La filosofia entra a les escoles de la mà del projecte filosofia 3/18. Un tomb al concepte d’ensenyament tradicional que es porta a terme arreu del món i a algunes escoles de Salt. Una manera d’ajudar als nens i nenes a aprendre a pensar. Una proposta que ajuda als infants a ser capaços de ser autònoms, capaços d’autogovernar-se intel·lectual i moralment.
Text i Fotos: Laure Duplay i Pere Serrat
Què és el projecte filosofia 3/18?
FILOSOFIA 3/18 és un projecte que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, per a comprendre les matèries, aprendre a raonar millor i a transferir aquesta habilitat a altres disciplines. És un projecte que pretén també reforçar les actituds morals i intel·lectuals, i preparar els joves per participar en un món democràtic. A la pràctica parlem d’una proposta educativa per a les escoles amb un conjunt de programes aplicables per a l’educació infantil, primària i secundària. Des dels 3 fins els 18 anys.
La finalitat no és convertir els infants en petits o grans filòsofs, sinó en individus que tinguin elements per prendre decisions, que siguin reflexius, considerats i raonables. En definitiva s’ensenya a pensar, i això ajuda als nens/es a ser autònoms, a pensar per ells mateixos, a explorar alternatives diferents dels seus punts de vista i a descobrir els propis prejudicis i trobar raons per a les seves creences.
Qui promou aquesta proposta?
El GrupIREF és una associació que es dedica a la innovació i recerca per a l’ensenyament de la filosofia i promou la proposta educativa FILOSOFIA 3/18 en català i el projectes NORIA en castellà.
A l’aula tradicional, els nens no es pregunten res els uns als altres. Aquest novedós mètode obre la porta a l’emoció del nen a descobrir què pensen els seus companys de classe. És una eina que ajuda a aprendre a respectar-se mútuament, a comprendre’s els uns als altres, i a formar una espècie de comunitat que formula preguntes i cerca respostes del món que ens envolta.
Són moltes les escoles que han incorporat la Filosofia 3/18 setmanalment a les aules. Qualsevol escola pot fer-se seu el projecte i encabir-lo dins el seu currículum escolar. A Salt hi ha dues escoles que ho tenen implementat: El Gegant del Rec i la nova escola Arrels.
Aquesta proposta, nascuda a Catalunya el 1987, té com a referent el currículum conegut internacionalment per Philosophy for Children, una proposta educativa creada durant els anys seixanta a Nova Jersey pel filòsof Matthew Lipman.
El GrupIREF s’ocupa de la traducció i adaptació d’alguns programes d’aquest currículum i de la creació de nous programes, així com de la divulgació i de la formació del professorat.
Existeix molt material pedagògic editat i agrupat per a les diferents franges d’edat. Aquests llibres són la base o guia per al mestre, però també hi ha material de lectura o treball per als alumnes, on s’estableixen les pautes de treball o es narra, per exemple, la història d’algun personatge que es troba immers en diferents aventures i situacions, que donen peu a una posterior reflexió. En edats petites, és freqüent la utilització de titelles o petits personatges que ajuden a conduir l’estona de filosofia a l’aula.
Com funciona a l’aula?
Normalment es comença creant un ambient diferent a l’aula, una manera de fer especial la classe per tal de distingir-la de la resta de matèries. Una llum tènue, una música relaxant, una disposició dels infants diferent, hi ha qui fins i tot utilitza olors com l’encens… Ja des d’aquest moment, la mateixa decisió d’ambientació de l’espai pot ser parlada i consensuada entre els alumnes, depenent de l’edat, és clar.
Són moltes les maneres de conduir la classe, cada mestre s’inventa la seva, però és freqüent la lectura d’algun capítol d’una història continuada. Aquesta dóna peu a una sèrie de reflexions, activitats o recerques. Els relats constitueixen per si mateixos un vehicle per als petits i jov
es per accedir a l’esfera de la recerca filosòfica de tal manera que puguin veure la connexió entre la seva recerca i la presa de millors decisions en la seva vida quotidiana. També s’utilitza l’art, la música o la plàstica per ajudar a introduir conceptes i raonaments filosòfics de diferents graus.
