Seikhou Diao
Membre de la revista 17190 UniverSalt
………………….
Durant aquests últims anys, els fets migratoris han generat un debat públic oscil.lant entre, d’una banda, la immigració, com un pal.liatiu a la manca de mà d’obra i, d’altra banda, el seu encaix social i cultural.
La premsa diària o setmanal dedica molts títols a la immigració. La politització del tema en els debats de societat, la seva vinculació amb la delinqüència, el crim , les anàlisis a grans trets i alarmistes dels mitjans de comunicació etc…estan generant una reflexió preventiva sobre el tractament mediàtic de la immigració.
Cal reconèixer que la divulgació de les pràctiques periodístiques ha estat objecte de molts estudis sociològics i lingüístics. Avui en dia, es pot observar que les relacions entre els mitjans de comunicació i els seus lectors,oients, espectadors són reals, sobretot perquè la informació divulgada s’associa amb la “realitat”. En aquest sentit, el lingüista Teun A. Van Djick assenyalava encertadament sobre això: ”El control directe sobre el discurs passa a ser un control indirecte sobre la ment de les persones, atès que aquelles persones adquireixen i confirmen les seves actituds i ideologies a través del discurs.”.
Un dels elements clau en aquests estudis crítics dels mitjans de comunicació és la qüestió de les fonts d’informació. S’ha demostrat que les fonts que s’utilitzen per desenvolupar la informació en matèria d’immigració corresponen a una llista on els propis immigrants són sistemàticament exclosos. Aquesta “rutina” de la col.leció de fonts professionals revela que els periodistes es basen principalment en les institucions, experts en migració, serveis socials dels municipis, organitzacions no governamentals, etc….i on la veu del propi immigrant no és tinguda en compte. Aquesta falta de connexió entre les diferents (sobretot entre el periodista i l’immgrant) parts mostra tota la responsablitat dels periodistes en la transmissió de la informació.
Avui en dia es plantegen unes regles de deontologia , d’ètica, sota la supervisió d’òrgans de regulació perquè en qualsevol referència mediàtica sobre els immigrants en la societat que sorgeixi s’intenti verificar la informació, ja que sovint es manipula o s’altera per diferents raons. No obstant això, pocs estudis han considerat el paper de la premsa o més en general dels mitjans de comunicació a l’hora de tractar temes sensibles com la immigració.L’objectiu de la regulació de la premsa ha de ser doble: d’una part, el control de la informació donada a l’opinió pública i, d’altra, posar a debat una reflexió crítica sobre l’impacte en la cohesió social. I, en definitiva, encara que la iniciativa sobre l’ètica periodística marca una certa ambició, la manca de les minories immigrades en els mitjans de comunicació podria també retardar aquest procés.
Il·lustració: Neus Garcia