Quo Vadis, la pizzeria artesana

Avui hem volgut variar una mica el procediment en la nostra ruta gastronòmica. Aprofitant que l’equip de la revista ens havíem de trobar per fer reunió, ens ho hem fet venir bé per acabar dinant. Ens ha vingut de gust menjar italià: pasta i pizza, però en comptes d’anar a entaular-nos en algun bar o restaurant, hem anat a buscar el menjar per després gaudir-lo a casa. Take away que diuen arreu…

A Salt tenim la sort de poder degustar la magnífica carta que disposa el Quo Vadis, la pizzeria que regenta la Serena Formiglio al carrer Francesc Macià. Pizzes autèntiques italianes, algunes de clàssiques i d’altres més originals. Però, si alguna cosa sobta al mirar la carta, són les catalogades com a pizzes guanyadores de concurs. I és que la Serena és una artista premiada en diverses ocasions a diferents concursos i certàmens del sector. Copes, trofeus i fotos llueixen al seu local en un altar digne d’admirar. I alguns potser l’heu vista giravoltant massa de pizza de manera acrobàtica a la Botiga al Carrer d’enguany al Francesc Macià. Tot un espectacle.

Però anem al que anem. La carta és molt extensa i només en comentaré el que vam triar. La pizza Pineta amb el pernil salat, els pinyons i la ruca fresca semblava la més bona. Però va aparèixer la Maiella que, amb la crema de ceps, lluitava pel podi. A la taula hi havia moviment de plats amunt i avall. Els trossos de pizza passaven de mà en mà i de plat en plat. I és que, quan poses varietat de menjar per compartir a taula i el nombre de comensals és elevat, el debat està servit. Quan vam tastar la de carbassa… oooohhhhh! Quin gust i quin color! I és que s’havia de notar que aquella combinació havia estat campiona mundial el 2005: crema de carbassa, cansalada, mozzarella, gorgonzola, cirerolsi parmesà. Boníssima. No cal que aneu a Itàlia per descobrir com són les autèntiques pizzes italianes.

Arraconada i per descuit ens en va quedar una de curiosa, la de kebab. Essent a Salt no hi podia faltar. Picant i a l’alçada dels kebabs ja sobradament coneguts per tots. O és que encara hi ha algú que no ha provat mai un kebab?

I després de les pizzes encara teníem alguna cosa més. Al Quo Vadis hi ha de tot, costa triar, així que vam triar la pasta a cegues. Provem la lasanya casolana, uns bucatinis amb formatge manxec i unes tallarines de muntanya amb nata, bacon, xampinyons, trufa negre i parmesà. Realment bons.

I, per finalitzar el banquet, la sorpresa final! La Serena ens obsequia amb el seu magnífic tiramisú: mascarpone autèntic. Mamma mia! Diu molt de la Serena i la gent del Quo Vadis que, sense dir-los que veníem de la revista a fer un article, ens regalessin les postres per la cara!

Grazie Serena! Arrivederci!