“Des que vaig a entrar a la PAH, la meva vida està canviant. Una entrevista avui i moltes més coses cada dia, m’he apropat a altres entitats i tinc una agenda molt carregada!”
No tothom sap què és la PAH. Sembla fer al·lusió a una bufetada, d’aquestes que fan molt de soroll. Però és més fort que una bufetada, és la plataforma d’afectats per la hipoteca que es va crear per donar suport i informació a la gent que ja no pot pagar la hipoteca del seu habitatge i que està amenaçada de desnonament.
La Maria hi va entrar per interès personal. Un divendres, entre les set i les nou del vespre, es va apropar a Can Ninetes per informar-se, ja que sabia que era el moment per poder parlar amb la plataforma. Des d’aquest dia no para, participa en totes les accions. Les més famoses són les intervencions, amb pinya, per tal d’impedir el desnonament de famílies que no tenen cap altra opció, per intentar que puguin quedar-se uns mesos més, per tal de poder trobar una solució per a la família i endarrerir el procés d’execució d’embargament del banc. Aquest primer divendres, ella va trobar en el centre cívic molta gent de tot tipus, de poc nivell econòmic i amb molta demanda d’informació.
Fa uns anys, els bancs van concedir a tothom, a qui volgués i a qui no, hipoteques més altes que les capacitats de pagament de cadascú. I ara van a buscar els calers que la gent és incapaç de pagar. La Maria treu la seva llibreta d’estalvis i comença a explicar-me: el més important és no donar mai les claus al banc perquè, amb l’acció de la PAH, es pot aconseguir alliberar-se del deute quan es torna el pis. Aquesta és la reivindicació principal de la PAH: la dació en pagament. De fet, s’estan recollint firmes per a la Iniciativa Legislativa Popular per canviar la llei.
La Maria Àngels ens explica l’últim desnonament, el passat dia de Sant Jordi. Anaven amb els cartells de “Stop desnonaments” per aturar l’expulsió de Mohamed, Salima i els seus nens. Van estar cantant des de les nou del matí, en català i en marroquí, per mobilitzar la gent. De cop van dir a la Maria Àngels: “Aparta’t, que van a por ellos”. Els mossos, nombrosos, van carregar contra el grup pacífic. La Maria Àngels, que va en cadira de rodes, no es va arriscar a quedar-se al mig però explica que quatre persones van resultar ferides pels cops de porra. Mentre, a uns metres més enllà, es celebrava Sant Jordi, el dia de la rosa.
La lluita pel dret a l’habitatge i per defensar la gent davant del poder financer no és mai fàcil. La Maria Àngels explica, per exemple, que hi ha un robatori sota l’avaluació dels pisos d’ara. No obstant, la Maria Àngels ja ha guanyat molts coneixements i té la sensació que es fan moltes injustícies, però s’ha adonat que la informació és valuosa, que s’han de conèixer els drets de cada un i els mecanismes de protecció que funcionen s’han de reclamar (com per exemple els de l’Ofideuta).
Pels temps que corren, sembla que hi haurà cada vegada més desnonaments, però la PAH ens ensenya els valors de la solidaritat i la companyonia. Existeixen recursos en la justícia gratuïta i la PAH permet l’assessorament amb els seus advocats. L’important és que la gent s’organitzi, s’informi i que participi del seu propi apoderament. Dit això, la Maria Àngels s’acomiada amb el seu gran somriure i una empenta encomanadissa!
PAH: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca