Imaginar-se l’entorn quotidià d’una manera diferent és un exercici mental que tothom ha practicat alguna vegada. A més de ser un exercici saludable i recomanable, és així com comencen a canviar moltes coses de la realitat que ens envolta. Potser hem deixat en mans dels polítics aquest aspecte de l’evolució física, social i cultural de les nostres viles i molt sovint ens ha decebut.
Pensar i reflexionar sobre com podem fer un poble millor hauria de ser un exercici democràtic quotidià: les consultes populars, els processos participatius… En definitiva, preguntar a la gent quin poble vol i com el vol hauria de ser una manera de fer habitual, i potser serà així en el futur.
De moment, però, ens haurem de conformar a imaginar-nos un poble diferent. I això és el que hem pretès fer en aquesta edició de 17190UniverSalt! Podríem haver fet aquest exercici entre els membres de l’equip de redacció de la revista de segur que haguessin sortit bones idees!), però ens semblava més interessant demanar a gent amb experiència que gosés imaginar alguna millora en un camp específic. Vam demanar als nostres convidats que juguessin a fantasiejar amb idees concretes…
Segurament que en llegir aquestes pàgines que vénen a continuació, benvolguts lectors, hi voldreu dir la vostra, ficar-hi cullerada, afegir o canviar propostes… D’això es tracta, que aquestes idees serveixin de trampolí per jugar a inventar-nos un altre Salt possible.
En l’anterior número us vam presentar diverses propostes sobre salut, mobilitat i urbanisme. En aquest número us presentem quatre nous àmbits: Les propostes sobre cultura vindran de la mà d’en Salvador Sunyer Bover. Les reflexions al voltant del lleure sorgiran d’una taula rodona creada especialment per a l’ocasió. L’Ignasi Vila Mendiburu, per la seva part, presentarà diverses idees en relació a l’àmbit educatiu.I finalment, podrem imaginar a través de la lectura un Salt que inclogui socialment a tothom.
Bona lectura i bona imaginació!
CULTURA
Un Salt cosmopolita i cohesionat
Text d’Agnès Cabezas a partir d’una conversa amb Salvador Sunyer Bover
La cultura és inherent a l’ésser humà des de temps immemorials; tot i això, és un àmbit sovint relegat a segon terme en alguns països. En el cas espanyol, a més, la pujada de l’IVA ha castigat fortament aquest sector. En canvi, es tracta no només d’un element que ens civilitza i ens fa més humans sinó que també pot significar un revulsiu econòmic i social. Salt, a més, sempre ha tingut un fort component cultural, així que, en aquest exercici de projecció mental, no podíem deixar d’imaginar com podria ser la cultura a la nostra vila. Per fer aquesta reflexió ens trobem amb el director del Teatre de Salt i del Temporada Alta, Salvador Sunyer Bover.
Trobades culturals a partir de la gastronomia
En Salvador ens fa reflexionar sobre el fet que Salt “sempre ha estat històricament actiu en cultura: teatre però també altres disciplines”. L’altre element destacat és que segurament és el lloc de la província amb més gent de diferents llocs de procedència i “això que a alguns els pot semblar un inconvenient caldria reconvertir-ho en una virtut”, proposa en Salvador. Des del seu coneixement del món artístic, en Sunyer és del parer que, probablement, un dels sectors que té més facilitat per integrar i relacionar-se amb gent de diferent procedència, són les persones vinculades al món de la cultura.
Aleshores, posats a imaginar… “Estic segur que, si a Salt se sabés afavorir un espai en què hi hagués restaurants de molts diversos orígens, si se sabés incentivar també que s’hi trobessin productes alimentaris d’arreu del món, Salt es convertiria en un lloc on la gent de Girona i comarques els encantaria venir perquè seria únic”. Es tractaria de facilitar un model on hi hagués establiments de restauració amb diferents tipus de cuina que propiciaria que, igual que molta gent se sentia atreta per la proposta culinària diversa que feien a Girona durant el Festival de Músiques Religioses, se sentissin atrets per venir a Salt. Així és propiciaria que es barregés gent d’orígens diversos, a més d’afavorir una activitat econòmica.
A partir d’aquesta idea, reflexionem sobre altres ciutats europees i en Sunyer ens destaca que un dels llocs on aquest factor multicultural es veu ben clarament és a París. “Allà està molt marcat per barris i la gent, sobretot les persones relacionades amb el món cultural, perquè solen ser més inquiets, però no només, també altra gent, es desplaça a alguns barris per poder menjar o comprar determinats productes d’altres països”, ens explica.
Aquesta proposta, però, caldria fer-la “amb les eines d’aquí, facilitant que es faci en català, i sobretot buscant que es barregi la gent, perquè no serveix de res un restaurant marroquí on només hi vagi gent marroquina”, especifica el director del Temporada Alta.
