Fa 24 anys que en Xicu es va instal·lar a la ferreteria bricolatge del carrer Àngel Guimerà, cruïlla amb carrer Pacheco. És una ferreteria de tota la vida, un comerç de barri, als quals ara en diem de proximitat. En Xicu, abans de regentar aquest establiment, havia treballat de fuster. En un principi va portar el negoci amb un altre soci que, al cap de poc temps, ho va deixar. Des de llavors la seva dona Montse i ell són les dues persones que podem trobar quan anem a comprar a la botiga.
Text i Foto: Marta Solà i Font
En entrar veiem que hi ha una mica de tot: cables, endolls, accessoris de cuina, calefactors, material de fontaneria i electricitat, llums per al sostre, bombetes, màquina de fer còpies de claus… A més de tot aquest material, a la botiga sempre sol haver-hi algunes persones fent alguna demanda de material o comprant petites coses per a la llar. És una botiga oberta al barri. Algun client li pregunta com pot fer una reparació en concret i ell l’assessora sobre quina pot ser la millor manera. Sovint hi trobes algun avi amb qui hi ha la coneixença de molts anys que hi va a petar la xerrada.
Anem a fer un cafè i m’explica que ell ha viscut tots els canvis socials i culturals del barri. Durant tots aquests anys s’ha hagut d’anar adaptant a aquests canvis, modernitzar o no la botiga… Explica que, si fes la botiga més moderna, ningú hi entraria, ja que els clients pensarien que això hauria provocat una pujada en els preus dels articles. També parlem de posar-hi o no els preus a les coses i comenta que moltes vegades li regategen i em manifesta que tenir la botiga oberta li costa uns diners.
Una de les feines que fa és anar a canviar les bombetes que es fonen a casa d’algun avi o àvia del barri. Saben que el poden trucar i quan ell té un moment hi va. Moltes vegades el conviden a prendre alguna cosa i comparteixen les seves vivències i les del poble de Salt.
També m’explica que alguns clients que té li porten documents d’Hisenda o de Serveis Socials perquè els llegeixi; el fan servir com a consultor, preguntant-li què els demanen. Com que li tenen confiança pensen que ell els pot ajudar millor que una altra persona i ell ja s’ha acostumat a derivar-los a un servei públic, sigui Serveis Socials o bé a l’Ajuntament.
Parlem de la situació actual del barri. Troba que hi ha molts joves pel carrer que no es sap a què es dediquen, que hi ha poc control de la seva situació i que volten moltes hores pels carrers. Per altra banda, hi ha poc respecte per les infraestructures i les persones, infants corrent sense vigilar… És important cuidar la convivència del barri.
Després d’aquesta agradable conversa, em fa pensar en la importància que tenen els petits comerços en un barri. El bon veïnatge és molt important i en Xicu i la Montse posen el seu granet de sorra perquè la convivència al barri sigui més fluïda i a la vegada donen el servei d’una ferreteria de proximitat i oberta al barri.