Un projecte artístic de l’escola La Farga
La nostra aventura comença quan la persona responsable de la biblioteca de l’escola proposa a un equip directiu acabat d’estrenar un projecte col·lectiu i transversal molt engrescador de dos cursos de durada.
Text: Montse Palau, directora de l'escola La Farga Fotos: Javi Cabrera
Bé, no. De fet l’aventura comença molt abans, quan, ja fa una colla d’anys, La Farga decideix apostar per donar a les disciplines artístiques la mateixa importància que a les àrees instrumentals, la llengua i les matemàtiques. Des d’aquell moment l’educació artística es converteix en un dels trets distintius del centre, l’abast del qual s’anirà consolidant i ampliant amb els anys. Perquè tenim la convicció que l’art és un mitjà i un fi en si mateix que aporta als infants unes grans possibilitats expressives i comunicatives, una major sensibilitat i una capacitat creativa bàsiques per al seu creixement.
És en aquest context que neix el projecte i és aquesta mirada envers l’educació la que ens engrescarà a tirar-lo endavant.
Curs 15-16: Escrivim una història entre tots els infants de l’escola.
I com es fa per escriure una història entre tots i totes? Doncs no és cosa fàcil, hi rumiem força durant uns dies i a poc a poc ho anem veient clar. A partir d’uns objectes escollits pel nens i nenes d’infantil, uns personatges ideats pels de cicle inicial i uns escenaris pensats pels de cicle mitjà, els de cicle superior aniran inventant i escrivint la narració. Un autor, en Carles Sala, ens hi ajudarà. Paral·lelament uns il·lustradors aniran fent els dibuixos a partir dels originals dels alumnes: la campana, la nau-pilota, en Serpcargol, la Drana, el Planeta Meló, el castell del rei Marcus… Sembla que ja ho tenim encarrilat!
Durant aquest primer curs del projecte es fa un treball molt intens de llengua, tant a nivell oral com escrit. Tria d’objectes, personatges i escenaris, descripcions i endevinalles sobre ells, invenció de la trama narrativa, escriptura dels capítols i relectura dels textos resultants. En Carles va llegint i ajustant una història que va creixent de setmana en setmana.
Quan ja tenim el text acabat i els dibuixos enllestits, uns amics maquetistes ho posen tot a l’ordinador i ho converteixen en un llibre, que s’imprimirà i s’anomenarà MAI MÉS SET! MAI MÉS GANA!
A la festa de final de curs fem la presentació i celebrem que hem aconseguit fer realitat la primera part del somni…
Curs 16-17: Portem la història a escena.
Un repte engrescador! Per a una empresa d’aquesta envergadura necessitem professionals que ens donin un cop de mà. I, és clar, això vol dir diners. I a les escoles acostumem a anar a mínims… Anem a parlar amb el responsable de Bitó per exposar-li el projecte i engrescar-lo a ajudar-nos. Ens escolta amb interès i la proposta li agrada. Ja tenim finançament! Contactem amb professionals del teatre (La Perla 29) amb qui ens serà molt fàcil treballar perquè compartim objectius i maneres de fer. Ells fan l’adaptació teatral del text i assumeixen les sessions d’interpretació i la direcció del muntatge. Comencen les reunions de coordinació entre La Perla i la comissió artística de La Farga. Es van incorporant al carro altres professionals, del món de la dansa (Nou Espiral), el teatre i la música (projecte Planters de ConArte), i l’audiovisual (ERAM).
També en aquesta part hi participa tota l’escola: alumnes, mestres, famílies i conserge. L’escenografia es fa des de l’àrea de plàstica: els més petits fan un teló de fons, un cel estrellat preciós, i la resta altres elements del decorat i attrezzo. La música corre a càrrec de les especialistes d’aquesta àrea. El pes interpretatiu principal recau en els infants de cinquè, que assagen de valent amb la gent de La Perla 29, i els altres cursos de primària pujaran a l’escenari en moments puntuals de l’obra. Els de primer faran unes simpàtiques danses de gallines i de ratpenats, els de segon cantaran la cançó del Planeta Meló (que ha creat la companya de Conarte), els de tercer desfilaran com a soldats del rei Marcus, els de quart seran els músics especialistes en djembés i xilòfons i els de sisè seran els extraterrestres d’un breu audiovisual. Ufff, quina feinada! En una tele que pengem al passadís anem passant les imatges de les diferents tasques del procés: infants que pinten, que ballen, que construeixen, que cusen, que assagen… I van passant les setmanes amb un ritme trepidant.
Recta final. Ha arribat el dia de l’estrena. Quina emoció… i quins nervis! Tothom al teatre! Abans no entri el públic els de cinquè fan una rotllana a l’escenari agafats de les mans per concentrar-se i donar-se força. Després, uns minuts intensos: alguns s’acaben de vestir als camerinos, altres es lliguen al cos les branques que seran els faigs de la primera escena, els músics preparen els instruments, es donen les darreres consignes… Darrere les cametes tothom fa silenci, estem a punt. El pati de butaques està a rebentar. S’encenen els llums de l’escenari, comença la funció, tothom a escena!!!
Al mes de juny fem dues representacions al Teatre de Salt, una per als alumnes d’infantil i l’altra per a les famílies de l’escola. I ara fa poc, al mes d’octubre, dins del projecte A Tempo del festival Temporada Alta, fem una funció per a alumnes d’altres escoles de Salt i una, en dissabte, oberta al públic. Tot un èxit!
I ara que ja hem tancat el projecte…
Va ser tot un honor que una escola de Salt pogués actuar dins d’un festival de tanta volada. Perquè va permetre mostrar que als centres públics del municipi es treballa molt. I, tot i que sempre es pot millorar, es treballa bé. Però el més important, el que nosaltres, La Farga, ens vam emportar de tot plegat, van ser els aprenentatges que infants i mestres, vam fer durant el procés i que ens han suposat un creixement com a persones, com a escola que ens permetrà seguir treballant amb l’art, més i millor.
Visca La Farga i visca Salt!!!