El mestre sol convertir-se en algú que comparteix i anima la investigació intel·lectual que té lloc a l’aula, i la converteix en una mena de comunitat d’investigació en la qual tothom pot parlar obertament, tot seguint unes pautes, i on els nens/es descobreixen els pensaments dels altres, aprenen a respectar-se i a sentir-se’n plenament partícips.
La idea és aproximar-se o comprendre un o dos conceptes per sessió. Un cop s’han plantejat i treballat, es generen una sèrie de resultats o conclusions entre tots els alumnes, més en profunditat quan aquests són grans, i amb més subtilesa o de manera indirecta en edats primerenques. Finalment, per tancar la sessió, algunes vegades es repeteix la música inicial i l’ambient relaxat de l’inici o, fins i tot, algun massatge. D’aquesta manera s’ajuda a diferenciar la classe, un moment especialment profitós tant per als alumnes com per al mateix tutor o mestre que ho condueix.
Més informació del projecte filosofia 3/18 a http://www.grupiref.org/
Hem entrat a l’escola El Gegant del Rec de Salt per viure in situ com es desenvolupa aquest projecte a l’aula. Una estona compartida amb els nens i nenes de P-5 i una altra amb els de tercer de primària.
Dibuixa allò que estàs imaginant
Bon dia, Filo!
La Filo és una tortuga, un titella a les mans de la mestra de P-5: l’Íngrid. Avui els nens estan asseguts a terra en cercle, al voltant de la Filo, en un ambient musical tranquil. Tot saludant, la tortuga s’introdueix en la sessió de filosofia d’avui. Per començar amb bon peu, ella els demana com es comunicaran. Els nens repassen les normes: escoltar!, callar, aixecar el dit per parlar! i la mestra precisa: el primer que hem de fer és pensar el que volem dir, després demanar la paraula i per fi parlar. I què fem a filo? Pensem!
Així preparats, la Filo anuncia que avui imaginaran a partir d’imatges. L’Íngrid comença a ensenyar dibuixos abstractes i evocatius.
Què pot ser això? Una onada! Un dofí. Les orelles d’un conill. Un peix. Un tauró. En Kevin conclou: és un tauró que s’està menjant un peix!
Passen al següent. És un cargol. Un cuc. Una piruleta. Una mànega. Una serp. Una roda. L’Ivan: un gusano, sí un cuc.
I aquest? Ui, aquest! Tots volen dir-hi la seva. Els cossos parlen, uns es posen de genolls i d’altres mouen el braç frenèticament esperant el seu torn. Veuen un elefant, un fantasma amb cua, un nen disfressat a la meitat!
Els més silenciosos estan molt atents, altres més moguts comencen a excitar-se. Llavors l’Íngrid demana un temps per al silenci, que s’escoltin també als que no han parlat gaire.
Passem a un altre dibuix. Què hi veieu? Com un núvol. Una muntanya. Un vaixell. Un submarí. I tu què penses, Gemma? És com una pistola. Una nau espacial!
Mirant la foto, vosaltres lectors, podeu anar imaginant a quina imatge es refereixen els nens!
Ara fan silenci i la Filo, dins la mà de l’Íngrid, explica que els donarà aquests dibuixos, un a cadascú, i podran dibuixar a sobre el que imaginaven. Tothom se’n va, doncs, al seu quadrat de taules amb una imatge a la mà.
Passejant per les taules, veiem com les imatges es transformen segons l’alumne. Amb retoladors i llapis, cada nen fixa en el paper la seva visió amb molts de colors. Es reflecteix el que hem sentit abans. Apareix aquest nen “disfressat verticalment” d’en Bruno, la piruleta de l’Ilyas, el fantasma dinosaure de l’Oumayma, el cargol de la Marta, la serp d’en Jamal, les ulleres de la Mar…
Per acabar, tornen a seure en cercle i la mestra ensenya els dibuixos resultants, un per un. Cada nen explica el seu i tots hi afegeixen comentaris. Llavors, per acabar, la Filo demana que es posin drets tots els que consideren que s’han portat bé. La Fatoumata no s’aixeca perquè una vegada ha parlat sense aixecar el dit, però la Filo li diu que s’ha portat bé; potser el Jamal o un altre sí que es podrien quedar asseguts.
