Text: Enric Rubio
Keny Arkana
Tout Tourne Autour du Soleil
Una de les apostes del Black Music Festival de Salt és aquesta noia de 30 anys que ja és tot un referent del rap fet a França. Però no només en l’àmbit del hip-hop, ja que les seves lletres contundents i de denúncia de les injustícies del sistema l’han convertida en una de les veus més conegudes i radicals alhora de dir les coses pel seu nom. A hores d’ara, quasi tothom a França coneix a Keny Arkana, sigui o no seguidor de la música rap.
Amb uns inicis al món de la música realment prematurs —als dotze anys— i difícils —va viure la seva infància en llars d’acollida—, aquesta francesa nascuda a Argentina va militar en col·lectius de hip-hop com Mars Patrie o État-Major que és on es donà a conèixer al públic de Marsella, la seva ciutat.
Tout tourne autour du Soleil (Tot gira al voltant del sol), el seu tercer àlbum, no amaga grans sorpreses pel què fa a l’estil. Segueix en la línia de Entre ciment et belle étoile (Entre ciment i bella estrella) i Désobéissance (Desobediència), els seus anteriors àlbums. Cal dir però, que a mesura que avança la seva carrera, les cançons melòdiques i els missatges de solidaritat, respecte i amor guanyen espai als ritmes més durs i els texts carregats de ràbia dels anteriors discs.
En aquest disc trobem cançons com “Le Monde”, on denuncia tot tipus d’abusos; “Indignados”, on pica l’ullet al moviment dels indignats fent tot un himne a la revolta ciutadana; en “Tout tourne autour du soleil” i “Entre les lignes” explota el seu costat més reflexiu i personal; i en l’animada “J’ai osé” (M’he atrevit) anima a tothom a ser un mateix a ritme d’ska.
Aquest és potser el disc més variat en lletres i en música. Keny Arkana ha construït cada cançó de manera diferent, oferint un ventall de melodies i instruments musicals poc freqüents en la música rap. Així doncs s’acosta definitivament al rock, al reggae i a la música popular francesa. Tindrem l’oportunitat de gaudir d’un concert del millor i més variat hip-hop fet a França, però també de contagiar-nos de l’energia d’una militant incansable que converteix els seus concerts en alguna cosa més que música.
Checkpoint rock
(Cançons des de Palestina)
Documental brillant del director Javier Corcuera (La espalda del mundo, Invierno en Bagdad) i el músic Fermín Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak).
Aquest documental ens apropa a la realitat quotidiana dels músics de Palestina. Quins són els músics emergents més representatius? Què canten aquests músics residents en un dels llocs més mítics però a l’hora més castigats i bombardejats del món? Què en pensen i com viuen personalment el conflicte? Aquestes són les preguntes que, a mesura que avança el documental, es responen a través de cançons i relats quotidians dels protagonistes.
La música tradicional, el rap i el rock són el fil conductor d’aquesta història que comença amb unes imatges de l’enterrament d’un personatge inspirador de tots ells, el poeta Mahmoud Darwish, ànima mater i inspirador de la cançó palestina.
Aquest no és un típic documental musical fet a estudis de gravació i grans escenaris, és un documental ple de vida de carrer, on la música i el soroll del bullici quotidià es barregen a cada escena, està fet a pèl, amb el teló de fons de les ciutats palestines.
Fermín Muguruza i Javier Corcuera han recorregut el territori palestí d’un checkpoint a un altre, en recerca dels músics i cantants més representatius. Aquest parell de reporters, càmera en mà, van anar esquivant el controls i inconvenients de la crua situació del país i van aconseguir finalment recopilar imatges de la Palestina més humana i propera, la que desgraciadament queda amagada darrera dels titulars de cada tragèdia.
El rapers DAM, Safaa Arapiyat i Ayman PR, el rock de Khalas i la música tradicional àrab de Le Trio Joubran, entre altres artistes, posen veu a les reivindicacions palestines. Alhora, ens acosten a una realitat poc coneguda: la dels grups de música tradicionalment feta a Europa i a Estats Units, com el rap i el rock fet al cor d’ Orient. Testimonis com el de Safaa Arapiyat —dona, jove i rapera— amb unes lletres amb molta autocrítica i un atreviment admirable son una de les perles del documental,
100% recomanable.