Ni famosos, ni il·lustres, aquesta secció és un homenatge a la gent corrent, la del carrer, la més valuosa, a aquelles persones que amb les seves petites accions, amb el seu dia a dia, silenciós, invisible, construeixen i fan més agradable i habitable el món, des de Salt.
SOCIETAT ANÒNIMAText i Foto: Judit Font
Entre el carrer Manuel de Falla i el carrer Pius XII, prop del passeig, han crescut calçots aquest hivern i ara s’enfilen les tomateres. Sembla impossible, però és cert.
En un pati interior, entre els blocs que encara deixen arribar la llum, hi ha un hort, invisible als ulls del carrer, però sí visible als ulls dels balcons. L’hort d’en Manel, un veï de Manuel de Falla 28.
Fa temps aquest pati interior era ple de deixalles, brutícia, runa, de tot… tanta era la brutícia que les filtracions arribaven a l’aigua del pou de la comunitat i s’havia contaminat. Per aquest motiu, en Manel, un home que sorprèn i enamora per l’energia i ganes de fer que desprèn, va decidir posar-hi remei i transformar aquell espai que s’havia convertit en un abocador. Després de treure’n les deixalles i netejar-lo, va començar a fer-hi un hort.
Avui s’ha llevat d’hora i torna vestit amb l’equipació de ciclista “als matins, vaig en bici o a la piscina, després vinc a l’hort”. Ja fa temps que hi planta hortalisses i verdures, durant tot l’any, que quan cull reparteix entre els veïns: “vaig passant per les cases i si en volen, els en dono”. Aquest hort, ha permès, no només recuperar la qualitat de l’aigua del pou, sinó també dignificar el pati interior que abans era un abocador, i a més, permet ara, recollir els fruits d’una terra que poc a poc recupera la vida. “Molta pedra i molta runa es troba a sota terra”, i mentrestant s’ajup, es va sentint el clic, clic de les pedres que va desenterrant i llençant al marge de l’hort.
En Manel, però, no el considera seu, és l’hort dels veïns “jo m’en cuido i reparteixo…, vols un enciam?”, ja que de fet, el pati és de la comunitat. És així com neix, de la mà d’en Manel, el primer hort urbà comunitari de Salt, sense grans aplaudiments, però sent l’inspirador de projectes de continuïtat, que han après de la seva experiència i iniciativa, com és el projecte d’Hort urbà de la Casa d’Oficis de Salt, des d’on es veu l’hort d’en Manel per les finestres.