Lluís Espunya
Psicopedagog de l’EAP GIronès EST.
……………..
Salt ha sortit als mitjans de comunicació de manera insistent en els darrers temps. Majoritàriament no han estat bones notícies.
L’educació, i el treball que es realitza a les escoles i instituts del municipi, no s’ha escapat tampoc de les al·lusions. “Fracàs”, una paraula maleïda, ha aparegut relacionada amb els resultats escolars, com si aquest fos el gran problema del municipi. I tothom s’ha posat nerviós. Des de l’Ajuntament s’ha recuperat una vella idea màgica: repartir, hem de poder compartir l’alumnat amb els pobles veïns. I s’apel·la a la solidaritat. La solidaritat és un concepte barat quan se’n discuteix i se’n fan grans i llargues reflexions de cafè. Caríssim quan s’ha de portar a la pràctica. Llavors tothom diu que els problemes se’ls resolgui cadascú, que tothom en té de coses a millorar.
De fet, la població de Salt hi és perquè l’habitatge en determinades zones és barat, perquè els primers que arribaren s’hi varen sentir ben acollits – i aquest és un gran actiu dels seus habitants – i varen anar reclamant familiars, amics, amics dels amics. Ja se supera de sobres la màgica xifra dels 20.000. Jo no sé si aquests moviments de població són previsibles, no sé tampoc si és possible d’aturar-los quan es veu que les proporcions es disparen i la població de recent arribada supera l’autòctona. En qualsevol cas, el que tenim a Salt és el que s’ha esdevingut en els darrers quinze anys, en els que ningú no ha pogut o sabut posar límits de cap mena.
Voler repartir ara la població escolar també és ben estrany, perquè hom pensa que el que potser s’havia d’haver repartir abans era la població, tota la població. Quin sentit té ara que els nens que viuen a Salt vagin a l’escola de Vilablareix, o de Quart, o de Sarrià?
La meva proposta és treballar els que som amb el que tenim. Amb el coratge i la il·lusió de molts dels mestres que fa anys que treballen al municipi, convençuts que la millora a tots nivells és possible. Hem de reclamar a l’Administració els recursos que una situació tan peculiar reclama. Des de les escoles i instituts ja s’han llistat les necessitats, ara només falta que el Departament d’Ensenyament respongui convenientment.
Vull posar dos accents, un de ben concret, i un altre de més genèric. El concret és aquest tercer institut (SES) que ocupa uns barracons al costat de l’Espai Gironès, des de fa més de cinc anys, i al que ningú no ha posat encara data de caducitat (em refereixo als barracons, no a l’institut). És urgent tenir un full de ruta definit i fixar un termini per tenir l’edificació acabada i, en aquest sentit, el Departament d’Ensenyament s’hi ha de pronunciar sense dilacions. Per cert, suposo que ja es té present que aquest curs passen 12 grups de primària a secundària i que el curs vinent en començaran 19, de grups, a P3. El creixement, per tant, no s’atura. Hi ha algú que dubti què ens farà falta?
El genèric: hem de poder implicar les famílies dels nostres alumnes per tal que col·laborin en l’èxit escolar dels seus fills, que han d’entendre que és imprescindible per a millorar el seu nivell de vida, que la formació no ho garanteix tot, però la ignorància no garanteix res. Hem de poder definir un pla d’acció per explicar-los i convèncer-los que el seu paper és determinant.
I, en paral·lel i directament relacionat amb la funció de les famílies, un valor que hem de recuperar, si o si, entre tots: el respecte i la consideració als mestres i professorat. O els retornem l’autoritat moral i el prestigi que han de tenir en la comunitat o l’educació dels ciutadans de Salt en sortirà molt compromesa.