Índia

SIKHnifica APRENDRE

Des de la nostra finestra al món avui volem mirar l’Índia, però ens adonem que la nostra fita és inabastable. És impossible copsar a partir d’una sola mirada aquest gran calidoscopi de colors, olors i textures!!! Reformulem el nostre objectiu i decidim obrir no una finestra, sinó una finestreta que, tal i com descobrireu a mesura que aneu llegint, ens durà molt més enllà del que havíem imaginat. Anem al local de l’associació cultural Kalgidhar , ubicat al Passeig, per mirar el món des dels ulls de sikh…

El primer cop que vaig a l’associació Kalgidharho faig tota sola. És un dia entre setmana, no hi ha gaire gent. Parlo amb una dona que m’acull amablement, però amb pressa, i em convida a continuar la conversa al locutori on treballa, ja que ha d’anar a obrir el negoci amb puntualitat. Un cop allà, li parlo de la revista, i del nostre objectiu, de la finestreta al món per la qual ens agradaria mirar en aquest número… Després de xerrar una estona mentre va atenent clients, m’anima a tornar a l’associació un dia de més afluència, per tal que hi puguem trobar més interlocutors. Ella té la sensació que no s’explica gaire bé en català, però la veritat és que ens comuniquem sense gaires dificultats. És una dona somrient i tranquil·la.

El següent dia que torno a l’associació Kalgidhar vaig acompanyada del meu marit, el meu fill i la meva gran panxa d’embarassada. A l’entrada del local ens acullen diversos homes, uns amb barba llarga, d’altres, sense; uns joves, d’altres, no tant, i els expliquem de nou qui som i si podem concertar una trobada per saber-ne una mica, dels sikhs i la seva cultura. Mentre conversem, veiem un anar i venir de parelles i famílies amb nens, avui sí que hi ha moviment aquí! L’acollida és càlida, podria dir que la sensació és de ser rebuts amb els braços oberts i serenament, malgrat que no ens esperaven i que, per la quantitat de gent que va entrant, probablement interrompem alguna cosa.

Intercanviem telèfons i correu electrònic, els anotem també la pàgina web de la nostra revista (www.17190.org) perquè puguin fullejar la 17190UniverSalt en línia, ja que que amb les presses ens hem oblidat de dur-los alguns exemplars en paper, i quedem que en un mes ens tornarem a veure. Ens han semblat molt acollidors. Passa el temps, i arriba el dia en què el bebè que està dins la meva gran panxa d’embarassada decideix sortir, vénen les festes de Nadal i entre unes i altres coses la trobada es concreta el 5 de gener de 2014, aviadet, perquè tots tinguem temps d’anar a veure la cavalcada dels Reis d’Orient…

I és que el poc que nosaltres sabíem sobre els sikhs és que allà al passeig de la Ciutat de Girona el dia de Sant Jordi reparteixen plats d’arròs i aigua per a tothom, i que el seu punt de trobada social i cultural té la porta de color groc!

Hi tornem en família, el meu marit, jo i els nens, ara tots dos fora de la panxa. Allà seiem sobre una estora i xerrem durant una hora i quart amb en Randhir Singh, en Gurpreet Singh i uns quants homes més que es van acostant tímidament. Ens han preparat un full amb apunts de les coses més importants per als sikhs, i anem comentant tranquil·lament aquestes i altres coses. L’associació Kalgidhar és el lloc de reunió dels integrants de la comunitat sikh de la província de Girona, que actualment la constitueixen unes 200 persones. És un lloc que traspua hospitalitat i respecte.

Ens expliquen quins són els passos que un sikh ha de fer quan entra al seu temple de culte, ens parlen de l’Índia, perquè en Randhir Singh ve d’allà, però ens expliquen que, de sikhs, n’hi ha per tot el món. El 2% dels habitants de l’Índia són sikhs, i provenen sobretot de la regió del Panjab. Al Canadà els sikhs representen el 3% de la població.

