinença d’animals, un document que insinua la prohibició de tenir animals en aquesta zona però no especifica com es portarà a terme aquest control i deixa molts buits pel que fa al benestar animal. Tampoc dedica cap apartat als felins i adopta mesures molt restrictives pels mal considerats gossos potencialment perillosos. Sense voler entrar aquí en valoracions tant específiques del document aprovat, des dels grups animalistes sobretot demanem que, d’una vegada per totes, Salt es posi a dia en termes animalistes tal com ja marca la Llei de protecció animal de la Generalitat. Desitgem profundament que arribi el dia en què les persones sensibles amb els animals puguem passejar per les deveses gaudint de veritat de la natura i la seva flora i fauna sense haver de trobar-nos amb aquestes escenes dantesques.