Aquesta setmana, amb la Luci, hem decidit d’anar a provar uns restaurants de Salt. Quins? La cosa és que sembla que n’hi ha desenes; a cada carrer es pot veure un rètol de “restaurant”, però la veritat és que jo en 2 anys de vida saltenca només n’he experimentat alguns: el Petit Racó, de la plaça de les Llúdrigues; el Muriel, a la plaça de l’escultura dels Llops; el Serrallonga, a la plaça del Pi; Can Ricard del Passeig…
Text i Fotos: Laure Duplay i Luciana Glogowski
El Pequeño Africano
Ara ens ve de gust alguna cosa diferent: anar a aquells on fins ara no ens atrevíem a entrar. Deixarem les places i recorrerem els carrers del centre.
La primera parada, dimarts al migdia, ha estat El Pequeño Africano, al carrer Doctor Ferran, 15. Vacil·lem uns segons perquè sembla que sigui reservat als africans, però de fet ho podrem saber ràpidament…Vinc de Marsella i allà el més normal del món és que tothom vagi a qualsevol restaurant de qualsevol part del món. Segurament serà el mateix a Salt d’aquí a uns anys.
Així que entrem i demanem si es pot menjar perquè, de fet, no figura cap menú fora. L’acolliment és bo i la resposta, després d’una verificació a la cuina, és que sí, que en un quart d’hora estarà el menjar. Ens apuntem. I de què es tracta? D’arròs blanc amb salsa de tomata. Amb alguna cosa? Mmm!, sí, hi ha peix o pollastre.
Com tenim previst escriure a la revista, demanem com es diu el plat. Ah!, no té nom; és un plat normal amb tomata, com es pot menjar a qualsevol restaurant català. Ai, quina mala sort!, amb les ganes que teníem de provar una cosa africana!
Instal·lades a gust a prop de la finestra, amb begudes, xerrem tot mirant a fora la pluja que cau cada vegada més fort. A dintre l’ambient està animat: 5 clients africans i el cambrer, en plena tertúlia, en francès, sobre Gadafi i les potències occidentals. La tele està engegada i dóna joc als comentaris.
Arriba el menjar. Sort per a nosaltres; no té cap gust habitual, i està deliciós! Deu ser del Camerun, com els restauradors. Hi reconeixem espècies que no sabríem esmentar, però que tenen a veure amb menjar que hem provat a l’oest d’Àfrica. L’arròs és abundant, llarg i desprès. El lluç i el pollastre van acompanyats d’una salsa de tomata que revela molt de sabor. La carn i el peix apareixen aviat als mostradors de tapes de la barra, amb els acra (bunyols). Torna la cuinera, la interroguem sobre què porta el plat. “Es mi secreto”, ens contesta, misteriosa. Així que, si teniu curiositat, us queda l’única opció d’anar a provar-ho!
Després del cafè, paguem els 18 euros i sortim ben tipes i contentes. Ens fixem llavors en el cartell de l’entrada, que diu en francès en un requadre: “le pied dans l’eau” (el peu a l’aigua). Li preguntem a un client a que fa referència aquesta frase. Ell fa sortir la cap de cuina i ens explica que en francès vol dir: “il faut se mouiller!”, és a dir, ‘ens hem de mullar’.
A nosaltres ens ha anat bé mullar-nos, pensem, rient sota la pluja!
El Pequeño Africano.Carrer Doctor Ferran, 15.