S’acaba la sessió, ha sigut molt guapo! Paraules que es tornen dibuixos, dibuixos que esdevenen paraules… tot un món d’imaginació i expressió infantil en un ambient respectuós amb totes les visions
Observar el món amb els ulls tancats
Aquest dilluns a l’escola El Gegant del Rec ens han convidat a assistir a la classe de filosofia amb els nens de tercer de primària i la seva mestra Pili.
Entrem a les fosques, les persianes estan baixades, els llums apagats. És que avui observarem el món amb els ulls tancats!
Per a aquest moment, cada setmana la mestra convoca dos personatges ben peculiars: la Gus i en Kio. La Gus té un cavall que es diu Tchaikovsky i en Kio té una gata, la Rita. En Kio no té mare, i pel que fa a la Gus, els nens es van adonar fa molt poc que és cega. Tot i que surten d’un llibre, resulten ben familiars, tan propers com uns amics amb qui queden cada dilluns. A vegades fins i tot, els nens parlen d’ells al pati. En fi, aquest parell de personatges ja formen part de la classe!
Cada vegada que visiten l’aula, a través del llibre, ho fan per una raó molt clara . Els nens criden tots junts: vénen “per pensar, per reflexionar, per imaginar, per escoltar, per parlar…”
– I avui què? Avui…, llegeix la mestra, la Gus i en Kio han tingut una experiència. Estaven a la granja jugant i han trobat un tros d’argila. Llavors han decidit modelar una cosa amb els ulls tancats, per veure que sortiria… I aquest fet els demostra la diferència perceptiva entre en Kio i la Gus, que és cega. – Què us sembla, diu la mestra als alumnes, fem el mateix? Llavors s’engega una música tranquil.la i tots estan convidats a tapar-se els ulls amb un mocador. Només aquest fet ja crea una expectativa força interessant. Una vegada preparat, cada nen es troba al davant una peça d’argila, en aquest cas de plastilina.
De fons sona una música “de l’Àfrica”, diu la Pili, i tothom comença a amassar, fer formes, enganxar, modelar, imaginar amb les mans, però sense veure el que estan fent. Estan molt animats, molt concentrats i de seguida comencem a sortir formes cada vegada més treballades d’entre les quals s’endevinen molts cargols.
Després d’una estona treballant s’apaga la música i tots els nens s’han de treure el mocador i mirar el que ha sortit. A vegades amb sorpresa, d’altres no tant. Cadascú comenta al seu torn el que ha fet, la mestra els demana també el que representa, les dificultats que s’han trobat, i ho comenta:
És un cor, enganxat a la taula! És un ull! Una espasa no, és un llapis! El meu és una nena que té els braços al cap!
L’Argeli no ha fet gaire res, només somriu. L’Oussama ha fet una trompa d’elefant; en Jose diu que ha fet la Gus, sembla un coet, però es una nena: la prova és que té ulls! L’Andy ha fet una nau espacial…
Ara la Pili demana silenci perquè ens llegirà com ho han fet la Gus i en Kio. La Gus, a través de la veu de la mestra, ens relata com ha modelat una cara començant des de dins per anar formant després cadascuna de les parts. Però en Kio ho ha fet des de fora començant pels detalls per després enganxar-los tots en un.
– Què és el millor? Com ho heu fet? Els nens contesten per dir si han enganxat les coses per formar allò que volien o si han anat obtenint les parts a partir d’una peça única. Trobem de tot a la classe.
– Però hi ha un mètode que sigui el millor? Doncs no! Sembla que arribem al missatge del dia: tot es pot fer de moltes maneres. I sempre, si hi reflexionem, es pot fer millor, afegeix la mestra.
S’endrecen les escultures i la Pili passa un per un per fer un petit massatge de relaxació final. Després demana si els ha agradat la classe, tots els alumnes diuen que sí i aplaudeixen com a comiat.
Per a nosaltres és hora de marxar; ells ara faran matemàtiques. Quin impacte haurà tingut l’experiència? No ho sabrem. Però que bonic i poc freqüent que s’associï el tacte, la música i la relaxació amb la reflexió, la imaginació i el saber escoltar! Per a nosaltres ha estat captivant, com un moment on cadascú tocava els seus pensaments en un ambient de pau i tranquil·litat…