Nomah

Et podries presentar?
Bones, em diuen Nomah, visc a Salt i em considero de Salt. Sóc fill d’immigrants andalusos i nascut a Terrassa.

Explica’ns una mica la teva trajectòria musical.
Vaig començar a practicar la disciplina del rap als 90 amb el grup Discípulos del Micro amb l’Slash, l’Urban i l’Ari. Més tard vaig passar una temporada amb Geronación, però no vaig acabar d’integrar-me al grup; poc després de l’edició del primer treball vaig desvincular-me’n.

Més tard, l’Ari va començar la seva trajectòria en solitari. Vaig formar part dels seus primers projectes i gires per tot l’estat, Europa i bona part d’Amèrica. Entremig d’aquest llarg període vàrem crear Golfinggis amb DJ Ero i FF (Raggatack Sound).

Poc després, vaig començar a preparar la meva maqueta en solitari a Madrid amb Sr. Tcee i Zarman, tots dos del grup VKR. D’aquí varen sortir temes com “Todo irá mejor” (que el va agafar Universal pel disc Laboratorio Hip Hop), “Cada Veh Ke” i “Aveceh” al recopilatori Lo más crudo, del segell Crudo, on va sortir més tard Anomahliah. També he treballat amb diversos mc: Phil The Agony (SAS, Los Angeles), Lexa, Frank T, Demo, Capaz (del grup Hablando en Plata). També amb productors com: El Cerebro aka Brainiac Beats, Big Hozone, Rayka (Hablando en Plata).

En què estàs ficat ara mateix? He vist per la xarxa que tornes “a la càrrega” amb una nova gravació?
Ara mateix estic en ple procés de creació sense límits amb DJ Ero, Bilpack i FF, de moment estem deixant anar temes per la xarxa fins que no tinguem la forma completa.

Estem fent un programa de ràdio amb DJ Ero: Rough Radio Show, cada dimecres de 21h a 23h a dacornerradio.com, d’on també es pot descarregar.

Actualment estem preparant el Campus Musical d’Estiu: Arrels Urbanes (www.saltjove.cat), on es faran tallers de rap, cant  i percussió. Són iniciatives per als joves que tinguin ganes  d’enriquir-se culturalment  i tècnicament, que hem d’intentar aportar per contrarestar les repulsives i abusives retallades.

On has tocat? De quins bolos guardes un record especial?
Hi ha actuacions molt especials a la meva memòria: la primera vegada que vàrem anar a Mèxic amb l’Ari va ser increïble; quan vaig presentar Anomahliah a Nova York al SOB’s, club mític on han tocat molts clàssics del rap, molt especial; però sincerament, repassant per la memòria, tots els concerts tenen el seu punt especial, perquè cadascun d’ells és únic.

Penses que, a Salt, la música pot aportar alguna cosa per acostar més a la gent?
Per acostar la gent, són més les ganes que no pas les eines, però per descomptat que tot el que sigui intercanvi cultural enriqueix la persona i la comunitat en general. Les noves generacions ja ens ho estan ensenyant, tot el meu respecte per als joves que lluiten per dur a terme les seves iniciatives creatives. Les barreres sembla que sempre estiguin a fora, però les mes difícils de superar són dins un mateix, aquestes són les primeres i més importants per sortir de la presó mental.

De què parles en les teves cançons? Quines influències musicals tens?
Les meves influències musicals més directes les trobem al rap nord-americà dels 90. La música negre, flamenca i llatina, en general, m’enriqueixen molt també. El cinema, els documentals, les sèries de televisió i els esports també són aliment per a les meves creacions.

Les meves cançons són sentiments amb experiències del passat i del present per

poder veure un futur i això no és profecia, és analitzar allò que vam ser per poder assimilar el que vindrà, és el que busco constantment quan escric.

Què en penses, dels drets d’autor?
Els drets d’autor són necessaris en un món dirigit pels diners, els mercats i la indústria. En un món sense moneda no farien falta, només compartir-ho i el reconeixement mutu.

Tens algun missatge per a la gent de Salt?
Hem d’assimilar el mes ràpid possible que hi ha molt talent en els joves, són el futur més pròxim que tenim. Només apostant per ells donaran el màxim, és l’autèntic petroli per al nostre motor, el millor és que no cal destruir el planeta per aconseguir-ho.

Si ens volem fer respectar, hem de respectar, però mai deixar-se trepitjar.

twitter: @BigNomah