En definitiva, es tractaria de “convertir Salt en un model diferent, pràcticament sense cost, només direccionant una mica més les coses”. I pel que fa directament al teatre i espectacles, en Salvador es mostra convençut que caldria acompanyar aquesta iniciativa d’una programació cultural ben diversa i fomentar que les companyies estrangeres que vénen a Salt visitin també aquesta zona.
Residències per artistes al centre de Salt
Seguim la conversa amb en Salvador Sunyer Bover imaginant un Salt amb forta presència de la cultura i en sintonia amb les tendències europees. En aquest sentit, en Sunyer proposa una reconversió del centre de Salt en una zona de residència per artistes diversos. “El gruix de pisos que hi ha a la zona centre, actualment molts de buits o en mal estat -fins i tot els podria arreglar una caixa d’estalvis-, es podrien convertir en residències d’artistes que portin a terme la seva feina aquí i que tinguin ‘l’obligació’ de treballar amb l’entorn proper”, ens exposa en Salvador. Es tracta d’una idea que, de fet, “no és un invent”. El teatre La Villette de París ha portat a terme un programa similar durant els últims 20 anys. Aquestes accions, ens explica en Salvador, “suposarien un atractiu per a la gent d’aquí, a banda que, pràcticament, no costaria diners, ja que es tracta d’aprofitar i fer funcionar el que ja tenim”. Un altre avantatge és el fet que el preu de l’habitatge a Salt és més barat que en moltes altres ciutats, “de manera que si s’hi dóna una activitat cultural, social, gastronòmica, es pot convertir en un lloc molt atractiu per a gent del món de la cultura”. Si ens fixem en altres ciutats europees com ara Berlín, en Sunyer fa la reflexió següent: “Perquè una societat sigui culturalment important, com ara Berlín, s’han de donar dues circumstàncies: d’una banda, que sigui barat l’habitatge i, d’una altra, que hi hagi activitat cultural”.
No invertir en infraestructura sinó en activitat
Pel director del Teatre de Salt, el que caldria per imaginar un Salt millor pel que fa a la cultura, és “rendibilitzar encara més els espais que ja tenim (el Teatre, el Canal, etc.), i seguir fomentant també altres línies que ja hi ha a Salt com és la musical, a través de la Mirona”. D’altra banda, en Sunyer opina que també caldria “treballar més amb Girona i amb la resta de Catalunya, de bracet. Una part de l’activitat de Salt es pot fer també a Girona tranquil·lament”.
En resum, pel que fa a grans inversions, en Sunyer és clar: “En infraestructures, m’hi gastaria ‘zero’ euros, ja que invertiria en activitat i, a més, sense gastar del pressupost estrictament municipal, sinó anant a buscar diners que puguin venir d’altres sectors amb projectes atractius”.
Fomentar la cultura des de les escoles
Plantegem-nos ara, com educar en cultura les futures generacions. En Salvador opina que, allò bàsic i fonamental, és que el poble tingui un bon sistema educatiu. A partir d’aquí, com vincular la cultura -teatre, dansa, música, etc.- a l’educació? El director de Temporada Alta creu que no cal imaginar massa, sinó simplement seguir treballant en la línia del projecte Conarte, una iniciativa que surt de Mèxic i que proposa que els ensenyaments artístics no es comencin després del batxillerat, sinó des de l’escola primària, i impartits per artistes en actiu. “Aquest projecte està funcionant arreu del món i, a través de la fundació La Ciutat Invisible i la càtedra UNESCO de Girona, estem treballant perquè es porti a terme aquí”, ens detalla en Sunyer.
Es tracta d’un projecte que va començar a finals del 2013 i que esperen que continuï endavant. La idea és que totes les escoles, cadascuna en l’especialitat que vulgui, tinguin alguna modalitat de formació artística des dels més petits. D’aquesta manera, les arts escèniques entren a l’escola com un eix de treball.
Un Salt de possibilitats futures
Acabem la nostra conversa amb una reflexió global de les possibilitats de Salt pel que fa a la cultura, amb una visió molt positiva per part d’en Sunyer: “Jo visc a Girona i em costa imaginar una Girona molt millor d’aquí 10 o 15 anys. Em costa, que no dic que no pugui ser; en canvi, no em costa gens imaginar un Salt molt millor”. Sobre el perquè d’aquesta imatge més aviat estancada pel que fa a Girona i molt positiva pel que fa Salt, en Salvador ens especifica que no es tracta que Girona hagi tocat sostre, sinó que té els inconvenients d’una infraestructura molt marcada pel fet de ser capital de província, etc. “Salt és més àgil i més ràpid pel que fa als canvis. Però amb això no vull dir que Salt estigui molt pitjor, a nivell cultural, sinó que hi ha més possibilitats de moviment”, concreta en Sunyer. “És clar que Salt té menys diners, però, com deia, hi ha coses que no han de costar gaires euros”.
I en Sunyer conclou aquest exercici imaginari dient-nos que “el gran tema de futur de Salt, no ha de ser les possibles obscures operacions immobiliàries, sinó com s’aconsegueix cohesionar la societat diversa que tenim i fer d’això la força d’aquesta ciutat”.