Ens assabentem que el 40% dels habitants de l’Índia són musulmans; després, quant a nombre, vénen els hindús, i tot seguit la resta: sikhisme, budisme, jainisme, etc.

Al cap d’una estona ens conviden a un te amb llet, que està molt, molt calent. En Randhir Singh fa 12 anys que és aquí i ens entenem en català. Què troba a faltar de l’Índia? Doncs que allà la gent té un caràcter molt més familiar, i que la religió hi té més protagonisme; ens diu: “Per exemple, un sikh practicant 100% no s’ha de tallar els cabells i ha de dur turbant, però aquí n’hi ha molts que no ho fan. No passa res, però allà a l’Índia se sol fer més”. Després afegeix: “…la diferència més gran que trobo entre l’ Índia i aquí és que aquí tot és molt modern”.

A més de ser una societat pluralista, multilingüe i multiètnica, l’Índia allotja una gran diversitat climàtica i geogràfica, i també social. El sikhisme és una religió que està en contra del sistema de castes, per això tots els homes duen com a segon nom SINGH, que significa “lleó” i les dones duen KAUR, que traduït és “princesa”. Una manera simbòlica, ens sembla, d’abolir les diferències en un país on, malgrat el ràpid creixement econòmic dels darrers temps, continua havent-hi molta pobresa i analfabetisme.

Els revisteros trobem que aquesta varietat, que fa de l’Índia un lloc tan únic i difícil d’explicar, és quelcom que Salt, a petita escala, té en comú amb aquest vast país.

El Vaisakhi és una festivitat de la religió dels sikhs que marca el principi del nou any solar, que correspon al dia 14 d’abril del calendari gregorià. És una de les festes més significatives del seu calendari i està oberta a tothom.

Són gairebé 2/4 de 6. La trobada se’ns hauria fet curta, si no hagués estat perquè al nostre fill gran la paciència se li acaba ràpid, i la tensió que sentim al cap de l’estona quan comença a tocar tot el que li queda a l’abast ens indica que toca acabar la conversa i anar a buscar el fanalet per a la cavalcada, ja que en un parell d’hores veurem passar els Reis!

4 apunts sobre la cultura sikh:

• La paraula “sikh” significa “aprendre”
• Principis: es basen en la igualtat de tots els humans i rebutgen la discriminació per casta, creença o sexe.
• Fundador: guru Nanak Dev Ji (1469-1539)
• Idioma principal: panjabi
• Població sikh al món: més de 28 milions, la majoria estan a l’estat del Panjab
• “Només hi ha un Déu amb diferents noms”
• Llibre sagrat: Guru Granth Sahib. També és el nom de l’onzè guru del sikhisme que es considera que va ser qui, el 1708, va completar el corpus teòric d’aquesta religió.
• Símbol: Khanda (Pere, inserir imatge “Khanda” a la vora)
• A la Gurudwara Sahib (temple sikh) hi pot entrar qualsevol persona, tingui la religió que tingui. Abans d’entrar, la gent s’ha de descalçar i tapar-se els cabells. Seguidament, rentar-se peus i mans. En entrar, cal fer una reverència acotant el cap com a mostra de respecte al guru Granth Sahib.  Als centres de culte, en principi, les dones i els homes seuen en llocs diferents de la mateixa sala, però no és imprescindible.
• Les cinc K (o requisits per ser un practicant 100%):
  • Kesh: cabells llargs sense tallar
  • Khanga: una petita pinta de fusta per recollir-se els cabells
  • Kara: un braçalet metàl·lic
  • Kachera: roba interior de cotó
  • Kirpan: en els seus orígens era una espasa cerimonial, però actualment és una petita daga, símbol de poder i de la llibertat d’esperit, d’autorespecte. Mai ha de desembeinar-se per atacar.

REPÚBLICA DE L’ÍNDIA